La classe inútil a la 4a Revolució Industrial
Has sentit a parlar de “la 4a Revolució Industrial”? I de “la classe inútil”? I de la “renda bàsica”? Si ets del 99%, t’interessa!
Aquest és l’eufemisme que els que tallen el bacallà han triat per dir que la crisi de debò -i no l’estafa aquesta que portem patint des del 2008-, ja ha començat. En cosa de 5 anys es preveuen dues notícies: una bona i una dolenta. La dolenta és que desapareixeran cinc milions de llocs de treball; la bona, és que se’n crearan de nous, uns dos milions.
I jo, ves per on, proposo quatre llocs de treball de “facilitador/a de tecnologia”. T’agrada ensenyar a infants i joves? Et pots comprometre a un any escolar de feina mitja jornada tardes? Saps o vols aprendre a programar amb blocs de colors? Tinc un curri per tu!!! Consulta l’oferta aquí.
Després de sentir els de Davos, no trobo casualitat que en Harari parli de la “useless class”, la classe inútil, que seran totes aquelles persones (uns tres milions si comptem que en desapareixen cinc milions i dos milions s’adapten a les noves feines) que mai més podran trobar una feina perquè no es podran adaptar als canvis que vénen. Creus que ets “carne de cañón” de la classe inútil? Avança’t i forma’t!
- Avança’t: diuen els de Davos que canvien les competències. Mira què entenen ells per “El futur del treball”
- Forma’t: pots començar per saber què és tot això de l’STEAM, els llenguatges de programació visual, la computació creativa, etc… (per experiència et dic que és com aprendre un nou idioma (el de les màquines) i que, sorprenentment, només et cal saber llegir, escriure i comptar).
Tampoc trobo casualitat que s’estiguin fent cada cop més proves amb la renda universal. Què farà algú que “no pot fer res”? Perquè ha de seguir menjant (i a dins de l’Status Quo…) En ve una de molt grossa i és millor tenir consciència d’aquesta nova societat digital en la que estem immersos però de la que no som realment conscients…
I reflexionem… És bona o dolenta la renda bàsica? Perquè -més enllà de la xuminada aquesta que la gent no farà més que “mirar la tele o jugar a videojocs”-, una personeta em va fer entreveure una subtil perversitat: la dependència total i absoluta d’un sistema capitalista mal dissenyat per defecte i disfressat d’Estat del Benestar, que en diuen així però també li diuen Ministeri de Defensa quan s’hauria de dir de Guerra o Interessos econòmics.