09 maig

Precariat, hackers i renda bàsica

Em sembla que aquesta entrada serà la més important d’aquest blog. Si només en vols llegir una, que sigui aquesta.

9 de maig de 2020

Context

Començaré dient que la pàgina d’inici d’aquesta web diu “PERQUÈ PER CANVIAR AQUEST MÓN NOMÉS CAL IMAGINAR-NE D’ALTRES”. I no és que ho vulgui dir cridant… crec que és cosa del tema de la pàgina. En fi, que la frase s’inspira d’un llibre de l’Umberto Eco anomenat “Baudolino”.

Per resumir, s’inspira del passatge on en Baudolino diu: “cuando no era presa de las tentaciones de este mundo, dedicaba mis noches a imaginar otros mundos. Un poco con la ayuda del vino, y un poco con la de la miel verde. No hay nada mejor que imaginar otros mundos para olvidar lo doloroso que es el mundo en que vivimos. Todavía no había entendido que, imaginando otros mundos, se acaba por cambiar también este.

M’agradaria que totes les vides fossin dignes de ser viscudes. Ningú et demana si vols venir però després t’ho has de manegar més o menys amb èxit en funció d’on, per atzar, vas a espetegar… És injust. Però aquesta injustícia beu de la ignorància, de l’evasió, de cercles viciosos alimentats per un sistema que només enriqueix poques persones que s’aprofiten d’altres. Podem fer altrament…. Tot és organitzar-se. I tu? Quin món imagines? Perquè ens esperàvem en Terminator i ha vingut el Feisruc…

Llums i ombres

Les mecàniques econòmiques, fins al segle XXI, s’han basat en l’economia de l’escassetat (or, petroli, coses físiques). Però som al segle XXI i avui dia, vivim en una economia de l’abundància (dades). Afortunadament per les consciències humanes, el bé més preuat (l’atenció de les persones que fan clics) no es pot prendre per la força. Ningú et posarà una pistola al cap perquè facis servir Guguel o Feisruc, ans al contrari, et posaran llumetes i colorins, i serà super eficient perquè, en realitat, són granges on es munyen les dades de les usuàries….

Algú va dir alguna cosa com que “el vell món no acaba de morir i el nou no acaba de néixer; i entre mig d’una cosa i altra, només hi ha ombres”. Hi estic d’acord, però voldria afegir que el problema potser és el d'”esperar un futur desitjable”. Jo tinc la convicció que el futur no existeix: que el construïm les persones dia a dia, mot a mot, fet a fet, clic a clic. I és per això que també crec en allò de “sigues el canvi que vols veure al món”. Sovint no ho faig molt bé, però almenys ho intento. En la part digital és relativament fàcil: no faig ni un clic a les GAFAM.

Hackejant el Precariat

Hi ha un economista anomenat Guy Standing que fa anys que burxa per establir una renda universal bàsica, és a dir, que tothom, pel simple fet de néixer en aquest planeta, tingui accés a una retribució amb la que adquirir allò que necessiti més, que sol ser: sostre, menjar, accés al coneixement i cures en salut. Tampoc és gaire. Com pot ser que al 2020 tothom del món no tingui ni això? És més, com pot ser que a 2020, enviant coets a l’espai, encara hi hagi còlera, tifus…

En fi, que més enllà de les desgràcies conegudes (guerres, fam, desastres ecològics provocats o no…) hi ha una certa roda que les alimenta: el nostre dia a dia; el nostre consum (de productes i serveis, d’informació). En Guy Standing parla de Precariat, una “evolució” del Proletariat i que, en la meva opinió, només podem combatre organitzant-nos i apropiant-nos dels mitjans de producció. En els digitals ho tenim més fàcil si compartim horitzó comú i ètica explícita….

Suposo que en Guy deu pensar el mateix perquè es va plantar al 35C3 i va fer una xerrada espatarrant anomenada “The Precariat – A Disruptive Class for Disruptive Times”.

Reflexionem i descentralitzem-ho tot. Eines no falten i si en falten i són necessàries, les crearem. I no es qüestió de coneixements, és qüestió d’actitud. Desaprèn i aprèn; i enlloc de crear coses per les altres, crea coses AMB les altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *