30 nov.

Més estratègia sense rumb…

A la darrera entrada, vaig traduir el comunicat de l’April en resposta a la Estratègia digital presentada per la Comissió Europea. I mira, no fos cas que m’agafin gelets de la FSFe… Aquí teniu la traducció (de l’anglès al català) de la seva resposta a una estratègia sense rumb…

preliminars

Aviso de nou que no sóc traductora, que això és un art que no controlo… Però trobo important poder llegir aquestes coses en llengua catalana. El títol original, “EU Open Source Policy: good analysis, missing concrete next steps“, l’he traduït com a “Polítiques de Codi Lliure de la UE: una bona anàlisi que manca de concreció en els passos a seguir“.

Text de la FSFe

23 d’octubre de 2020

Dimecres, la Comissió Europea va publicar la seva nova Estratègia de Codi Lliure. Ens agrada que la Comissió reconegui els beneficis del Programari Lliure i de les seves quatre llibertats (usar, estudiar, compartir i millorar), però la Comissió manca d’objectius concrets i indicadors per a implementar l’estratègia. Sense aquests objectius i indicadors, ens preocupa que l’estratègia acabarà sent molt poca cosa!

Després que s’acabés la prèvia Estratègia de Codi Lliure al 2017, hem esperat tres anys per tenir-ne una de nova. Enlloc d’un esperat i gran pas, que reflectiria l’actual desenvolupament sobre els debats en termes de sobirania digital i d’implicació administrativa, la Comissió ha presentat només paper mullat (NT1). Es posa molt èmfasi en els beneficis del Programari Lliure i la Comissió és ambiciosa en el seu futur ús del Programari Lliure. Però no es concreten massa els objectius i hi manca un compromís explícit amb el Programari Lliure. És previsible un fracàs de l’estratègia, ja que els objectius són ambiciosos però les mesures es limiten a establir el status quo. És per això que volem demanar a la Comissió que presenti i implementi mesures concretes i activitats en les properes setmanes i mesos.

Més enllà de l’establiment de una “petita (sic!) Oficina de Codi Lliure” i la definició i promoció d’un enfoc “de font interna” (inner source), que ni tan sols està publicat sota una llicència de Programari Lliure, no hi ha canvis reals en les metodologies de treball de la Comissió. I és clar, a l’Estratègia per suposat es diu: “El títol d’aquesta estratègia, “Pensa en obert”, apunta a un canvi de paradigma on el desenvolupament de les solucions de programari té en compte l’obertura, la compartició i reús, la seguretat, la privacitat, consideracions legals i d’accessibilitat”. Però dubtem que això es pugui dur a terme si només s’explica que es vol canviar el paradigma però no es presenten objectius mesurables ni es treballa amb programari “de font interna” (inner-source). Creiem que els canvis s’han d’implementar i tirar endavant, i no només posar-los per escrit.

L’estratègia principalment repeteix anteriors compromisos i activitats, però no proposa pas enfocaments sostenibles i mesurables. Hi diu: “L’ús de codi lliure és ja una pràctica comú de la Comissió i una mena de cultura de codi lliure ja existeix en moltes parts de l’organització. Simplement, hem de fer més i millor”. Però no queden clars els termes concrets dels plans per fer-ho més i millor. Les activitats del projecte FOSSA2 només es mencionen, però no queda clar perquè aquest projecte no es continua o perquè projectes concrets no s’han dut a terme. També hi ha encara una forta dependència de Microsoft, en el sistema operatiu d’escriptori, aplicacions d’oficina i programes de correu. L’ús de programari dissenyat per crear dependència encara és un gran problema a resoldre, però sembla que no hi ha cap pla actualment per acabar amb aquesta dependència. (Sobre això, hi ha també un documental (NT2) en anglès i alemany).

Crida també l’atenció el fet de no concretar indicadors per mesurar l’èxit de les activitats. I així, l’Estratègia sembla més aviat una simple capa de maquillatge, que es limita a vagues formulacions i llacunes jurídiques. Per exemple, la Comissió pretén continuar “a escollir tecnologies no obertes sempre i quan hi hagi una bona raó per fer-ho” i vol publicar programari només sota llicències de Programari Lliure “sempre que tingui sentit fer-ho”. Quines són les raons i quan alguna cosa té sentit queda sense definir ni clarificar.

A diversos llocs, la Comissió ho redueix a descripcions problemàtiques com: “Els principis i accions de la nova estratègia de codi lliure farà més fàcil obtenir permís per compartir codi amb el món exterior”. Al mateix temps, està clar per la Comissió que “actualment, la burocràcia implicada en aquest procés pren temps a dur-se a terme i això frena molts del projectes de la casa. Aquesta situació necessita canviar.” -sense proposar solucions concretes, com una proposta de reformes.

Això també fa preguntar-se en com la Comissió vol “contribuir a la societat del coneixement” en termes tangibles. Per exemple, enlloc d’establir que, per defecte, s’usi Programari Lliure al programa de recerca Horizon i els seus altres programes i activitats de recerca finançats per la UE, la Comissió argumenta que “aquesta estratègia vol possibilitar que la Comissió pugui compartir programari fent servir un procés comparable també per la seva documentació”. – altra vegada sense concretar cap proposta de com aconseguir-ho.

Tot i que la Comissió parla de possibilitats d’interoperativitat, seguretat, reutilització i cooperació; tot i que insisteixi en l’ús de Programari Lliure; i s’emfatitzi repetidament en els avantatges del Programari Lliure, sentim que a l’Estratègia li manca una planificació concreta per aconseguir-ho. És qüestionable que el desenvolupament d’un “servei públic de classe mundial” es pugui desenvolupar amb èxit sota aquestes premisses. El Programari Lliure encara no forma part del pressupost de la UE, així que no és sorprenent que les reunions en línia de la Comissió es facin amb el programari privatiu Zoom enlloc d’altres solucions existents de Programari Lliure per fer videoconferències. Vist això, ens temem que la situació no millorarà.

Conclusió

El que ha presentat la Comissió Europea és simplement massa poc per a una estratègia. Hi ha una manca de descripcions i processos clars, guies concretes per a la implementació de compromisos i indicadors per monitoritzar-ne l’èxit. A més, tampoc es proposen solucions concretes per resoldre problemes existents, com la dependència en proveïdores úniques. Així que no sorprèn que inclús la Comissió mateixa, en aquest document, expressi dubtes sobre l’èxit de l’estratègia i identifica dificultats en la seva implementació: “Pròpiament implementada (sic”), l’estratègia, els seus principis de governança i el seu pla d’acció ens ajudarà a crear i entregar millors solucions i serveis TIC, per aprofitar la innovació i el poder col·laboratiu del codi obert.”

Per tant, és molt important que continuem a monitoritzar de forma crítica el treball de la Comissió i promoure la nostra campanya “Diner públic? Codi públic!”. La iniciativa “Diner públic? Codi públic!” vol establir el Programari Lliure com a estàndard per programari finançat amb diner públic. Les administracions públiques que segueixen aquests principis poden beneficiar-se de nombrosos avantatges: cooperació amb altres governs, independència de proveïdores úniques, potencial estalvi en impostos, promoció de la innovació i una base més sòlida per a la seguretat informàtica.

La iniciativa “Diner públic? Codi públic!” de la Free Software Foundation Europe té el suport de 180 organitzacions i administracions de diversos països, incloent Suècia, Espanya i Alemanya. Per a més informació, visita si us plau: publiccode.eu.

Notes de traducció (NT)

NT1. En anglès, “fig leaf” (fulla de figuera). Figuradament, i per influència del relat bíblic, expressa el fet de voler ocultar alguna cosa per vergonya. Ho traduiria per “tapar-se les vergonyes” però pel sentit general, ho tradueixo com a “paper mullat”, quelcom que no té valor o efectivitat, i que acaba sent res.

NT2. L’article original promociona una gafamada. He eludit el nom de l’eina per no fer-ne promoció i he enllaçat a tecnologies descentralitzades, Peertube i Invidous).

Llicència del text: Igual que l’original creat per la FSFe. No he trobat quina exactament però deu ser copyleft.

Traducció: rita

Programari: text creat i difós amb els programaris lliures Debian, Etherpad, Pluma, Libreoffice, WordPress i Pleroma. Llarga vida a les tecnologies lliures :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *