Cultura profunda o la càrrega connotativa de les imatges.
De com el pensament es construeix sobre una base d’ordres imaginaris que, en funció de la seva cultura, es materialitzen en la iconografia narrativa que permet reafirmar-los.
En general, m’enamoren totes les llengües i llenguatges perquè 1) permeten comunicar i 2) són maneres d’entendre el món. Ara bé, s’ha adoptat l’anglès com a llengua vehicular entre parlants de diverses llengües i a tothom li sembla “natural” quan no ho és…
M’encantaria endreçar la meva vida però com això, de moment, és tècnicament impossible, començaré endreçant els 3 disc durs que tinc: en total, 2 teres a destriar…Entre fotos, vídeos, muntatges, articles i altres milers de documents, he trobat un text que m’ha fet gràcia.
El propio lenguaje nos da pistas sobre nuestra percepción del mundo y de los pequeños cambios que vamos haciendo en aquello que es mutable. El lenguaje es el mejor de los inventos porque permite instruirnos en el arte del pensar, permite expresarnos, comunicarnos y comprendernos: a nosotros, entre nosotros, y a uno y a todos con el mundo.
Per temes de feina estic indagant sobre els superherois i els seus superpoders. La veritat és que controlo poc i he tingut de demanar assistència: merci Sam per la consultoria :) Avui, per acabar d’inspirar-me, estava fent una ullada a imatges del personatge de Flash i he fet una troballa iconogràfica: Flash és Hermes.
Aquest va ser un dels primers emails que conservo. Afortunadament (i paradoxalment) el conservo perquè el vaig imprimir…El meu primer email estava a Terra i ves a saber què se’n deu haver fet. En realitat, però, aquest text està per a tot arreu a la Xarxa però el penjaré igualment perquè em fa molta gràcia.
Després del pecat, sempre bé –des dels temps d’Adam i Eva- el sentiment culpa i la seva purga és la redempció a través de l’acompliment d’un càstig. Adam va haver de treballar i Eva, de parir amb dolor. Llàstima que a la seva època, Adam i Eva no van poder gaudir del VIP de les bules papals, una mena de Teletac religiós que es va posar de moda cap al segle XV i que, a canvi de diners i d’altres béns, els fidels adinerats podien obtenir una bula, un passi que, a mode de jòquer infalible, permetia contradir a Déu… Amb la bula sota el braç, un podia pecar a voluntat…Els abusos i la corruptela religiosa van causar estralls a tort i a dret. Ja se sap: els camins de Déu que, de tant inescrutables, arriben a posar una mica nerviós.