Un exemple de difusió fúngica fediversal

2023-06-13

Heus aquí quatre ratlles per exposar la literatura tecno-catastrofista i mostrar que no totes les "xarxes socials" digitals es construeixen de la mateixa manera.

Sobre la literatura tecno-catastrofista

Hi ha centenars o potser milers d'articles, llibres o papers científics que parlen dels mecanismes del capitalisme cognitiu de grans empreses tecnològiques com les GAFAM. I de com aquests mecanismes tècnics (botons i pampallugues) ens afecten a nivell psicològic i sociològic. D'aquest tipus de contingut en dic literatura tecno-catastrofista perquè alerta però no proposa cap canvi.

Fins a cert punt, la literatura tecno-catastrofista és necessària per adonar-se de males pràctiques digitals, però si només es parla de coses negatives provinents de tecnologies privatives, no es deixa l'espai per conèixer i formar-se en coses positives de les tecnologies lliures. La literatura tecno-catastrofista alimenta el refredament social i queda molt camí per desfer. No perdis el temps, inverteix-lo!

Clic, clac, clec!

Si ja sabem que les GAFAM i companyia són empreses que es deuen als seus accionistes, tampoc cal donar-hi tantes voltes. Un cop hem fet el clic, és a dir, que sabem que existeixen tecnologies privatives i lliures, podem destinar més temps a desaprendre que no pas a posar pegats il·lusoris, com configuracions o altres foteses que blanquegen però no transfomen.

Un cop fet el clic, fem el clac! Comencem a informar-nos d'altres eines i mecanismes, com la particular fungicitat fediversal. I quan ja estiguem participant, podem fer el clec intercooperant amb altres persones o projectes.

Crec que tot és qüestió de voluntat, perquè si hi ha voluntat es troba el temps. I si s'inverteix temps, s'avança i es transforma, encara que sigui molt a poc a poc. A més, amb el temps, t'adones que és realment satisfactori usar tecnologies convivencials però és una qüestió experiencial i, fins que no es prova una cosa nova, no es pot comparar amb la que ja coneixem.

Viralitat i fungicitat

En general, a més impulsos (retuits) o favorits (likes) veiem en una publicació, més ganes ens donen d'impulsar-la o d'afavorir-la també. Coses de l'empatia humana, suposo. A mitjans privatius s'encoratja apretar botons tant com es pugui perquè així es fan els diners al capitalisme cognitiu, però a la Fedi s'intenta contenir aquest tipus d'influència tècnicament. A més, a la Fedi, dóna la sensació que tenen més valor els comentaris que els impulsos i favorits, potser perquè requereixen una mica més d'esforç que només apretar un botó.

Tal com funciona ara mateix, la naturalesa federada suposa una comunicació fúngica, i no viral. I alguns mecanismes tècnics fediversals minimitzen la viralitat personalista típica dels mitjans asocials privatius. La difusió fediversal és més fúngica que viral perquè, entre altres coses, la numerologia funciona diferent que a mitjans asocials privatius: enlloc de ser total és parcial. Per exemple, als impulsos i favorits.

Una visió parcial més saludable

A les nostres línies de temps veiem publicacions d'altres comptes, però a nivell d'impulsos i favorits, no els veiem tots, només alguns. És a dir, que hi ha publicacions que, en realitat, tenen milers d'impulsos i favorits, però tu, des del teu raconet fediversal, només en veus alguns. Això sí, si vas al node de la publicació, veuràs la totalitat d'impulsos i favorits.

Fa poc es comentava que es volia canviar el sistema per fer-lo més "tuiteru", i així veure tots els impulsos i m'agrades des del propi node. Tècnicament, tot és possible, però que es pugui fer no vol dir que sigui saludable. Si s'implementa, espero que sigui configurable. Jo prefereixo tenir una visió parcial més local que l'impacte global de la publicació.

L'exemple d'en David

En David Revoy és un dibuixant extraordinari: a més de fer dibuixos molt bonics, tot ho fa amb programari i llicències lliures, i a més, en documenta el procés.

En David és una persona molt estimada a la Fedi, i en general sempre té molts impulsos i favorits a les seves publicacions. Però jo, des del meu node, només en veig alguns, els que han fet les meves veïnes més directes (la gent a qui jo segueixo i altres amigues de les meves veïnes que, suposo, volten per la meva federada). I és clar, són menys gent que el total d'impulsos i favorits en total.

La publicació que ha fet avui en David amb un dibuix satíric sobre la situació de Reddit és un bon exemple de fungicitat fediversal. Des del meu compte a Akkoma, veig que la publicació té 8 comentaris, 13 impulsos i un favorit.

Publicació d'en David vista des del meu node bcn.fedi.cat - Akkoma

Però si vaig a la publicació al node d'en David, veig 1400 impulsos i 2200 favorits. El nombre de comentaris no es comptabilitza des dels nodes, només a les nostres línies de temps (almenys a Akkoma i Pleroma si no recordo malament). I també em sembla bon mecanisme perquè es convida a participar des d'allò petit i no des de la seva totalitat. Però els he comptat a mà, i mentre jo llegeixo 4 comentaris des del meu node, si vaig al d'en David, en puc llegir 50.

Publicació d'en David vista des del seu node framapiaf.org - Mastodon

Hi ha vida més enllà de les GAFAM...

Aquesta publicació vol ser un exemple de com reconduir la literatura tecno-catastrofista. Primer s'exposa un tema alertant una miqueta, i la resta de l'article ens explica coses de tecnologies convivencials.

A més, és molt incoherent (i fins i tot, grotesc i cínic) posar a parir a les GAFAM, acabar l'article i dir-li a la gent: "Comparteix-lo al Feisruc!", sense donar cap altre opció que gafamades... Si els hi estàs explicant a la gent que allò és dolent, doncs comença per no usar-ho tu, o almenys per minimitzar-ne l'impacte.

Em posa trista la literatura tecno-catastrofista: et posa la por al cos i només penses que tu no hi pots fer res quan no és veritat. Empodera't i descobreix al teu ritme altres maneres de fer.

Saluts i fungicitat fediversal!

Més info

2022-11-29 - De viral a fúngic

Projecte per unes comunicacions més lliures i humanes