Ars Amatoria per Ovidi (V)
Anterior. Ars amatoria per Ovidi (IV)
L’art d’estimar, Ovidi. L’esparver. LLIBRE III
Deixeu d’atribuir a totes les dones la culpa d’unes poques; que cada dona sigui considerada segons els seus mèrits.
Anterior. Ars amatoria per Ovidi (IV)
L’art d’estimar, Ovidi. L’esparver. LLIBRE III
Deixeu d’atribuir a totes les dones la culpa d’unes poques; que cada dona sigui considerada segons els seus mèrits.
Anterior. Ars amatoria per Ovidi (III)
L’art d’estimar, Ovidi. L’esparver. LLIBRE II
Per ser estimat, sigues amable. I això no t’ho donarà la teva cara o simplement la teva bellesa. Si vols posseir la teva estimada i no sorprendre’t de ser abandonat, has d’afegir el talent de l’esperit als béns del cos. La bellesa és un bé frágil, disminueix segons van passant els anys i ella mateixa es consumeix amb el pas del temps.
Anterior. Ars amatoria per Ovidi (II)
L’art d’estimar, Ovidi. L’esparver. LLIBRE I
SI ALGÚ D’AQUEST POBLE no coneix l’art d’estimar, que llegeixi aquest poema i, instruït per la seva lectura, que estimi. Amb l’art es mouen ràpides les embarcacions a vela i a rem; amb art es desplacen lleugers els carros: amb art ha de ser regit l’amor. Read More
Anterior. Ars amatoria per Ovidi (I)
L’art d’estimar, Ovidi. L’esparver. Pervivència de l’Ars amatoria. Introducció 2 de 2
3. L’Ars amatoria
Tracta més de l’art d’agradar (seducció) que no pas el d’estimar. Els primers dos llibres van destinats als homes i el tercer a les dones. L’objectiu és ensenyar l’art de la seducció i la conservació de l’amor.
L’art d’estimar, Ovidi. L’esparver. Gèneres literaris. Introducció 1 de 2
1. Introducció (una mica Freestyle resumint)
(…) serà Aristòtil en la seva Poètica qui farà la primera gran teoria dels gèneres literaris. (…) Per a Aristòtil la literatura és mimesis i les obres es diferencien en la manera d’imitar (els gèneres: narració i drama) i els objectes imitats (els registres: alta, mitja o baixa literatura). (…) Hem d’entendre la poesia en Aristòtil com a creació (del verb poiéo, “fer”). La tragèdia i l’epopeia són els màxims exponents de l’alta literatura.