Viure d’escriure
I dic viure, no sobreviure…. Tampoc dic passar de 0 a 100 en plan Rowling, que jo no vull ser milionària. Simplement, seria tot un què no haver-se de preocupar massa per pagar un sostre i menjar….
Read MoreTot allò que s’explica sobre el pas de la humanitat pel món.
I dic viure, no sobreviure…. Tampoc dic passar de 0 a 100 en plan Rowling, que jo no vull ser milionària. Simplement, seria tot un què no haver-se de preocupar massa per pagar un sostre i menjar….
Read MorePer fi he acabat el joc de cartes sobre fonts vuitcentistes de Barcelona! Qui vol jugar? ;)
Volia crear un conte amb Snap! i no acabava de veure això de posar-ne un clàssic, en plan Caputxeta… Sóc molt fan dels contes, especialment d’en Calders, així que només m’ha calgut trobar-ne alguns de ben curtets. I com m’animo i m’animo, he afegit també alguns dibuixos d’aquest meravellós autor. :)
Des de fa anys i panys, la muntanya -anomenada avui del Tibidado-, s’eleva a poc més de 500 metres per sobre del Mediterrani i contempla, pacient, l’evolució de la ciutat de Barcelona. Avui dia, a més del parc i el Crist, hi passen coses molt interessants al Tibidado :)
El Fòrum Veïnal de Turisme ha durat dos dies, divendres 1 de juliol, on es va tenir una taula de presentació, una d’exposició geogràfica i antropològica i, finalment, un debat obert i una projecció. Pel dissabte estava previst una sèrie de tallers de propostes, parlar d’autoorganització i explorar col·lectius com Las Kellys o el combat veïnal Aturem Bcn World.
Divendres 1 i dissabte 2 de juliol hem celebrat a Barcelona el primer Fòrum Veïnal de Turisme organitzat per l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible). El lema, molt encertat, resava: “La ciutat és per viure-la, no per viure’n”. Important remarcar que era una activitat autogestionada, que s’ha trigat un any a organitzar i que ha anat com una seda. Enhorabona a totes les personetes que l’han fet possible!
No és cap secret que el barri de Sants és el barri més cooperatiu de Barcelona ;) Després de 100 anys de tradició cooperativista, tot i les interrupcions, l’esperit social i solidari és més viu que mai i, avui dia, impregna tota la ciutat. Dissabte, però, anem un pas més enllà: la intercooperació.
M’encantaria endreçar la meva vida però com això, de moment, és tècnicament impossible, començaré endreçant els 3 disc durs que tinc: en total, 2 teres a destriar…Entre fotos, vídeos, muntatges, articles i altres milers de documents, he trobat un text que m’ha fet gràcia.
Aquest diumenge 21 de juny acaba l’imperdible exposició “Ciència Viscuda: l’ensenyament de les ciències experimentals a través dels objectes”. Sort que en Vàngelis, que n’és el comissari, m’hi va convidar diumenge passat. Mil gràcies! Va ser una jornada museística deliciosa, tan pel contingut de l’exposició com per la companyia. Un gust fer el “dominguero” així: Visit Mataró! ;)
Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.
Aquest capítol és un monogràfic sobre la concepció, la construcció i la decoració de la plaça de Catalunya: una agonia que va durar 85 anys.
(En español, aquí).