17 des.

Necessitats TIC a l’ESS

He llegit l’informe de la XES sobre “les TIC” i em sento una mica decepcionada. M’hagués agradat veure-hi reflectides les aportacions que vam fer arrel de l’experiència amb el projecte Equipaments Lliures. Xapa va!

Segons l’apartat «Compromís amb el programari lliure» de l’informe del Mercat Social de 2019 elaborat per la Xarxa de l’Economia Social (XES), «el 46% de les entitats de l’ESS no utilitzen cap tipus de programari lliure». I, en relació, a finals d’octubre 2020, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) publicava l’informe “Les infraestructures digitals de les economies del comú; una diagnosi de l’estat del mercat social tecnològic i de l’ús de les TIC per part de l’economia solidària“. (ESS és Economia Social i Solidària).

Prèviament, a principis d’any i des del projecte Equipaments Lliures, vam participar de dues reunions sobre el desenvolupament de l’informe. I us voldria compartir part del que vaig escriure: “Lliure i ètic”, “Lliure i Obert”, i “Horitzó comú i ètica explícita”. A “Necessitats TIC de l’ESS“, que es com es va començar dient l’informe, hi trobareu el que es va aportar des d’Equipaments Lliures.

Lliure i ètic

Aclarir primer que un programari lliure no és automàticament ètic. L’ètica del programari esdevé de l’ús que se’n fa. Per exemple: que els servidors de gairebé tot el món facin servir sistemes operatius GNU/Linux com Debian no fa que els projectes que usen aquests servidors siguin ètics de forma automàtica.

Si un programari lliure és usat per abusar de les persones que el fan servir, serà lliure però no ètic. A diferència del programari privatiu, però, aquest programari lliure es podrà auditar, és a dir, veure què fa i com ho fa per abusar de les persones. I així, com és lliure, podrem reinventar aquest programa perquè ajudi les persones enlloc d’abusar d’elles. I així, l’ètica recau en les persones que les creen i les usen, i no pas en les llicències del programari.

Lliure i obert

En la mateixa línia, un altre aclariment és que un programari obert no és necessàriament lliure. Si bé es confonen els termes sovint, l’«Open Source» (codi obert) no necessàriament és «Programari Lliure». Tal com s’apunta des del projecte GNU, «El codi lliure és una metodologia; i el Programari Lliure, un moviment». És a dir, que un programari que és lliure ja és obert, però un programari obert no és necessàriament lliure.

Hi ha llicències obertes (com les MIT o BSD) que permeten privatitzar el codi, possibilitant el que ha passat amb Whats App (avui de Facebook) o Skype (avui de Microsoft). Si bé els programes van ser possibles gràcies a una llicència oberta, el fet de no ser programari lliure n’ha permès la privatització. Una llicència GPL o AGPL, per exemple sí seria programari lliure. I aquí una paradoxa de les llibertats del programari: per garantir la llibertat d’un programa, una llicència lliure GPL o AGPL obliga al programa a llicenciar les modificacions del codi també sota llicència lliure. I així, mai es pot privatitzar.

Horitzó comú i ètica explícita

Tot i l’horitzó comú de construir una societat que posi al centre les persones, en el camp tecnològic, i sovint per desinformació, l’ecosistema de l’ESS fa un ús generalitzat de programari privatiu que enriqueix corporacions que cotitzen en borsa (Facebook, Google, etc.) i que impossibiliten o frenen la creació de nous projectes de l’Economia Social que afavoreixin garantir la sobirania tecnològica i l’ètica digital a l’entorn de l’ESS: en la creació de noves cooperatives, associacions o col·lectius sostenibles que tant possibilitin la creació de nous llocs de treball com la coherència digital de l’entorn ESS.

Una problemàtica comú és la facilitat d’ús de segons quines tecnologies, i de com aquesta facilitat ennuvola el treball real que hi ha rere la implementació i ús d’algunes eines, com el correu electrònic, les pàgines web o l’emmagatzematge d’arxius. Si bé als anys 90 del segle XX hi va haver un auge de pàgines web, avui dia hi ha molts projectes que deleguen els seus continguts a plataformes privatives. Però poc es planteja encara la relació entre l’ús de segons quines tecnologies amb l’impacte energètic global. En aquest sentit, i en un fil recent (abril 2020) a mitjans socials federats, s’han mostrat dades de la relació entre privacitat, descentralització i contaminació del medi ambient.

Per alimentar un horitzó comú, doncs, necessitem també d’una ètica explícita que sigui fruit de la comprensió de la dimensió tecnològica i del seu coherent impacte a iniciatives de l’ESS. Hi ha eines que són realment fàcils d’implementar per a una persona no familiaritzada amb les tecnologies digitals (instal·lar un programa és qüestió d’uns pocs clics), i n’hi ha d’altres que no tant, com el correu electrònic, que és difícil de gestionar. No n’hi prou amb descarregar un programa: per tenir correu, necessitem un domini, un servidor, lluitar contra l’SPAM i els bots de Google…

I fins aquí la xapa del dia. Que tingueu bona jornada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *