09 jul.

L’art d’estimar per Fromm (II)

Anterior. L’art d’estimar per Fromm (I)

L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.

I ¿L’amor és un art? (pg.13-18)

(Problemàtica de què és l’amor i què entenem com amor a la nostra cultura. Problemes freqüents:)

Premisa 1

Aleshores requereix coneixement i esforç. ¿O bé l’amor és una sensació agradable i experimentar-la és una qüestió d’atzar, una cosa en què un “cau” si té sort?. (…) La majoria de la gent veu el problea de l’amor abans que res com el fet de ser estimat, en lloc del d’estimar, de la pròpia capacitat d’estimar. (Llanamente, per ser estimats els homes han de tenir poder o diners i les dones ser atractives). Per a la majoria de persones de la nostra cultura, ser estimable bàsicament és una combinació entre ser popular i tenir atractiu sexual.

Premisa 2

El problema de l’amor és el problema d’un objecte, no el d’una aptitud. (És un error pensar que estimar és fàcil i que només cal trobar a qui estimar, és a dir,  l’objecte del nostre amor). Una raó és el gran canvi que s’ha produït al segle XX respecte a l’elecció d’un “amor objecte”. (Si a l’era victoriana regnaven els matrimonis de conveniencia on es creia que ja surgiria l’amor amb el matrimoni, a les darreres generacions el concepte romàntic ha arribat a ser gairebé universal al món occidental).Tota la nostra cultura es basa en el desig de comprar, en la idea d’un intercanvi favorable. El que fa que una persona resulti atractiva depèn de la moda del moment. Així, dues persones s’enamoren quan senten que han trobat el millor objecte que hi ha disponible en el mercat, considerant les limitacions dels seus propis valors d’intercanvi. En una cultura en què prevalen les orientacions de màrqueting, en què l’èxit material és el valor més destacat, no ens ha d’estranyar gaire que les relacions amoroses humanes segueixin la mateixa pauta d’intercanvi que regeix per als articles de consum i en el mercal laboral.

 Premisa 3

El tercer error que indueix a la suposició que no hi ha res a aprendre pel que fa a l’amor resideix en la confusió entre l’experiència inicial d’”enamorar-se” i l’estat permanent d’estar enamorat, o potser hauríem de dir de mantenir-se enamorat. Després de la consumació, cauen les barreres i les dues persones s’arriben a conèixer bé, la seva intimitat va perdent aquell caràcter miraculós fins que l’antagonisme, les decepcions, l’avorriment mutu maten el que queda de l’emoció inicial. Però al començament no saben res de tot això: de fet, la intensitat de la seca passió i el fet d’estar “bojos” l’un per l’altre els consideren una prova de la intensitat del seu amor, mentre que potser només evidencia el grau de la seva solitud anterior.

L’amor és un art i el procés d’aprendre un art es pot dividir en dues parts: la teoria i la pràctica.

Següent. Anterior. L’art d’estimar per Fromm (III)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *