14 maig

Un resum del debat sobre Digitalització i Pirateria

Dimarts se celebrava a Barcelona un debat sobre Digitalització i Pirateria que es va portar a terme al Círculo de Lectores de Barcelona. El debat s’emmarcava dins del màster d’edició digital adreçat als professionals del sector. Properament, estan previstes altres xerrades relacionades amb l’evolució del món de l’edició de continguts: sobre el crowfounding com a nou model de negoci, sobre la reinvenció de les llibreries o el paper de les agències literàries. Tot plegat, per encaminar un debat més que necessari.

Blog_TPB
A l’abril sortien els resultats de l’informe del “Observatorio de Piratería y Hábitos de Consumo de Contenidos Digitales”. Dues dades molt remarcables: el 51% dels internautes declaren accedir als productes de forma il·legal; el 84% de tots els continguts online consumits a Espanya són pirates: és a dir, quasi tot…I per què es pirateja? En opinió dels internautes enquestats perquè és fàcil, ràpid i tothom ho fa. 
 
Joaquin Álvarez de Toledo, que presentava el debat i els resultats de l’informe de l’obsevatori, destacava algunes dades més: es pirateja més les novetats i un 60% dels enquestats, sinó tingués manera d’accedir al contingut, el descarregaria gratuïtament a canvi que hi hagués publicitat. Dos de cada deu, però, estarien disposats a pagar pel contingut. D’altra banda, comentava també en Joaquin que, respecte al llibre, si bé al 2012 hi havia un 12% de pirateig, només un any després, la xifra s’ha incrementat fins al 21%. I segueix creixent…
Sembla que les campanyes de conscienciació guvernamentals no funcionen, com tampoc funcionen les amenaces de que “Ahora la ley actua“. Davant d’aquesta ineficàcia es proposen plataformes per a la normalització del consum, sobretot de cara a la supervivència dels autors, productors i editors de contingut cultural, sigui quina sigui la seva naturalesa: música, llibres, videojocs o pel·lícules. Cada cosa, però, és diferent i planteja, doncs, problemes diferents. Què fer, doncs, amb els llibres? 
 
DUES PROPOSTES: LEKTU i NUBICO
 
A la trobada es proposaven dues noves alternatives per combatre la pirateria i conscienciar als usuaris de la xarxa de la importància del valor dels continguts culturals. Davant la dificultat guvernamental de gestionar les descàrregues il·legals es pretén aconseguir un model conciliador en el consum de contingut cultural
 
David Fernández Rafael presentava Lektu, una plataforma de venda digital sense DRM. El lema que proposava era realment seductor: “El pirata como cliente ideal”

Destacava en David que la gent que pirateja té certes característiques destacables: una és que sol estar a l’ordre del dia i sap com funcionen les eines, així que ja està “format”; una altra és que piratejar no està mal vist i, a més, no hi ha solucions per posar-hi remei. A més, destaca un altre punt a considerar: aquell que més pirateja també acostuma a consumir altres productes culturals de pagament

De res serveix restringir, conscienciar ni criminalitzar, així que en alguna altra cosa s’havia de pensar. Potser és que tampoc hi ha molta opció…Per això Lektu neix per apropar-se a un determinat lector, un consumidor cultural més intel·ligent que valora la importància del contingut i pren consciència de la supervivència dels creadors d’allò amb el que disfruta, s’entretén o aprèn. Però què demana aquest nou potencial client? Qualitat-preu; facilitat de compra i ús del producte, poder compartir, que se l’escolti i que es confïi en ell. Per això, Lektu també té un servei de devolució i no aplica el DRM: sens dubte, una nova filosofia d’empresa. Lektu s’adreça a petits i mitjans editors: els proposa comissions baixes (25%), transparència i la tecnologia que cada editor necessiti. 
 
L’altre proposta de plataforma era Nubico, proposada pel David Fernández Poyatos. Aquesta, però, més aviat s’adreça a les unitats familiars. Nascuda de la col·laboració entre Telefònica i El Círculo de Lectores, proposa “Una lectura digital sin límites” mitjançant un servei per subscripció. Tenen un servei de prova de 30 dies i es permet la connexió de cinc dispositius offline
 
El representant de Nubico va destacar el fet que l’entrada dels dispositius mòbils, sobretot smartphones i tauletes, va directament lligada a la caiguda del mercat del llibre. Al 2011 es marca el punt d’inflexió i s’aprecia un canvi en els patrons de consum. Remarca -i estic totalment d’acord- que mai s’havia llegit tantíssim, però es llegeix diferent. Passem moltes hores llegint en blogs, per exemple, com estàs fent tu ara, estimat lector. I els generadors de continguts culturals, en realitat, es barallen pel temps d’oci de les persones. 
 
Remarca també en David que el mercat digital, a dia d’avui, està estancat. I també secundo la sentència, que em cau a mi com una llosa…Personalment, sofreixo a les meves pròpies carns la inadaptació del sector editoral a la tecnologia disponible.

EL DEBAT
 
1. Quina evolució de la pirateria es preveu a Espanya en los pròxims anys?

Primerament, en David de Lektu comenta el fet d’implicar els agents editorials en la transformació digital dels continguts: digitalització de catàlegs i apropament a l’usuari. 

Fins ara, no s’ha fet res realment efectiu per a combatre la pirateria musical, comenta en David de Nubico. La solució per combatre-la ha estat fer més concerts; en cinema, però, hi ha els casos de Netflix o Filmin. 

En Joaquin comenta que el repte és el de repensar i dissenyar el contingut per aquests nous formats. Explica que els continguts també canvien i que, per exemple, tornen les serialitzacions, les entregues parcials. Al Japó, per exemple, es fan edicions de lectura de 10 minuts. I també parla de l’Amèrica Llatina, on hi ha un potencial de 250 milions d’hispanoparlants. 
2. Com poden els dos models -venta/descàrrega o subscripció- ajudar a combatre la pirateria?

Es comenta abaratir despeses editorials, desenvolupar el mercat existent, deixar decidir als usuaris. Si mirem què fan els veïns, la cosa canvia en funció del lloc: al mercat anglosaxó, comenta en Joaquin, no hi ha model de subscripció. 

3. Com establir un preu d’accés als continguts?

Aquí tots tres coincideixen en que és un tema delicat. Si no es fixa un preu els més petits corren el risc de desaparèixer. D’altra banda, hi ha consumidors que no tenen referències sobre el preu. En conclusió, un altre tema candent per resoldre. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *