Mòdul 4. La ciutat i la frontera_La 3a edat d’or de la TV (“Breaking Bad” i “Mad Men”)
0. Presentació del MOOC
2. L’inici de la sèrie: “The Sopranos” i “The Wire”
3. El personatge: heroi o antiheroi: “Six Feet Under” i “Dexter”
4. La ciutat i la frontera: “Breaking Bad” i “Mad Men”
5. Móns fantàstics: “Lost” i “Fringe”
6. Ficcions històriques: “Games of Thrones” i “Rome”
7. Comunicació i política: “The West Wing” i “Newsroom”
8. Finals i conclusions
Si una cosa tenen el comú aquestes dues sèries que aquesta setmana protagonitzen el MOOC és el fet de cuidar els detalls i de tenir gran qualitat cinematogràfica. Les dues s’emmarquen dins el segell AMC i durant un temps va eclipsar HBO. Per trobar les afinitats de les dues sèries en Jorge Carrión parla de divergències complementàries: “Mad Men” se situa al cor d’una gran ciutat i parla de persones de classe mitja-alta, amb un nivell de vida sofisticat. Ens situa als anys cinquanta, en plena bombolla constructora del somni americà i de la lluita pels drets de les persones; “Breaking Bad”, per contra, succeeix a la frontera, al desert, un espai pel crim, pel càstig i parla de persones de classe mitja-baixa de vida precària. I ens situa a l’era contemporània, quan la bombolla esclata i es mostra el fracàs del somni americà, on un ciutadà ni tan sols es pot pagar un tractament per a un càncer.
SALUT I DROGUES
Trobem dues actituds molt divergents en l’ús que es fa de les drogues a les dues sèries: a “Mad Men” es beu i es fuma amb naturalitat en qualsevol context, la salut no és una preocupació social; a “Breaking Bad” gairebé no surt alcohol però les drogues protagonistes són la marihuana o la metamfetamina. A més, es reflexa un canvi en la importància de la salut: avui s’aspira a una vida sana però hi ha retallades que mai. També s’ha criticat el fet que, a les sèries americanes, es presenta als llatinoamericans com a protagonistes de la violència, del tràfic de drogues d’entorns marginals. I els professors recomanen l’“Honest Trailers” dedicat a “Breaking Bad”.
MODA, “KITSCH” I GÈNERE
“Mad Men” és considerada la sèrie més estilitzada i elegant del panorama televisiu. Dins, però, d’aquest univers urbà d’ordre geomètric trobem també el desordre existencial dels personatges. A “Breaking Bad” el desert és el buit però també hi ha un “horror vacui” com a “Mad Men”. Les diferències de gènere a “Mad Men” esdevenen a través dels espais: dones en espais reduïts i homes en grans despatxos. Hi ha personatges que reflexen la lluita entre les diferències de gènere, com Betty, i escalen posicions dins un entorn predominantment masculí.
La categoria “kitsch” a “Breaking Bad” està representada pel personatge de Saul Goodman, que recorda a “The Sopranos” en un “kitsch” tarantinià que fa de pont entre el món legal de Walter White i l’il·legal de Heisenberg. Destacen els professors l’escena més tarantiniana -la de la tortuga- protagonitzada per Danny Trejo, un actor que ha treballat en més d’una ocasió per Tarantino i/o Rodríguez.
CAPÍTOLS FAVORITS
Scolari per a “Breaking Bad” tria dos capítols de l’última temporada: “Dead Freight” i “Ozymandias”. En Carrión tria “The Fly”, un capítol reposat, on no passa res des del punt de vista de l’acció però passa tot des del punt de vista simbòlic; un univers beckettià que s’apropa a la literatura i a l’art contemporani.
Per a “Mad Men”, Scolari tria l’últim episodi de la primera temporada: “The Wheel”, un episodi que troba molt emotiu. També parla de la tercera temporada, quan esdevé l’assassinat de JFK i els personatges se’n van assabentant de diferent manera. Carrión també opta per un capítol emotiu de “Mad Men”: “The Suitcase”,