13 Ago

Història de la gamificació

A qui se li acut pensar que de tot se’n pot fer un joc? Buscant, buscant, he trobat un blog d’un enginyer anònim de Singapur on, en anglès, ens explica el curs de gamificació que imparteix Kevin Werbach, professor de la Universitat de Pennsylvania, a través d’un MOOC de Coursera.
Els MOOCs (Massive Open Online Courses) són cursos online gratuïts de diferents temàtiques. El del professor Werbach sembla que és el curs més complet sobre gamificació. Però, primer, potser, millor saber una mica més què és tot això de la gamificació. En aquest vídeo (en anglès) se’n explica què és la gamificació i com funciona d’una forma molt divertida i atractiva:
Una de les coses que té la gamificació és que és indissoluble d’aquest món globalitzat. I una de les coses bones que té la globalització és que, com per exemple en el cas del blog del singapurès, gràcies a una persona anònima situada a l’altra punta del món, podem compartir el nostre coneixement i aprendre els uns dels altres. Sempre he pensat que no s’ha de saber tot, sino conèixer a les persones que saben el que necessites saber…És com “el comodín de la llamada” i se’n podria dir “blogodín”, ja que no ja no cal conèixer personalment les persones sinó visitar els seus blogs per impregnar-se de valuosos coneixements aliens i créixer dia a dia. Compartir és viure i ara, més que mai. 
 
A la pàgina de l’anònim enginyer singapurès trobem el contingut en anglès del curs de gamificació impartit a través de Coursera. Allà se’ns explica, entre moltes altres coses, la història de la gamificació: en faré un breu resum en català.
 
Font: http://superradnow.wordpress.com/2011/07/25/cracker-jack-prizes-are-lame/
 
1912 El primer cas de gamificació conegut fins al moment data de principis de segle. El mateix any que s’enfonsava el Titanic, Cracker Jack començava a posar els seus “prizes” (premis) a les bosses: tatuatges temporals, cromos…“A prize in Every Box” (un premi a cada bossa) era el seu lema i començava una tendència que, lluny de desaparèixer, ha anat en augment.
                                

1980 Sembla que fins aquesta data no hi ha registre de cap intent de gamificació. A la dècada dels 80 arriba British Legends, el joc més antic de realitat virtual. El codi original del joc pertany encara als anglesos Roy Trubshaw (programador) i Richard Barlte (un dels pioners de la gamificació i Doctor en Intel·ligència Artificial). Bartle ha definit una taxonomia del jugador i l’ha classificat en diferents tipus. Quin tipus de jugador ets tu? Pioner en la concepció de jocs multijugador online, Bartle participa activament al moviment de la gamificació. Al 20 de juny de 2013, inaugurava el Gamification World Congress de Madrid. Segons Bartle: “En el Gamification World Congress haré trampa para conectar el mundo virtual con el real“, resa el títol de l’article de marketingdirecto. I, al vídeo, Bartle ens introdueix al món de la gamificació i la realitat virtual.
 
Primera bibliografia Al 1980 el departament de recerca de Xerox de Palo Alto (California) publicava un llibre de Thomas W. Malone titulat What makes things fun to learn?: A study of intrinsically motivating computer games (Què fa que les coses siguin divertides d’aprendre?: un estudi de la motivació intrínseca dels jocs d’ordinador). Si cliqueu a l’enllaç podreu descarregar el llibre en pdf però està en anglès. 
 
2000 Des del 2002 fins ara, veient la influència del joc en el comportament humà, es va començar a parlar de Serious Games, els jocs seriosos, per denominar aquells jocs que anaven més enllà del simple fet de jugar i que poden modificar certs comportaments. Com sempre, els primers experiments es desenvolupen en el camp de la tecnologia militar i es van desenvolupar jocs que simulaven camps de batalla virtuals. D’altra banda, però, es va veure ràpidament que aquest tipus de jocs seriosos es podien aplicar a camps tan diferents com l’educació, la sanitat, l’esport o el món empresarial. En el concepte dels Games for Change (jocs pel canvi) els jocs canviaran el món a través de l’impacte social que suposen les noves tecnologies. 
 
Al 2003 va arribar Conundra, una empresa anglesa que s’especialitzava en la gamificació empresarial. Avui, Conundra, entre altres, fa aplicacions per Apple.
 
Al 2007 sortia una edició revisada del llibre de James Paul Gee What Video Games Have to Teach Us About Learning and Literacy traduït a l’espanyol com a Lo que nos enseñan los juegos sobre el aprendizaje y el alfabetismo. A l’enllaç en trobareu una ressenya. El mateix 2007, es llançava Bunchball, una altra empresa de consultoría especialitzada en gamificació. Entre els seus clients, trobem, entre una llarga llista d’entitats: Ford, Mattel, Warner Bros, Intel, Playboy, Yahoo, Adobe, NBC, Toyota…
 
 
2010 Jane McGonigal és una dissenyadora de videojocs americana que al 2010 va participar a un TED Talk titulat “Gaming can make a better world” (Jugar pot construir un món millor). El vídeo és realment inspirador com molts altres milers de “talks” (xerrades) que des del TED proposen. Els TED Talks són unes xerrades que donen els experts en algun tema. N’hi ha sobre educació, economia, tecnologies, etc. Aquí deixo el de Jane McGonigal referent a com el fet de jugat pot canviar el món cap a millor
 
 
 
Les noves tecnologies estan canviant molt la nostra manera de percebre el món. Un món que cada dia és més mocador, on tot se sap, on mig món es comunica amb l’altre mig. Avui, qualsevol pot ser periodista. Qui té una càmara i internet? Molts. Avui dia qualsevol pot ser qualsevol cosa i aquí està la gràcia. Que tots som diferents i, afortunadament, ens apassionen coses diferents. Som diversos, som creatius i tenim una capacitat innata d’aprendre. Ho explica molt bé Sir Ken Robinson. Per a mi, aquest senyor és el Sòcrates del segle XXI. Afortunadament, no hi haurà cicuta per ell i, en el seu reconeixement, té llibertat total per “corrompre els adolescents”.  
 
Seguint amb la cronologia que proposa el MOOC de la Universitat de Pennsylvania i que ens redacta l’enginyer singapurès, a partir del 2011, es publiquen 8 llibres sobre gamificació, es gasten 25 milions de dòlars en infraestructura i es preveu que generi guanys de 2,8 milions de dòlars al 2015. 
 
Aquí acaba la cronologia que es proposa al curs. Però, en realitat, encara hi ha una mica més sobre la història de la gamificació:Al 2010 un parell d’adolescents americans van muntar un web i dos anys després, l’empresa de serveis tecnològics Badgeville Inc. els comprava la web a les dues criaturetes…A mi, personalment, la notícia em va trencar el mite d’American Pie… aquell que tant ens intenta vendre Hollywood: el del yanki l’adolescent que està condemnat de per vida a tenir un coeficient intel·lectual d’un pèsol (amb el degut respecte al Mendel i el seu “equip”). En aquest vídeo us deixo l’explicació sobre la gamificació que proposa Badgeville, allotjada al canal de Gamification, la web que van comprar als adolescents i que ara s’implanta com a una plataforma de Viquipèdia que s’està engegant (agost 2013): Gamification Wiki
 
 
 
Badgeville Inc. és una empresa que treballa amb Mozilla per a implantar la gamificació a través dels Open Badges, que són unes acreditacions virtuals que vinculen les competències reals de la persona amb la construcció de la seva reputació virtual. Aquestes acreditacions virtuals són vàlides a tot el món i pretenen suplantar el currículum tradicional. La gamificació, doncs, té una intencionalitat viral i promet arrelar i modificar els comportaments socials.   
I què en pensen les empreses de tot plegat? Doncs, com sempre, els més grossos són els primers que es pujen al carro: Nike, Starbucks, Volkswagen, McDonalds. Un exemple a destacar és Volkswagen i el seva The Fun Theory, una iniciativa de la companyia per canviar les coses cap a millor a través de la gamificació. I hi ha idees realment divertidíssimes. Perquè, amb la gamificació es pot, per exemple, aconseguir que els conductors limitin la seva velocitat al volant. Vols saber com? Mira aquest vídeo.


                                       

Des de l’octubre de 2010, s’han organitzat arreu del món 71 esdeveniments relacionats amb la gamificació. I durant el 2013, se n’organitzaran un total de 14. Més endavant hi ha els 5 que encara estan per venir (agost 2013). 

2013 L’any de la gamificació. 
 
 juny, es va celebrar a Madrid el Gamification World Congress.

agost, The Enterprise Gamification Forum 2013 se celebrava a Nova York.

octubre està previst (agost 2013) una sèrie de conferències sobre gamificació a la Universitat de Waterloo, a Canadà i també altres conferències i activitats relacionades amb la gamificació estan programades a ciutats com Viena (Àustria) o Bangalore (Índia). El 16 d’octubre de 2013, el Gamification Lab 2013, proposa un dia intens (de 9h a 14h) sobre gamificació, on se succeiran tot un seguit de ponències. Jo ja tinc la meva entrada! Aviam què tal!. També a l’octubre es presenta a San Francisco The 2013 Gamification World Championships, que proposa un concurs pel 2014 on un pot guanyar 25 000 dolàrs de premi pel millor projecte de gamificació. I també Munich s’apunta al bombardeig celebrant, el mateix mes d’octubre, el GamifyConference

I si s’hi posen els alemanys és que hi ha molt en joc…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *