22 Gen

Magmacultura i la gestió del coneixement

He llegit que els treballadors del Cosmocaixa han començat una vaga. Quan he vist que una de les empreses implicades en la controvèrsia era Magmacultura, no m’he pogut estar de compartir la meva experiència amb l’empresa en qüestió: dos anys de convivència, més que molts matrimonis…Em costa molt escriure poc i tinc una història sobre l’eròtica del fracàs que potser us interessi…Prepareu-vos alguna coseta calenta i poseu-vos còmodes…
 
Donant-vos el bon dia i el suport: que hi hagi pau però no treva ;)

Blog_MagmaIdees
 SOBRE EL BARCELONA BUS TURÍSTIC
 
Vaig treballar-hi durant quatre anys: els dos últims per Magmacultura. El BBT és un servei gestionat per “la tríada barcelonina”:
 
 
1. TMB (que posa els busos i els conductors, comandaments de carrer i gestió des de la sala del Centre  Regulador de Trànsit, CRT, amb el que els conductors es comuniquen en cas de necessitat).
 
2. Turisme de Barcelona (que subcontracta a una empresa perquè sel·leccioni i gestioni el personal -des del 2011 ho porta Magma-, i més coses que ara no vénen al cas…)
 
3. I finalment, l’Ajuntament…que bé…a part de “posar els carrers” i autoritzar parades, sembla que va una mica a remolc d’una tartana que no acaba de rodar…
 
La veritat sigui dita, “el uno por el otro…” no saben com fer-s’ho venir per gestionar el volum turístic de la ciutat amb la convivència ciutadana: no crec que els importi realment la sostenibilitat ni la responsabilitat social que de fa dos dies prediquen -en fa tres no sabien ni què era-, és pura imatge. Ja ho sabeu, la cançoneta és la mateixa: 
 
Barcelona, posa’t guapa!” (i tonta, de pas…ratllant el grotesc).
 
Blog_BCNguapa
TOT JUGANT, TOT QUEDA EN FAMÍLIA

OH, BARCELONA! LA CIUTAT DE LES FAÇANES…
 
Potser no us sorprendrà comprendre que Barcelona és una ciutat petita i que tot queda en família de fa anys i panys…Sense anar més lluny, el tresorer de Turisme i el cap de publicacions de l’Ajuntament són germans…Quines coses, oi? 
 
Ho vaig saber perquè, quan treballava al Turístic, vaig escriure’ls-hi un llibre de curiositats de Barcelona als meus companys del bus. Vaig oferir -personalment- el contingut (unes 160 pàgines que havia trigat un any a escriure de tardes a nits) a Magma i a Turisme i els vaig demanar si volien regalar el llibre per Nadal als companys (enlloc d’una bufanda del Barça, com un cop van fer…). Fins i tot vaig trobar editor…un altre mal de cap…
 
L’editor va preguntar al cap de publicacions en qüestió si volia col·laborar en l’edició del llibre: “Si el meu germà juga, jo també jugo“, va dir…No era una profecia de l’Oracle de Delfos…La metàfora era clara: si Turisme m’ajudava, també ho faria l’Ajuntament…Si us ve de gust, podeu llegir més sobre el resultat de la meva entrevista amb Turisme que vaig titular: Sobre la utopia i la ignorància
VIURE ENTRE L’ORGULL I EL DESENCÍS
utopia-poster-3
La veritat és que mai he sabut per què Turisme i TMB es barallen però repercuteix a tots nivells: Barcelona es ven soleta (de moment i malament)…el target és delirant (“tot i cap“; “una ciutat sense límits“) i els ciutadans basculem entre l’orgull i el desencís perquè Barcelona, -tota ella i cada dia més-, sembla un aparador del passeig de Gràcia: és tot molt bonic però no és per a tu, ni ho pots pagar ni és de la teva talla…
 
Durant molts anys i fins al 2011 una empresa americana anomenada Professional Staff portava el personal del Turístic. A finals del 2010 van sonar campanes que hi havia hagut concurs i que Magma portaria el personal. Estavem tots cagats perquè el Turístic funciona d’una manera molt particular i aquella gent començaven de zero…En quin plan vindrien? Què es faria amb les “polítiques no escrites d’antiguitat”? 
 
Sorgien mil preguntes perquè el Turístic és un servei molt particular (molt): el pes del servei recau molt en tàndem conductor-informador (i coordinació i comandaments, és clar), que són allà “in situ” i ja cal que es portin bé…que hi ha de tot…Se’n podria fer una sèrie de televisió de totes les coses que passen al Turístic (i basat en fet reals!)…Us en faríeu creus de tot el que es veu i s’explica…Hi ha gent que hi treballa de fa 25 anys i sap ben bé del què parlo. Però tothom calla per no “fer soroll”.  
 
Aquell any 2010 em van canviar la data de comiat diverses vegades. Primer em volien fer plegar el 26 de desembre però la cap de coordinació em va canviar la data per accelerar la meva reincorporació al servei passades les festes. I va passar una cosa ben curiosa: vaig fer una entrevista de feina per la feina que ja estava fent…
 
La cap de coordinació em va fer plegar al 2 de gener del 2011 perquè l’1 Magma agafava les regnes del servei. Si em quedava a partir de l’1 de gener, encara que només fos per un dia, em feien l’entrevista i ja era dins de la “nova roda d’antiguitat”. Abans d’acabar l’any -a alguns- els magmes ens feien l’entrevista. Els que van plegar abans de l’1 de gener van haver d’enviar el CV de nou, aquest cop a Magma, que començava a filtrar un personal que no sabia ni què havia de fer, ni amb quins problemes es podia trobar…No hi ha manual del BBT: s’aprèn a base de cops…
Blog_ritaPeriodico

Una entrevista que em van fer a “El Periódico”

El que fan des de Magma, en la meva humil opinió, és pura gestió asèptica, de façana, de voler seguir absorbint un servei que dóna molts diners…sense fer soroll…gairebé de puntetes, com una sardana sinistra, recolzant-se amb la política del tradicional model d’empresa: el de contractar aquells que baixen el cap; els silenciosos que, de tant en tant, remuguen virtualment i que s’anestesien només de pensar que, al cap i a la fi i tal com estan les coses, ells tenen feina…

La clàssica cultura de la por…Només cal veure el Twitter del Turístic (@Bcnbusturistic): “la casa sin barrer”…Com s’animin els guiris o ciutadans a comentar-els-hi cosetes: parades impossibles (barri gòtic i ciutadella per cadira de rodes); cues massives que generen situacions conflictives i un llarg etcètera de situacions denunciables…Ja saben de què parlo els veïns del Parc Güell i la Sagrada Família…

No sé si és veritat però fa anys em van comentar que Turisme pagava uns 27 euros l’hora d’informador. El que sí sé és que als infos els arriben poc més de 9 euros l’hora. Potser si és veritat, això encara fa més llaminer el servei…I més esclau…I més corrupte…I més incompetent…Desgraciadament, parlem de cultura…de cultura de la precarietat, és clar…
MAGMA I LA FILANTROPIA
 
De tant en tant, això sí, Magma programava visites per als infos. A la del Castell de Montjuïc només érem 4… Com que m’agrada fer muntatges audiovisuals, -sense que m’ho haguéssin demanat- vaig començar a enregistrar les visites per fer-ne clips. A més del Castell, vaig fer-ne un per la visita del MNAC, un altre pel BBT Nit; un per La Catedral i un anuari del 2012
 
A tothom li engrescava trobar-se pel vídeo! En Borja -un coordinador- volia preparar una visita de la Barcino romana; jo en tenia una mig fer sobre la Plaça de Catalunya i la història de la seva agonia. Els agradava als coordis que fes els clips…em deien que potser així la gent s’apuntava a les visites…I a mi m’agradava fer-ho perquè ho trobava un bonic record i una manera d’agrair a l’empresa unes visites que, al cap i a la fi, servien perquè jo “fes millor la meva feina”: convèncer els turistes perquè visitin els llocs. 
 
Magma no practica la filantropia, precisament…
Blog_PrecarietatLaboral
EL QUE NO S’ESCRIU
 
Els informadors, en general, ja hi poden portar mitja vida treballant al bus…els contractes són d’obra i servei i només hi ha contractats indefinits -els justos pel servei a l’hivern- des de que van fer la subrogació: era la llei…Per sobre del personal d’informadors que són al bus o a les parades, hi ha els coordinadors, que són els que coneixen bé el personal -virtuts i defectes- perquè hi treballen de fa anys; també coneixen perfectament tot el relacionat amb el servei: són molts anys de rodatge i si normalment l’experiència és un grau, al Turístic encara més…
 
Si bé són unes 200 persones que treballen d’infos a bord del bus en temporada alta, més de la meitat -més o menys-, “es renoven per conveniència” d’un any per l’altre perquè ja saben de què va la cosa i no es tenen que formar de nou…No és una feina difícil de fer: és una feina que si es fa subtilment i “si la força t’acompanya”, tens un dia meravellós…Tot depèn de moltíssims factors…és un efecte papallona exponencial…és més cosa d’actitud que d’aptitud…
 
Per sobre dels coordinadors hi ha la Ruth Cano i l’Albert Domingo de Magma a qui -com sabreu a continuació- vaig conèixer d’una forma ben curiosa…Amb els magmes només hi tenen “tracte” coordinació i coordinació és qui té “tracte” amb els infos. Com a curiositat de la feina és que mai saps qui pot ser el teu “jefe”…
S’han donat casos d’informadors que han durant de Nadal a Sant Esteve per fotre la pota davant d’un “superior”, per exemple. Tampoc mai saps qui portes dalt del bus: hi ha “els topos”, que vigilen com fas la feina de paisà i et pregunten coses i es queden al pis de baix sovint prenent notes per l’informe…Era divertit calar-los!
 
Fins al 2013 era coordinació (això diuen ells) qui “reciclava” el capital humà cada any, enviava els CV a Magma i els de RRHH redactaven els contractes que després els infos signarien (a coordinació, a Urquinaona; no es va mai a les oficines centrals que tenen al carrer Corunya 11 de Barcelona).
Blog_PrecarisTreballant 
En temporada baixa hi ha uns 16 turístics funcionant: en temporada alta n’hi poden haver en servei fàcilment uns 50. Com els contractes són d’obra i servei, et contracten -amb sort- cap al febrer/març de cada any i et despedeixen -amb sort- a principis de gener, després de festes. Si dic amb sort és perquè depèn del temps que portis al bus. A més anys, normalment, et contracten abans i et despedeixen després. N’hi ha que entren al febrer i d’altres al juliol…n’hi ha que els ventilen després de la Mercè i n’hi ha que aguanten fins passades les festes: jo era de les que feia temporada de febrer/març a gener…
 
Al gener de 2013 se’m despedia -com sempre- i…-com sabreu amb detall més endavant-, “nunca más se supo…”. Total, no hi ha res il·legal…fins a cert punt…Haurien de ser contractes de fixe discontinu i no pas d’obra i servei…L’obra i servei només serveix per dues coses: o tu et baixes els pantalons o ells s’espolsen la camisa…Però jo no parlo de justícia, parlo d’ètica…I fa molta pena veure que persones que gestionen importants serveis culturals, persones que gestionen tones de capital humà, no saben fer bé la seva feina. 
 
FORMACIÓ I VISITES
 
Formar, -el que es diu formar-, formen coordinadors i informadors, Magma passa…ells fan alguns cursos d’aquests de riscos laborals perquè tenen subvencions, suposo, perquè útils no són: els infos tenen conveni d’oficina…i un bus, bé, potser és una oficina, però amb rodes…
I hi ha altres tipus d’incidències, com que se’t mori un turista al bus o se’t cremi el Turístic a la plaça Kennedy, ni parlar d’accidents més habituals i capricis meteorològics, guiris beguts; veïns que, des dels balcons, llencen tota mena d’objectes als guiris: ous, globus d’aigua o mandarines congelades; creueristes americans, que surten dels vaixells que allò sembla una seqüència d’un curt que bé es podria titular “Gerontozombi”…i un llarg et caetera d’ordres i caos previsibles i imprevisibles
Si bé pels ous i altres objectes -com les branques dels arbres-, hi ha cert protocol d’actuació, destacar que el màxim exponent del protocol d’actuació del servei del Barcelona Bus Turístic és la bona voluntat i el sentit comú dels seus treballadors.
 

EL VALOR DE LA CONFIANÇA
 
Em comentaven fa uns mesos que Magma, aquest any, ha contractat becaris per quatre duros, seguint les polítiques de Turisme que, a més del local, reestructura la plantilla apostant per contractar precàriament des de l’any passat, comenten…Cada any, saps d’alguna injustícia, d’errors en el pagament de les nòmines, de pressions; de pors…sempre alguna trastada o altra…Però no es bada boca perquè sinó, ja se sap el que hi ha: 
 
O-b-r-a- i -S-e-r-v-e-i 
 
El clima del turístic es va enrarir el dia que Magma va entrar per la porta…Coordinació xoca amb els Magma perquè pretenen remenar cireres sense saber ni de què parlen…però els coordis aguanten i callen…i s’ho maneguen com poden…Un cop parlava amb la meva “jefa” de coordinació i li vaig dir que era una llàstima, que podria ser una molt bona feina treballar al bus i que aviam si es podia intentar millorar algunes cosetes…”Fa anys que vam deixar de lluitar” em va respondre. I va afegir amb cara de preocupació: Rita, no facis soroll…Tot i que jo veig el Turístic com un servei subtil, delicat i fràgil, a mi m’agradava ser-hi, -tot i la precarietat-, perquè em permetia “voltar” per Barcelona amb companys -sovint entranyables- amb qui treia la pols al mobiliari…
 
Feia la meva feina i me n’anava cap a casa sense “fer massa soroll”, però…si tenia que fer de recepcionista per Turisme uns dies per substituir a algú, ho feia; si el patge reial de l’Aquàrium no es presentava, em trucaven a mi per cobrir el buit; si es tenia que fer una entrevista per a la televisió, em demanen ser “el somriure de Barcelona”…; no vols fer el BBT Nit? I el Catalunya Bus Turístic?; no vols preparar una visita pels infos?; si s’havia de formar a algun informador nou, me’l posaven al meu bus…; quan van posar el servei del Roca Village es va col·lapsar tant que em van fer anar durant una temporada a gestionar el billetatge del servei per després fer el meu servei al BBT (que era dels llargs). Treballava unes 10 hores al dia i si volia, més. Coordinació valorava, sobretot, la puntualitat; la disponibilitat i l’absència d’incidències (que n’hi ha moltes). 
 
La qüestió, -que era el que a mi m’agradava del BBT o el que jo imaginava que hi havia-, era que existia una mena de vincle de confiança entre coordinadors-informadors-conductors-comandaments que Magma no ha valorat mai, potser realment ningú no ho ha valorat mai: al bus la gent s’ajuda (molt més que s’entrebanca…almenys en la meva experiència…) i hi ha molt bons companys, “el roce hace el cariño” i molts porten cinc o deu anys -o més- treballant junts…Més o menys -jo menys que sempre he esta poc “cotilla”-tothom sap de quin peu calça tothom al bus…
VAGUES I ACOMIADAMENT
 
Blog_TMBetretallenDurant el 2012 hi va haver un desmotivament general bastant important, fruit també de les vagues de TMB que -com es comprendrà a continuació- van desestabilitzar tot el servei del Turístic. I aquí us haig d’explicar una mica, -molt bàsicament-, com funciona el servei: cada bus porta un /a conductor/a i un/a informadora.
El conductor surt de la Cotxera d’Horta amb el Turístic un cop revisat (en el millor dels casos) i l’info té la seva base a Urquinaona, on ha d’anar a buscar les PDA per a la venta de bitllets, ronyonera i altres mandangues que tinguis a la taquilla. Un cop ho tens tot, cap a la parada a esperar el teu torn i saber amb quin conductor et toca avui…(depèn del dia es recomana posar un ciri a Sant Cristòfol…)
 
Els primers busos turístics del dia surten a diferents punts de la ciutat a les 9h (Plaça Catalunya, Sagrada Família, Sants, WTC i Fòrum a l’estiu). El bus arriba als punts normalment abans i de fet, l’info ha de ser a la parada 5 minuts abans de l’hora. I sembla una tonteria però el Turístic va minutat i és fonamental tenir present la freqüència dels busos (quan es va a 5 minuts un de l’altre s’ha d’anar per feina intentant no colapsar més la ciutat). 
 
Després de 25 anys de servei, sembla que els que el gestionen encara no s’han adonat de la dimensió “sui generis” del Turístic…Els primers dies de la vaga, -com els conductors feien una parada fins les 11 del matí-, els del Turístic baixaven a buscar els infos a les parades i tornaven a la Cotxera, a Horta. I allà s’estaven fins a les 11 que es restituïa el servei i tornaven a baixar (amb l’info a dalt, ja).
Com que es gastava gasolina en va i, sobretot es donava mala imatge amb busos buits amunt i avall, es va decidir que serien els informadors els que pujarien a buscar als conductors a la Cotxera. Cada matí pujavem al metro i anavem fins a Horta en plan ramat: erem moltíssims i tots de vermell amb la bosseta.
 
El primer dia que vam pujar, tot creuant el pont d’Horta, vaig veure que no passaven cotxes per un cantó de la ronda de Dalt…els condBlog_VagaTMBuctors de TMB estaven tallant la ronda… Em vaig parar al pont i vaig intentar fer un vídeo però la meva càmara va molt lenta: al final, no vaig enregistrar res, simplement ho vaig veure…
Pocs dies després, a la tarda (fora de servei) em trucava la meva “jefa” de coordinació per a canviar-me el torn i poder arribar a les 15h a les oficines centrals de Magma: “No et puc avançar res més“, em va dir sense preguntar-li-ho: “Excusatio non petita, accusatio manifesta“, diu la locució.
 
Al matí següent, encuriosida, vaig preguntar a altres infos si sabien d’algú més que tingués d’anar a les oficines centrals. Una info (del torn de tarda) em va dir que ella també hi havia d’anar. També l’havien trucat d’urgència i modificat el torn. A les 15h., després de fer el meu servei i abans que l’altra info comencés el seu-, tal com ens van dir i sense més explicacions ens vam plantar al Clot.
Ens van rebre l’Albert Domingo i la Ruth Cano, els magmes que es relacionen més amb els coordinadors i TMB i Turisme, és clar. Ens van fer seure i només els faltava una lampareta, posar veu de Ducados i acariciar malèvolament un gat a la falda… 
 
Van començar introduïnt la situació: Un directiu de TMB ens ha contactat i ens ha donat els vostres noms i cognoms. D’on els havíen tret? Vés a saber…La veritat és que la premisa no deixava massa clar què feiem allà…
La Cano i el Domingo, després de veure el nostre desconcert, ens van donar un parell de pistes més: Us sonen “fotos o gent fent fotos” a les vagues? Us sona “un whatsapp”?: estavem flipant i no sabíem què volien…S’havia difòs per whatsapp un clip molt cutre fet amb fotos d’esquirols…amb imatges de l’arxiu de TMB, cosa que no era legal…jo, a dia d’avui, encara no tinc whatsapp…vaig veure le vídeo al mòbil d’un conductor que me’l va ensenyar. Insistien amb el tema de les fotos però jo encara no sabia de què parlaven…algú fent fotos…i de cop, van dir: Us sona el pont d’Horta?”. 
 
Blog_Piensaelladron
L’altra info no sabia del què li parlaven perquè els informadors de tarda no calia que anéssin a la Cotxera. Quan ells entraven a treballar no hi havia aturada i el cotxe ja estava en circulació. Si es feia una parada a la tarda, -per horaris-, l’info ja havia fet el relleu i era dalt del bus.
La info en qüestió no tenia ni idea del que li estaven dient i fotia uns ulls com unes taronges….Però jo, -que més que idiota sóc una persona espontània i tinc poc a amagar-, al sentir “el pont d’Horta”, vaig recordar que havia intentat gravar com els conductors tallaven la ronda i els ho vaig explicar. 
Tot va quedar “en res” -era jo a qui buscaven i a l’altra, simplement, l’haurien confós de lluny: ella no hi era al pont d’Horta famós. “Què volies fer amb el vídeo? Penjar-lo al Youtube?”, em preguntaven la Ruth Cano i l’Albert Domingo de Magma. Estava al·lucinant…ni tenia compte al Youtube ni havia fet cap vídeo ni res…els ho acabava d’explicar tot i tot: els únics vídeos que feia eren els de les visites i xuminades meves…Simplement no volien difusió de cap mena…Buscaven un cap de turc i em van trobar a mi. 

 
UT PLURES CORRIGANTUR
 
La cosa va ser ben fàcil: esperar al gener, acomiadar-me i no contractar-me mai més. Quan vaig començar a sospitar (tard) vaig insistir a coordinació. Primer em deien que no necessitaven gent però que comptaven amb mi (mentre jo veia els anuncis a Laboris); em donaven llargues…
 
Un dia de maig vaig rebre el següent correu electrònic: la moneda de canvi de Magmacultura: 
 
 
No sé si hi té a veure o no amb tot plegat, però les vagues de TMB no semblaven estar pròpiament cobertes per la premsa…aquell dia del pont no hi havia premsa…quan parlava amb la gent del carrer, ningú sabia què passava realment amb el tema de les vagues…
 
Què passa entre TMB i Turisme? I entre TMB i Magma? I entre Magma i la CCMA? Què hi passa a dins de TMB? Què vol dir “més directius que a Madrid”? Què vol dir que l’alcalde de Barcelona no sap ni fer un trist percentatge…? Hi ha centenars de persones fora de conveni, cobrant per badallar (i per partida doble…) Els propis informes parlen de 7.069 treballadors totals en plantilla del qual el 8% són fora de conveni. Segons Trias, només hi ha 25 persones fora de conveni. 
 
Senyor alcalde: a Catalunya tampoc surten “els númerus”…
 
FEU UN GIR DE TIMÓ

 
Si bé des-gràcies a vosaltres, -Cano, Domingo, directius de TMB i GESTAPO en general- estic sota zero en termes econòmics, no només m’heu estimulat a tenir un canal de Youtube, a més, tinc blogs i webs que no dono l’abast; treballo sense cobrar però faig el que vull, com mil cursos de mil coses pel simple plaer d’aprendre. 
 
I no patiu, és la primera vegada que parlo de vosaltres en públic. Sóc conscient que la vida és curta i intento perdre poc el temps. Prefereixo més escriure sobre cultura, perquè estimo l’art en totes les seves formes possibles. I seria bonic que, -treballant amb majúscules Institucions-, vosaltres, “remenaires de cireres”, féssiu el mateix pel bé de tots plegats: estimeu la cultura i a les persones que la conformen, a molts els teniu en nòmina encara…
 Blog_RSC2
Gestioneu bé el coneixement del que disposeu i capteu-ne de nou, de nutritiu i constructiu; contracteu a les persones per les seves capacitats i actituds, per la seva eficiència; i no per si són més o menys rentables i obedients; escolteu els vostres treballadors, sense hostilitats: teniu en plantilla persones molt vàlides fartes de les vostres pràctiques, persones amb solucions i energia…segur que us serà bilateralment reconfortant prendre un cafè plegats…Recordeu que són les persones que executen una feina les qui saben quins són els problemes i les solucions.
 
Passem mitja vida a la feina: haurem de treballar en alguna cosa que ens ompli, no? Teniu eines, teniu capital humà però, no entenc per què, no teniu voluntat…
 
EL MEU PETIT SUPORT
I a vosaltres, companys del Cosmocaixa, ànims i bona sort amb tot plegat, estaré pendent! Espero que, aquest cop, Magma aposti per la bona gestió del coneixement, el reconeixement del valor del capital humà i fomenti, -en i amb vosaltres-, una real i efectiva responsabilitat social corporativa. 
 
Salut,
 
rita :)
Actualització del 3 de juliol de 2016:
Fa un temps es va posar en contacte amb mi una persona contractada per Magma que estava psicològicament destruïda. Al llegir el meu escrit, no sé ben ben per què, es va sentir més lleugera.
Va trigar mesos a contactar-me però ho va fer i ens vam conèixer, i vam xerrar una estoneta de com de depredadors i de fills de puta són la gentussa de Magma, i de com la complicitat de Turisme de Barcelona i l’Ajuntament només alimentaven la infelicitat de tots els precaris esclavitzats pel Turisme: potser dóna de menjar però també treu la vida…
Per aquesta persona em vaig assabentar de les llistes negres que empreses del sector es passaven…Quedava clar que no anava a trobar feina en coses de turisme: millor! Prefereixo la programació i la robòtica educativa :) Així que, si saps llegir, escriure i comptar, t’animo a deixar els treballs precaris turístics i aprendre altres coses per desintoxicar-te d’aquest ambient tant nociu. Apali! A cascar-la!
Fi de l’actualització del 3 de juliol de 2016.

One thought on “Magmacultura i la gestió del coneixement

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *