21 març

Sobre la narrativa transmèdia i la primera trobada d’StoryCodeBCN

El dijous 20 de març se celebrava la primera trobada de la comunitat Storycode de Barcelona, que s’empara en una comunitat global de persones vinculades a la narrativa transmèdia. Participen de la iniciativa varies ciutats nord-americanes com Nova York, Los Angeles, Washington, Detroit o San Francisco, però també altres arreu del món, com Buenos Aires, Toronto, Londres, París o Sydney. 

 
A cada ciutat es proposen trobades on tothom hi és benvingut: són comunitats obertes i participatives on, entre tots, es pretén aprendre, reflexionar i dissenyar experiències basades en la narrativa transmèdia, una nova forma de narrativa pluridimensional. Les històries ara es presenten en múltiples formats que, a més, poden interactuar entre ells.
 
També anomenada “storytelling”, la transmèdia és un tipus de relat interactiu que pot servir-se de diferents mitjans i plataformes de comunicació. Si bé va néixer i es va començar a desenvolupar entre els anys setanta i vuitanta, amb la consolidació d’Internet, ha pres més força que mai, ja que es presenten noves maneres de narrar les històries a través de totes les plataformes que Internet proposa. El concepte “transmedia storytelling” va ser introduït per Henry Jenkins, del MIT, en el seu article publicat al 2003 a Technology Review
 
 
Ahir, doncs, se celebrava la primera trobada de l’StoryCodeBCN. Jo me’n vaig assabentar pel Montecarlo, un dels co-organitzadors juntament amb professors i investigadors de la UOC com Carlos A. Escolari i Gemma San Cornelio, entre d’altres, que animen a la comunitat a conèixer-se, a intercanviar opinions i idees, a col·laborar en projectes.
 
Montecarlo i Escolari presentaven la comunitat StoryCode i la Transmedia Week, un aconteixement global i descentralitzat que es durà a terme del 27 d’octubre al 2 de novembre de 2014. A través d’aquesta plataforma i durant aquesta setmana qualsevol podrà fer difusió i presentar projectes transmèdia que poden ser seguits arreu del món. També, però, s’aposta per una transmèdia més enllà de les pantalles que redimensioni l’art integrant experiències en viu: teatrals, performance. D’altra banda, la narrativa transmèdia és un camp fèrtil en el sector educatiu i ja s’aplica a les escoles perquè els nens, a més d’aprendre, es familiaritzin amb els recursos tecnològics.
 
Els convidats especials de la trobada van ser Andreu Meixide i Ferran Audí. L’Andreu, que va intervenir primer, remarcava que “el cine no está en crisis, la industria sí“. Mai havíem tingut accés a tants ítems audiovisuals: documentals, sèries, videoclips, pel·lícules…però Internet canvia completament les regles del joc: es comparteixen documents i els drets d’autor poden quedar vulnerats. Per això neixen altres vies com el Creative Commons, a cavall entre el copyright i el domini públic. La plataforma permet diferents tipus de llicència.
 
Parlava l’Andreu de la crisi de les patents de principis de segle, quan Edison va començar a aplicar un primitiu “pirateo”… Vint anys després hi hauria una crisi que afectaria físicament al medi, arribava el sonor i les sales es van haver d’adaptar. La televisió també genera una altra crisi a la indústria als anys cinquanta… i què dir del vídeo domèstic dels vuitanta…i dels DVD i ara…Internet, l’era digital, que torna a presentar-se com a un desafiament per a la indústria cinematogràfica. L’amenaça principal la sofreixen els intermediaris: de la bobina física i controlable hem passat al codi binari, que és a l’abast de tothom. Si, per exemple, un autor pot vendre la seva obra a través de la seva pàgina web, què hi pinta aquí el distribuidor?
 
Les normes del joc canvien i el futur és ara, per això neixen noves plataformes d’èxit com Netflix o Filmin, que no deixen de ser videoclubs online. També neixen altres projectes que es tomben de seguida, com PopCorn Time, que va durar de Nadal a Sant Esteve. L’enginy arreplegava els torrents i es feia visualitzables…Una idea brillant que desafia la normativa. Si bé els autors asseguren que és legal, el pes de la indústria els va caure a sobre de ple. Però també, al seu dia, va caure Napster…Si hi ha una cosa que la història demostra és que sempre cauen els primers, com a qualsevol guerra…Aquells que es fiquen davant, “pringuen”. Després, però, es van regularitzant les coses fins arribar a un estàndard…Veurem com evoluciona la cosa.
L’Andreu ens parlava també del Barcelona Creative Commons Festival, que aquest any se celebra del 5 al 8 de juny. Qualsevol sense ànim de lucre pot usar els contiguts del festival i clonar-lo arreu del món. El projecte es va finançar per la plataforma de crowdfounding Goteo. També parlava de docs21,un festival documental de narratives visuals que arribarà ben aviat. 
 
El Ferran Audí ens parlava de la dificultat del parir projectes, dels reptes, de la creació, de la pluridimensionalitat de l’art. Ell és una de les peces clau a Alta Realitat, una entitat cultural multidisciplinar que crea i produeix espectacles innovadors de tall multicultural i humanista. Experimenten amb la dansa integrada, amb el teatre, amb el cinema, amb l’òpera quàntica…
 
Si concebre un projecte i donar-li forma ja és una aventura, aconseguir el finançament per portar-lo a terme sol ser un procés lent i complex. Un potser té l’art però sempre s’ha d’acabar barallant amb els números…Un dels projectes d’en Ferran que va tenir més sort en aquest sentit va ser el seu espectacle Ölelés, que, afortunadament, va rebre finançament holandès. 
 
Per a en Ferran “el teatro es un sitio” i ell prefereix parlar de “espectáculo en vivo”. Ens parlava de la seva última aventura, del projecte en fase de desenvolupament The Fire Dragon, que invoca móns esfèrics, com els de Balzac, on tot és qüestió de perspectiva. El projecte té tres conceptes clau: l’expressionisme alemany, el Hollywood vintage i la narrativa transmèdia. La història combina elements reals i ficció. Diu la sinopsi: 
 
“Julio 1945. Espías soviéticos, americanos i nazis luchan por el poder atómico en medio de las ardientes arenas del desierto mexicano, junto a la frontera con los Estados Unidos. Calders, un catalán refugiado en México des de la Guerra Civil, tiene noticias de un antiguo amor, Gilda, que trabaja ahora para Herr Max, jefe de los Servicios de Inteligencia Nazis en México. Herr Max vive y trabaja en la misteriosa y escondida Fun City. Con la ayuda de antiguos camaradas de la Guerra Civil, Calders viaja a Fun City, dónde deberá enfrentarse a la parte más oscura de su personalidad y hundirse hasta el cuello en una intriga política que amenaza la vida de todos y podría acabar con la paz mundial.”
 
Va ser un plaer poder compartir el vespre amb la comunitat d’StoryCodeBCN. Repetiré.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *