Translate

dimecres, 26 novembre de 2014

Jocs de tardor: una eina, una festa i una fira

Confesso que fa massa que jugo massa poc...De petita jugava a tot el que trobava...i jugava molt sola perquè el meu germà mai volia jugar amb mi. Tot i així, jugava contra mi mateixa i mai feia trampes. Potser em despistava i ja no sabia a qui li tocava tirar: si a mi o al meu "jo jugadoresc"...però trampes expressament no n'he fet mai i tampoc en sabria.

EL JOC DE LA TEVA VIDA

I sí, jugo poc de fa massa però m'encanten els jocs perquè trobo que són com simulacions vitals que permeten equivocar-se i descobrir el món diferentment. Més enllà dels contes i les pel·lícules que molts cops se'n deriven, la cultura del joc, si bé també beu de la cultura popular i les seves representacions audiovisuals, a més, permet una profunda interacció entre el jo, l'objecte i l'entorn. 

Els jocs, doncs, es presenten com problemes per resoldre, un desafiament a la nostra destresa, al nostre saber. Els jocs ens posen a prova física i/o intel·lectualment. Hi ha jocs que demanen concentració i memòria, n'hi ha que requereixen rapidesa o paciència; n'hi ha per fomentar la creativitat, per treballar en equip. N'hi ha de llargs i curts, per jugar sol o acompanyat...n'hi ha de tots gustos i colors.

Podem escoltar la ràdio, mirar la televisió o llegir una nove·la però és una activitat unilateral. Ho podem fer sols o acompanyats, és clar, però interactuem superfluament amb l'objecte en si i amb els altres que en fan ús. A la ràdio i la televisió, amb el temps i l'ajut del telèfon, els televidents/oients poden per exemple participar en directe en un concurs d'un programa. Aquí trobem certa interacció però puntual, utilitària, on no hi ha una veritable experiència sinó un simple ús de les telecomunicacions. 

UN MOOC I UN PARELL DE JOCS

El joc, doncs, permet una interacció més profunda i significativa, permet una immersió, una experiència bilateral on el jugador interactuarà amb mecàniques a través d'elements, on posarà a prova coneixements i habilitats i on, fins i tot, pot interactuar amb els altres, fomentant comportaments cooperatius o competitius, generant emocions i experiències al cap i la fi. 

Últimament, però, només jugo a jocs que algú està desenvolupant, per probar-los i donar-els-hi feedback. Fa un temps, vaig probar-ne un que em va encantar. És un joc de taula que ha creat l'Emiliano Labrador, director del màster en multimèdia i serious games de La Salle-URL. És un joc col·laboratiu molt divertit i espero que el tiri endavant. 


D'altra banda, a més de jocs de taula, aquests dies estic probant els protovideojocs que fem els alumnes del curs "Introduction to Game Design", un MOOC del MIT on tan valor tenen els jocs de taula com els videojocs. El curs està molt bé per començar a entendre la nomenclatura en el disseny de jocs però la meva motivació principal al curs és explorar una nova eina de pseudocodi que estan fabricant al MIT, una mena de fusió entre Scratch i App Inventor que es diu Gameblox, que també s'inspira en Blockly, desenvolupat per Google. 

El problema que m'estic trobant però és que Gameblox no funciona prou bé i em desmotivo perquè sento que perdo el temps. He creat dos minijocs: Babie Foodie i Gen. 3: 4-5. Fent el primer joc em vaig adonar que a la dreta/baix de la pantalla els elements es quedaven clavats. Ho vaig comunicar al fòrum però només he tingut resposta d'una altra alumna que li passa el mateix...però no he obtingut resposta dels desenvolupadors. Per veure si era només aquell joc o m'aniria passant sempre, en vaig crear un segon on els elements també es queden clavats i malmeten l'experiència de joc, sobretot a Gen. 3: 4-5, que és un desastre veure com alguns sprites (elements disposats al joc: pomes, parra i amanites) es queden clavats només aparèixer a la pantalla. 


Seguiré amb App Inventor 2 i Scratch aviam si mica en mica acabo els projectes que tinc començats. Per cert, fent un incís, m'agradaria dedicar-li quatre ratlles a un joc que vaig descobrir a Scratch i que em va fascinar. És un minijoc creat per Griffpatch, es diu 15% i us animo a jugar-hi. 

La mecànica és molt senzilla: amb el ratolí -en plan katana- hem de tallar part del full quadrat fins arribar al 15% del tamany del full. Ara bé, les mosquetes/avionets voladors que es mouen per dins el full han d'estat totes del mateix cantó. Si quan talles, hi ha mosques d'ambdós cantons del tall que fas amb la katana/ratolí perds.Té diversos nivells amb més o menys mosquetes torracollons. Quin vici de joc! I mira que és senzill! Trobo que és una idea boníssima!! Felicitats per en Griffpatch.



UNA FESTA I UNA FIRA: JOCS DE TARDOR

Jugant ens equivoquem...però rejuguem, aprenem, ens superem, ens divertim i és per això que el joc fascina i s'expressa de múltiples maneres, perquè tenim una mena de necessitat de ser millors o de fer les coses millor, d'aprendre i de compartir-ho, però també necessitem passar bones estones, expressar-nos, riure, interactuar. I el joc permet tot això i més.

Per tal de mostrar i difondre tota mena de jocs, aquest novembre arriben una festa i una fira. La primera s'ha dut a terme aquest darrer cap de setmana al passeig Lluís Companys de l'Arc de Triomf de Barcelona. Era la Festa pel joc i el lleure en català que té com a objectiu potenciar la producció, distribució, consum i difusió de jocs i joguines en llengua catalana. 


Organitzava Plataforma per la llengua i va ser una festa carregada d'activitats i espectacles familiars per conscienciar tan empreses com consumidors. Des de la seva web, la plataforma denúncia que només el 6% de tota l'oferta de joguines és en català. No ho sabia pas i trobo que és poquíssim! El hashtag per seguir la festa a Twitter és #jocilleureencatalà

A més de la Festa pel joc i el lleure en català, aquest novembre també podrem gaudir de la 14ena edició de la Fira JocJoc de Tona, que se celebrarà el diumenge 30 de novembre de 10h a 14h i de 15h30 a 19h. L'entrada és lliure i promet ser un gran aconteixement. 

L'any passat, gràcies a la fira, Tona va rebre 4.500 visitants que van poder gaudir de la cultura del joc en diverses formes: parades, activitats, demostracions, campionats...Des de l'edició anterior que la fira se celebra al pavelló d'esports, a cobert i amb calefacció. I enguany, un cop més, JocJoc arriba a Tona amb una potent programació.


L'organització de la fira la duu a terme l'equip de Jocs al segon del que he començat a formar part fa ben poquet. Se m'ha demanat escriure a blocaires jugaires per tal d'informar-los sobre les activitats de la fira i, "Coi!", m'he dit..."Jo també sóc blocaire i jugaire!". D'acord, tinc el bloc fet un "cristu" i jugo poc però és que faig 500 coses més i haig de prioritzar. Tot arribarà. 

Total, que li he demanat al meu dire @oriolripoll si podia enviar als blocaires (entre ells jo) els llistats que havia fet de les parades i activitats. Trobo que un llistat sempre és una bona forma de fer una ullada ràpida que de vegades és molt necessaria. I mira, de pas, hi he anat afegint els enllaços. De moment, confirmat, hi trobareu tot això:

LLISTAT PER PARADES

Una vintena de parades on comprar jocs de tota mena i pera totes les edats. La majoria de les parades ofereixen tallers i activitats on els visitants podran provar els jocs. 

  1. El Bagul dels Jocs. Jocs cooperatius, educatius i no sexistes.
  2. Trígonos. Jocs creatiu d’estructures.
  3. Tantrix. Jocs d’estratègia i trencaclosques.
  4. Cartes catalanes*. Jocs catalans de cartes, de taula i de tauler.
  5. Jocs de cordill. Jocs tradicionals de cordill.
  6. Artijoc. Joguines de fusta i jocs cooperatius.
  7. Jugarxjugar. Jocs de taula moderns familiars i d’estratègia.
  8. Ziggurat Jocs. Jocs de taula infantils i familiars.
  9. Kinuma. Joguines educatives, manualitats creatives i jocs de taula.
  10. El picot artesà. Joguines i petits objectes de fusta.
  11. CIMS. Fet a Barcelona. Jocs creatius de construcció. NOVETAT
  12. Homoludicus Granollers. Jocs de taula.
  13. En Jan i la flauta màgica. Contes per construir.
  14. Paco Lifante, “Fuster de joguines”. Jocs tradicionals i objectes de fusta.
  15. Exposició de baldufes i maneres de fer-les ballar. Joguines i manualitats.
  16. Singular Games. Jocs de taula singulars.
  17. Gargamel Joguines. Jocs de taula familiars i de construcció. NOVETAT
  18. El Nan Casteller. Joc de construcció de fusta.
  19. Nyic-joguines. Joguines de fusta tradicionals i creatives.
  20. Catalan Games. Jocs moderns, originals, de cultura popular.
  21. Kapla. Jocs de fusta i materials didàctics.
  22. Dr. Metalúrgico. Jocs artesanals i maquetisme en guix. NOVETAT
  23. Jumping Clay. Parada de venta d’argila de colors per jugar a modelar formes.
  24. Eines per aprendre. Jocs de taula i tauler per aprendre jugant.
  25. Tradillibreria*.  Llibres sobre jocs i tradicions. NOVETAT
  26. Cavall Fort. Informació sobre Cavall Fort i El Tatano.
  27. Hory. Genuïnes joguines de suro natural fetes aquí. NOVETAT
  28. Peteca. Joguina del Brasil.
  29. Amimus Taller de somnis. Joguines fetes amb llana. NOVETAT
  30. OtijocsJocs d’enginy, traça i concentració. NOVETAT
  31. El racó màgic. Jocs de màgia.
  32. Museu de matemàtiques de Catalunya. Jocs i reptes matemàtics.
  33. Kendama BCN. Joc japonès d’habilitat. NOVETAT
  34. Irene dels Caramels*. Caramels artesans.
  35. Zacatrus!. Jocs de taula.
  36. Devir. Jocs de taula.
  37. Asmodee. Jocs de societat.
  38. Masqueoca. Jocs de taula. NOVETAT
  39. Peká Editorial. Jocs de frikis per a frikis. NOVETAT
*A priori no hi ha activitat, només parada.


LLISTAT PER ACTIVITATS

Tallers, exposicions, demostracions, presentacions, campionats.

  1. Juguem junts. Activitat amb jocs cooperatius i familiars a càrrec de El Bagul dels Jocs.
  2. Taller d’estructures a càrrec de Trígonos.
  3. Taller Tantrix Trax i Palapuzzles. Espai de jocs d’enginy dinamitzat per Tantrix.
  4. Jocs de cordill. Taller de manualitats a càrrec de Jocs de cordill.
  5. Jocs cooperatius organitzats per Artijoc.
  6. Jugar amb JugarXJugar. Activitat de joc dinamitzada per JugarxJugar.
  7. Jocs de taula infantils i familiars à carrec de Ziggurat Jocs.
  8. Juga amb Cuboro. Taller a càrrec de Kinuma.
  9. Girabaldufes. Taller dinamitzat per El picot artesà.
  10. CIMS. Fet a Barcelona, construccions i entreteniment assegurat! Activitat organitzada per CIMS. Fet a Barcelona.
  11. Espai de presentació del joc KING OF NEW YORK a càrrec d’Homoludicus/Devir. 
  12. Un conte per construir a càrrec de En Jan i la flauta màgica.
  13. Jocs tradicionals. El joc de l’anella de Paco Lifante “Fuster de joguines”.
  14. Construcció d’estels i baldufes Nando. Activitat dinamitzada per l’equip de l’Exposició de baldufes i maneres de fer-les ballar.
  15. Som el que decidim i Gaudim Barcelona. Taller de jocs a càrrec de Singular Games.
  16. Gargamel Juguem. Jocs de taula i de construcció a càrrec de Gargamel Joguines.
  17. Taller de El Nan Casteller.  Construïm castells amb El Nan.
  18. Desenvolupament psicomotriu a través de petites joguines de fusta à carrec de Nyic-joguines.
  19. Servei de ludoteca i explicació de jocs de taula a càrrec de la Ludoteca Amatent.
  20. Calçotada Wars i La Puta i la Ramoneta. Activitat organitzada per Catalan Games.
  21. Taller de construcció. Espai creatiu d’estructures a càrrec de Kapla.
  22. Taller Modulmax. Espai de joc de construcció amb Modulmax.
  23. Manualitats amb Jumping Clay. Activitat amb argila de colors a càrrec de Jumping Clay.
  24. Juguem amb eines per aprendre. Espai de jocs i manualitats a càrrec d’Eines per aprendre.
  25. Taller de construcció de joguines a càrrec de l’Associació Cultural Lo Llaüt.
  26. Corre i surt. Demostració a càrrec de Dr. Metalúrgico. 
  27. Els jocs d’ENTI. Demostració de jocs de creació pròpia a càrrec dels alumnes del Grau de continguts digitals interactius de l’escola ENTI
  28. Jocs de Cavall Fort i El Tatano. Espai de jocs familiars a càrrec de Cavall Fort.
  29. Pesca amb la Sura i construeix amb els BLOC a càrrec d’Hory.
  30. Teixim un ninot de neu a càrrec d’Amimus Taller de somnis.
  31. Juga a Peteca. Jocs del Brasil a càrrec de Peteca.
  32. Joc intergeneracional Connexió 0.99. Activitat dinamitzada per la Fundació Agrupació
  33. Tallers oberts de futbol de botons a càrrec de l’Associació de Futbol de Botons de Tona. 
  34. Torneig de futbol de botons a càrrec de l’Associació de Futbol de Botons de Tona.
  35. Otijocs de carrer. Activitats i jocs d’enginy a càrrec d’Otijocs.
  36. Màgia. Jocs de màgia per a petits i grans a càrrec de El racó màgic.
  37. Jocs i reptes matemàtics. Organitza les activitats el Museu de Matemàtiques de Catalunya.
  38. Kendama. Aprèn sobre aquest joc d'habilitat japonès que es basa en un martell amb una pilota. A càrrec de Kendama BCN.
  39. Campionat de Coup Guatemala a càrrec de Zacatrus.
  40. Campionat de Machi Koro i Espai de joc: Viento del Norte i 3 cerditos dinamitzat per Devir.
  41. Espai de joc: Tiburón, Concept, Colt Express. Activitat organitzada per Asmodee.
  42. Campionat de Camel Coup i Espai de joc: Vampir Mau Mau i Pictomania a càrrec de Masqueoca.
  43. Campionat de Diez Negritos. Organitza Peká Editorial. 
  44. Exposició Joc a Joc, plaça a plaça, jocs i patrimoni a càrrec de l’Associació Cultural Lo Llaüt.

LLISTAT DE JOCS DE LA ZONA D'AUTORS


  1. 1.       Sïntesi (Blackcatgames)
    2.       Rodo Race
    3.       Guerra de mitos
    4.       Projecte Astre
    5.       Xau!!! NOVETAT
    6.       Victus-Barcelona 1714 NOVETAT
    7.       Viravi: Cargolino Valentino NOVETAT

dimarts, 4 novembre de 2014

Sobre pseudocodi_El meu primer joc amb Gameblox

Fa uns dies va començar un MOOC del MIT titulat "Introduction to game design"...No m'he pogut resistir i m'hi he apuntat. He visualitzat els continguts de la primera setmana i em cau la baba. A més, ens han posat a disposició un software (en breu Open Source) semblant a App Inventor i Scratch. Es diu Gameblox i està basat en Blockly. Adoro el pseudocodi...Un llenguatge informàtic adaptat a la gramàtica humana...Una eina més de comunicació i expressió personal.

Total, que com a deures, aquesta setmana hem de prototipar un joc jugable en 10 minuts. Com tinc aquest punt anàrquic, l'he prototipat al cap en mig minut i he fet el joc directament. Així, matant dos pardals d'un tret, he pogut també començar a explorar Gameblox. Encara li falten moltes coses: no hi ha so, no es pot posar més d'un escenari, s'encallen els objectes...Tot i així, estan treballant per millorar-lo, així que temps al temps.  

La setmana passada van fer una connexió en directe per mostrar com funciona Gameblox. Els que hem trastejat Scratch o App Inventor tenim avantatge. La veritat és que em pregunto quina serà la diferència entre Gameblox i Scratch. A nivell tècnic poca cosa veig... Potser Scratch estarà més destinat a plataforma web d'aprenentatge i Gameblox permetrà l'edició i comercialització dels jocs a la plataforma que correspongui: com Game Maker, que té el seu propi mercat. 

Això del codi, del pseudocodi i dels videojocs és la canya! Aquí el meu joc dels deures (deixo a sota l'original en anglès):



DESCRIPCIÓ DEL JOC

Hola! He fet un joc directament a Gameblox. L'he titulat "Baby Foodie". Com es veu a la imatge, hi ha un nadó i quatre tipus d'objectes que cauen (hamburgueses, síndries i dos tipus de plàtan. El nadó s'ha de menjar les fruites i evitar les hamburgueses. L'objectiu del joc és arribar a 50 o més punts. 

1) La síndria i el plàtan normal et donen 1 punt.
2) El plàtan de Canàries ("ver motitas") et dóna 5 punts i, a més, fa créixer el nadó.
3) No deixis que el nadó es mengi l'hamburguesa: perdràs i el nadó es posarà a plorar.


QUÈ FUNCIONA, QUÈ NO; MILLORES

Dins del joc (a l'editor, s'entén) es pot trobar els comentaris sobre les coses que no he sabut fer o alguns "bugs" que he trobat. De fet, vull millorar el joc però necessito aprendre més sobre Gameblox per entendre tot el que es pot fer. 

Vull, per exemple, que el nadó es mogui amb el ratolí (o el dit en cas de mòbil o tablet) però no sé com mantenir el nadó a les seves coordenades...així que ho he deixat perquè es jugui amb les tecles de les fletxes de direcció (arrow keys). A més, hi ha una hamburguesa que se'm resisteix i no marxa de la pantalla quan ha de fer-ho...

El més important és que el joc funciona i n'estic molt orgullosa. Espero que us agradi! Podeu jugar aquí: https://gameblox.org/play/1246/ 
Qualsevol comentari nutritiu serà benvingut :)



ENGLISH VERSION_DESCRIPTION OF THE GAME:

Hi! I did a game directly in Gameblox. I called "Baby Foodie". As you will see in the picture, there's a baby and four kind of items falling (hamburguers, watermelons and two kinds of banana. You must eat fruits and avoid hamburgers. The goal is to reach 50 points or more.

1) Watermelon and simple banana gives you 1 point
2) Special banana (with specks, from Canary Islands) gives you 5 points and make the baby grow up for a while. 
3) Don't touch the hamburguer: you will loose and the baby will cry. 

WHAT WORKS, WHAT NOT; IMPROUVEMENT

Inside the game you will find commentaries about things I cannot do or bugs I found. In fact, I want to improuve the game but I need to learn more about Gameblox to understand all the functions can do. 

I want for exemple that baby moves with mouse (not with arrow keys...) but I ignore how to keep baby on his X and Y. I want to hide objects when game is over but I couldn't find the way. It's set but don't work...There's a hamburguer that stays on the screen when must hide...but...It's there, I don't know how to take it off. I would like to have more screens and sound for exemple but there's people working on it...so...I'll be pacient.

The important thing is that the game works and I'm very proud of it.  I hope you like it! :) 
You can play here: https://gameblox.org/play/1246/
Any nutritive commentary will be welcomed :)


UN APUNT: EL SENTIT DEL JOC

Abans de morir m'agradaria saber que cada nadó d'aquest planeta menja, al menys, tres cops al dia...No llencis el menjar, menja adequadament. La fam no és un joc i un no tria néixer a un lloc o a un altre. 

Gràcies per jugar.

Before I die I would like to know that every baby on this planet eats healthly at least three times per day...Don't waste food, eat properly. Hunger is not a game and we're not asked to born in one place or another. 

Thanks for playing


dissabte, 11 octubre de 2014

Fent "el Salt": software lliure, patrijocs i alfabetització digital

Escriuré de pressa i corrent que estic migrant i se m'acumula la feina:

Estic esparverada i en complet estat de xoc: fa quatre dies m'he adonat que porto certes cadenes invisibles...i em sento tant ignorant...Però sort que la ignorància és una malaltia que té cura...En breu escriuré sobre aquestes cadenes invisibles: sobre les diferències entre el software lliure i el privatiu, sobre la neutralitat a la xarxa, sobre la identitat digital i el petroli del segle XXI, que no són sinó les dades de les persones. Dades que es donen "voluntàriament" a empreses que les vénen a tercers, per exemple. No t'has preguntat mai com es guanya diners amb les aplicacions gratuïtes? Doncs tot el que no sàpigues podria ser utilitzat en contra teva. Informa't. Caldrà desaprendre i reaprendre, caldrà temps i esforç...però valdrà la pena. 

D'altra banda, aquest estiu he estat trastejant un parell de programes del MIT per crear minijocs: Scratch i AppInventor. Si bé hi ha un Scratch Junior per criaturetes de 4 anys, Scratch és per a nens i nenes a partir d'uns 8 anys. L'AppInventor el recomanen a partir d'uns 12 anys. El problema d'Scratch és que només té entorn web i els jocs que es creen no es poden visualitzar en un dispositiu mòbil. Per això, he decidit deixar Scratch i apostar per AppInventor, amb el que vull fer jocs culturals relacionats amb el patrimoni de Barcelona a partir del meu llibre, que aquesta és una altra: jo que l'havia desmembrat i n'estava fent rutes culturals i jocs, jo que havia perdut ja l'esma per publicar-lo...Doncs potser es publica i tot...He de confessar que em dol molt aquest llibre: treballar-hi em suposa un esforç emocional que em supera. Espero matar-lo aviat. 

A més d'AppInventor, també hi ha una altra eina per a crear aplicacions mòbils i que ha sortit aquest estiu a can Mozilla, l'AppMaker. De moment, però, hi ha poca informació al respecte i se'm fa més difícil de comprendre. Les trastejaré les dues tan com pugui. Avui dia, el més tonto ja no fa rellotges, codifica. Avui dia, m'adono que l'alfabetització de les persones ja no es limita a interpretar i reinterpretar sons, és a dir, llegir i escriure. El llenguatge universal no serà l'esperanto, és ja EL CODI i d'aquí la importància de la filosofia del software lliure que, en realitat, és lògica elemental i sentit comú. El coneixement és de les persones i per a les persones. Totes, sense excepció. El coneixement, avui, es tradueix en codi i el codi ha de ser lliure perquè nosaltres també ho siguem.

És per això que deixaré d'escriure a Blogger i faré el salt a Wordpress; és per això que treuré les quatre xorrades que tinc penjades al Youtube i les posaré a Mediaglobin; és per això que enlloc de Twitter estic començant a fer servir Quitter (tot i que encara està verd però hi estan treballant. Acaben de posar un "escurça-enllaços" collonut. Pels usuaris de Facebook també hi ha alternatives: la silenciosa Diàspora, per exemple, que està d'allò més bé. Ello sembla que no és "trigo limpio" pels temes de capital de risc. Hi ha polèmica al respecte); és per això que també li fotré una patada al Windows 7 (quines ganes) i m'instal·laré una distribució de Linux. Perquè simplement vull ser coherent i, a més, em sento enganyada, decepcionada. 

Per què els ordinadors vénen amb el Windows preinstal·lat? Serà que no hi ha opcions...El que no hi ha és màrqueting...Ens haurien d'indemnitzar a tots...quina poca vergonya...Sé que no tinc prou coneixements, sé que no em puc escapar de tot...però per alguna cosa haig de començar...Ser lliure és simplement ser coherent amb un mateix. Doncs bé, per pura coherència, he decidit fer "el Salt" al software lliure en la mesura d'allò que em sigui possible. Per començar pel principi m'he apuntat al MOOC "Introduction to Linux". Vaig pel capítol tres, estic a punt de canviar el sistema operatiu i reso per no carregar-me res. Segur que és menys dolorós del que em penso i mira, així aprofito per endreçar els discs durs, que tela manela....Ara bé, em sento com aquell esclau del mite de la caverna que es llibera de les seves cadenes i veu que, més enllà de les ombres, hi ha objectes; que més enllà de l'obscuritat, hi ha una llum cegadora a la que cal acostumar la vista.

Llarga vida a La Federació!

dissabte, 5 juliol de 2014

Mòdul 8. Finals i conclusions_La 3a edat d'or de la televisió

Aquest és l'últim mòdul del MOOC "La 3a edat d'or de la televisió"En aquesta unitat, doncs, conclou el curs amb finals i conclusions. Recordar que ehashtag del curs és #MOOCSeriesTV

1. La primera i segona edat d'or de la televisió: "Twin Peaks" i "The X-Files"
2. L'inici de la sèrie: "The Sopranos" i "The Wire" 
3. El personatge: heroi o antiheroi: "Six Feet Under" i "Dexter"
4. La ciutat i la frontera: "Breaking Bad" i "Mad Men"
5. Móns fantàstics: "Lost" i "Fringe"
6. Ficcions històriques: "Games of Thrones" i "Rome"
7. Comunicació i política: "The West Wing" i "Newsroom"
8. Finals i conclusions

FINALS I "NO-FINALS"

Hi ha finals i finals. En el cas de "Breaking Bad" i "The West Wing" son finals tancats, rodons. A "Breaking Bad", a més, no hi ha possibilitat de continuació i és per això que "Better Call Saul" és una precuela. Altres sèries, com "The Sopranos", se situen a les antípodes i tenen un final obert, fent que la comunitat de fans fos molt activa. No passa el mateix a "Fringe" o "Dexter", on els finals -també tancats- no deixen volar la imaginació de la comunitat de seguidors. Una altra variant és el final lacrimògren de "Six Feet Under", també tancat. 

Per últim, un altre tipus de final: el "no-final", la cancel·lació. La gran majoria de les sèries no arriben a la pantalla televisiva, tot i ser obres mestres: "Deadwood", el millor western d'aquesta tercera edat d'or de la televisió. A difència de "Luck" o "Alcatraz", va poder despedirse dignament. "Flashforward" potser va morir per intentar imitar "Lost". Respecte, però, a la tecnologia, proposava l'accelerador de partícules i no la tecnologia més primitiva de "Lost", on es projecta l'ombra de la bomba atòmica



A "Carnivàle" apareix el tema de la bomba atòmica com a símbol de relat. El projecte de Daniel Knauf es presentava ambiciós a llarg plaç per la seva mitologia i desenvolupament. HBO l'interromp a la segona temporada i es queda amb els drets dels personatges, amb el que l'autor no pot explicar la història ni en còmic ni en cine fins que recuperi els drets. Al llibre "Cultura Mainstream" de Frederic Martel es parla que al cinema americà el que es té en compte sobretot és la diversió i l'art queda relegat a una segona posició. D'altra banda, "In Treatment" va ser cancel·lada a la tercera temporada perquè  -per desgast i esgotament-, l'actor ja no era capaç de seguir amb la sèrie.

ESCRIURE FICCIÓ TELEVISIVA: CONSELLS

Jane Espenson, al seu llibre "Cult TV Book", dóna 11 consells per escriure ficció televisiva:

1. Crear arcs complexos
2. Insinuar més que explicar
3. Donar molta informació només de forma visual
4. Dotar la sèrie d'aspecte documental 
5. Mesclar llum i obscuritat
6. Deixar que els personatges parlin naturalment, que siguin realistes
7. Crear personatges complexos
8. Que tot sigui molt específic
9. Ser fidel a la realitat que la pròpia sèrie proposa
10. Crear un món
11. Tenir una raó de pes per a explicar aquella història



EL DECÀLEG DE LES SÈRIES DEL SEGLE XXI

Els professors conclouen el MOOC amb aquest decàleg: 

1. Les sèries es tornen complexes: les d'aquesta tercera edat d'or presenten molts personatges i complexes trames narratives. Com diu Steven Johnson "la televisió ens torna intel·ligents" perquè hem d'aplicar molta energia cognitiva per seguir personatges i trames. 

2. S'accelera el discurs. En 40-50 minuts es té que explicar coses de 15 a 20 personatges. S'ha d'explicar moltes coses en poc temps.

3. Un relat no es pot limitar a una pantalla, tan en la producció transmèdia com en el pol de la recepció: els seguidors de la sèrie que la comenten a les xarxes socials o creen extensions del relat. 

4. La creació de plataformes: les sèries han de proveir espais per a la seva difusió i, per tant, han de crear un espai on participar i compartir el relat amb la resta dels seguidors. A més del cànon, s'ha de tenir en consideració el fenòmen "fandom". 

5. Treballar l'esquema de la família tradicional (professional o personal). S'ha de superar el model burgès. "Modern Family" en seria un exemple. A "House of Cards", per exemple, es nega la família i els protagonistes no tenen fills. A "Orange is the New Black" s'anul·la la possibilitat de conviure amb la família. 

6. Les sèries de ficció incrementen la intertextualitat. Hi ha referències cinematogràfiques, televisives, literàries, als videojocs..."Lost" n'és el paradigma però ja ho portava integrat "The Simpsons". 



7. La consciència històrica que representa la sèrie per representar la contemporaneïtat. Tot i mirar "Mad Men" o "Boardwalk Empire" veiem reflectit el segle XXI. Per aprendre sobre la història dels Estats Units i la política de "Bush", s'hauria de veure "Galàctica" enlloc de "24". La ciència-ficció sol ser un mitjà per on s'expressen idees profundes, on es posa al límit la naturalesa humana. 

8. La sèrie ha de trencar les seves pròpies regles (de tant en tant). Episodis que semblen documentals, altres rodats en directe...

9. Una sèrie ha que voler influir en la realitat. "Mad Men", per exemple, ha influït al món de la moda. 

10. Una sèrie ha de voler millorar la societat. L'exemple d'Aaron Sorkin amb "The West Wing" o "Newsroom" ens fan somiar en un món millor, més democràtic.

Per què ha canviat el món de la televisió en 15 anys? Han aparegut noves experiències de comunicació que generen espectadors amb noves necessitats. Els canvis són part d'aquest procés. La televisió es torna més complexa, més ràpida, es fragmenten les pantalles...El medi televisiu està en procés adaptatiu per sobreviure a la realitat mediàtica. Això es tradueix en la ficció quàntica, una narrativa que recupera als clàssics i els versiona artísticament: Cervantes, Borges, Shakespeare...A l'espectador, ara, se li presenten diferents nivells de lectura que enriqueixen el tot de la sèrie. 

I..."colorín, colorado"...aquest MOOC "se ha acabado". 
Gràcies a tots el que l'han fet possible. 

diumenge, 29 juny de 2014

Mòdul 7. Comunicació i política_La 3a edat d'or de la TV ("The West Wing i "The Newsroom")

Aquest és el penúltim mòdul del MOOC "La 3a edat d'or de la televisió". El material de la setmana es recolza en quatre pilars: el diàleg entre els professors que introdueix el tema a tractar; les dues entrevistes a experts, investigadors i professors; el material o lectures addicionals per aprofundir més en el tema i, finalment, l'autoevaluació i alguna que altra activitat. 

1. La primera i segona edat d'or de la televisió: "Twin Peaks" i "The X-Files"
2. L'inici de la sèrie: "The Sopranos" i "The Wire" 
3. El personatge: heroi o antiheroi: "Six Feet Under" i "Dexter"
4. La ciutat i la frontera: "Breaking Bad" i "Mad Men"
5. Móns fantàstics: "Lost" i "Fringe"
6. Ficcions històriques: "Games of Thrones" i "Rome"
7. Comunicació i política: "The West Wing" i "Newsroom"
8. Finals i conclusions

En aquesta unitat es tractaran la comunicació i la política a partir de dues sèries: "The West Wing" i "The Newsroom". Recordar que ehashtag del curs és #MOOCSeriesTV.

EL GESTOR DE CATÀSTROFES I LA MORT DEL PERIODISME CLÀSSIC


Comença avui el diàleg Jorge Carrión, tot explicant que "The West Wing" és una gran sèrie de política que, des de la ficció i la utopia actua com a contrapunt al llavors govern de Bush. La sèrie tracta la política des de totes les seves vessants i també és molt interessant la lectura pedagògica que proposa. Curiós és que, poc després, Obama era acceptat com al primer president afroamericà. Comenta que "Homeland" també tenia aquesta vessant política, sobretot a la segona temporada, però la sèrie cau a nivell narratiu.

Carlos A. Scolari recalca de "The West Wing" la relació entre la comunicació i el poder. Un personatge central en aquest aspecte és el del "gestor de catàstrofes" C.J. Cregg, una dona que controla les comunicacions de president i es presenta com un pont entre el poder i els periodistes que, a la sèrie, es presenten secundaris però eficients: investiguen i airejen draps bruts del president com que amb la CIA es va fer assassinar un terrorista...La realitat sempre supera la ficció, diuen. 


La sèrie, apunta Carrión, és una lluita entre el poder polític i el mediàtic on tots intenten fer la seva feina de la millor manera possible. Amb aquesta tensió, diu Scolari, també juga "Scandal", que ho porta a l'extrem, posant a més de relleu la importància de la reputació en la gestió de la imatge pública de polítics i celebritats. Carrión veu en ella la extinció del periodisme a les sèries americanes. Comenta que, als noranta, encara trobem periodistes i detectius privats. Aquests, però, es van diluïnt en el panorama televisiu, com posaria de relleu l'última temporada de "The Wire" ubicant l'acció a la redacció del "Baltimore Sun". Aquesta extinció es reconeix més cruament a la sèrie "Boss" amb una escena on el periodista intenta despistar una infermera per robar un expedient mèdic i no ho aconsegueix, una escena mítica del cinema clàssic falla i arribem a aquest extrem de desaparició i fracàs del periodisme.  


MEDIATITZACIÓ: REPUTACIÓ I PERIODISME 2.0 

Si parlem de polítics i periodistes també hem de parlar de "Newsroom", on a la seva segona temporada, veiem com els periodistes acompanyen la campanya presidencial. Veiem als periodistes cadascú amb el seu portàlil, no hi ha contacte entre periodistes ni entre periodistes i polítics. Mentre a "The West Wing" encara ens trobem dins la possibilitat de la utopia política proposada per Aaron Sorkin, a "Newsroom" també veiem  una altra extinció, el fracàs d'una manera de fer política i el sorgiment d'un nou possible model: el polític s'exposa voluntàriament a les preguntes del ciutadà, sense intermediaris, fent només ús de les tecnologies disponibles.















Des del punt de vista de l'erotisme, "The West Wing" eludeix tot el que expliciten "Newsroom" i "House of Cards", on aquest erotisme és molt marcat. "The Good Wife" també ha sabut imprimir aquest erotisme. D'altra banda, en aquesta sèrie, el personatge d'Eli Gold esdevindria un d'aquest "gestors de catàstrofes" que fan de pont entre la política i la comunicació i que, en definitiva, substitueixen la figura del detectiu i investigador tradicional i esdevenen les noves figures paradigmàtiques de la ficció contemporània. "Ray Donovan", també juga en aquesta línia i, d'altra banda, vincula a la gestió de la imatge, la màfia, el crim organitzat i els "matons" de barri. Ell s'encarrega de no fer arribar a l'opinió pública els excessos dels polítics i les celebritats: una mena de "reputation curator"

Als anys vuitanta, recalca Scolari, Eliseo Verón ja havia conceptualitzat aquest concepte de mediatització política: tot allò que fa el polític o una figura pública està pensat per a una exposició mediàtica. Aquesta reflexió és clau per entendre cap a on es dirigeix la política i com es contrueix aquest discurs polític. D'altra banda, és rellevant que les ficcions televisives prenguin consciència d'aquests mecanismes i en facin ressò. També trobem ja a les sèries contemporànies el periodisme 2.0

A "House of Cards" trobem una periodista reconvertida en blogger i a "Newsroom", el xoc entre el periodista "de tota la vida" i aquesta figura del blocaire. Entre ambdós, el cap de comunicació del polític o celebritat. 

Carrión parla de Nicolás Mavraki, un jove teòric que parla de l'ascens del freelance com a figura clau de la comunicació contemporània: el nou model que impera és el del periodisme ciutadà i participatiu. I, en una evolució natural, passem del periodista al "hacker", posant de relleu individus com Julian Assange. 

diumenge, 22 juny de 2014

Mòdul 6. Ficcions històriques_La 3a edat d'or de la TV ("Game of Thrones" i "Rome")

El MOOC de "La 3a edat d'or de la televisió" s'estructura en quatre pilars: el diàleg entre els professors que introdueix el tema a tractar; les dues entrevistes a experts, investigadors i professors; el material o lectures addicionals per aprofundir més en el tema i, finalment, l'autoevaluació i alguna que altra activitat. 

1. La primera i segona edat d'or de la televisió: "Twin Peaks" i "The X-Files"
2. L'inici de la sèrie: "The Sopranos" i "The Wire" 
3. El personatge: heroi o antiheroi: "Six Feet Under" i "Dexter"
4. La ciutat i la frontera: "Breaking Bad" i "Mad Men"
5. Móns fantàstics: "Lost" i "Fringe"
6. Ficcions històriques: "Games of Thrones" i "Rome"
7. Comunicació i política: "The West Wing" i "Newsroom"
8. Finals i conclusions

En aquesta unitat es tractaran les ficcions històriques tot parlant de les sèries "Game of Thrones" i "Rome". Recordar que ehashtag del curs és #MOOCSeriesTV.

EL CÀNON 2.0 I LA QUALITAT DEL CONTINGUT

Sembla que els temps canvien i el cànon s'estableix en temps real. Explica en Jorge Carrión que, fins ara, eren l'acadèmia i la crítica els que sancionaven el cànon. Ara, els espectadors marquen el cànon en temps real, sobretot quan ens referim a televisió, còmic i videojocs. De nou, apareix el terme d'intel·ligència col·lectiva i la importància que aquesta té avui dia gràcies a les xarxes socials d'Internet. 

Com encaixa el món acadèmic aquest gir en l'establiment d'aquesta cànon 2.0?, pregunta Scolari a Carrión. I el professor comenta que, a més d'actuar com a termòmetre d'aquest nou cànon, els crítics i acadèmics han d'aportar-hi alguna cosa: endreçar i relacionar conceptes que potser escapen a l'audiència, per exemple. 

"Conan, "Star Treck" o "Star Wars" pertanyen a una època on els gèneres són importants. Avui, però, el gènere és rellevat per la qualitat del contingut, que ara cobra més importància. Es tracta que la sèrie sigui bona, independentment del gènere que proposi. D'aquí que hi hagi sèries que mesclen gèneres tot demostrant que la importància radica en l'univers que desenvolupa la sèrie i no pas on és encasellada. 

Al cànon actual, les sèries amb més "solera" són relats dramàtics, realistes: "The West Wing", "Mad Men", "Six Feet Under", "The Sopranos", "Breaking Bad"...Si bé "Lost" va aclaparar molta atenció en el gènere de la ciència-ficció, la sèrie més canònica de la que parla en Jorge és "Battlestar Galactica", relat de "soap opera", naus espacials, política-ficció i reflexió sobre "l'altre". Afegeix Scolari "The X-Files" perquè, dins aquest univers de ciència-ficció, també fa una aproximació política i una instrospecció més enllà de tota fantasia.  

"SEMPITERNO SHAKESPEARE"

En aquesta ficció es presenta cert univers tolkià sense oblidar el shakespearià. Georges R.R. Martin, autor dels llibres, construeix un univers -com ja va fer Shakespeare-, que es basa en l'episodi de la història d'Anglaterra de la "Guerra de les Dues Roses" (1455-1485). 

http://history-behind-game-of-thrones.com
/category/warofroses/page/3
També trobem un Martin shakespearià als monòlegs, a l'èpica...Però el clàssic anglès no no més és present a la sèrie inspirada de Martin sinó que també es trasllada a contextos encara més antics, com a la sèrie "Rome", dedicada a l'Imperi Romà. 

Desafortunadament, la sèrie no va avançar més enllà de la segona temporada pels costos de producció que suposava. No sé perquè, però tinc la sensació que algun dia es reprendrà i es farà la temporada de la Cleopatra i en Marc Antoni...

Com al teatre isabelí, a les dues sèries trobem una mescla entre allò que és vulgar i allò que és noble. Comenta en Carrión, però, que si s'hagués de quedar amb una sèrie shakespeariana no seria ni "Rome" ni "Game of Thrones" sinó "Deadwood" -pels monòlegs teatrals- o "Sons of Anarchy", que sota l'aparença d'una sèrie de "moteros" s'amaga una adaptació de "Hamlet". 

INVASORS D'AHIR I D'AVUI

Segons Scolari, un altre tòpic britànic és el de la por a la invasió, que s'arrossega des del segle XI amb la invasió britànica per part dels normands. H.G. Wells també retrata aquesta por britània a la invasió amb "The War of Worlds". 

Aquest tipus d'invasió, però, són macroscòpiques; les microscòpiques les trobariem a nivell individual, en la figura de l'infiltrat, per exemple. Un clàssic cinematogràfic en aquest sentit és "Invasion of the Body Snatchers" (1956) i -en general- a la ciència-ficció dels anys cinquanta, on els marcians, en realitat, són els russos invasors que volen destruir el somni americà per imposar les seves pràctiques comunistes. Una nova forma d'invasió també està present a l'inconscient col·lectiu i es reflexa en sèries com: "24", "The Americans", "The X-Files", que presenten aquesta figura de l'infiltrat. 

LA CRISI DE LA MASCULINITAT

On hi ha un gir és en el tractament del personatge femení. Khaleesi, per exemple, comença com a esclava però acaba gestionant un exèrcit amb milers d'homes. El personatge d'Arya també fa un salt ben gros: de víctima passa a botxí. 

Podem dir que a la contemporaneïtat trobem una negació del poder masculí i una crisi de la masculinitat que es reflexa als personatges de ficció: en Tony Soprano va a la psicoterapèuta; a "The West Wing" el president és malalt; a "Six Feet Under", David no és capaç de confrontar la seva homosexualitat. L'assumpció del poder femení esdevindria en sèries com "Scandal", "Masters of Sex", "Orange is the New Black". En aquesta última ja trobem plenament un personatge femení que s'envolta d'altres personatges femenins, on sembla que el paper de la masculinitat no hi té cabuda.