22 oct.

El joc de la corrupció: Gamificació i sàtira política

És la corrupció cosa de la “marca sapiens”? Perquè sembla que ens ha acompanyat durant milers d’anys…La conca del Mediterrani -que és el “meu” territori- no n’ha estat una excepció: Grècia, Itàlia, Espanya…Tot imperis ara decadents que fan una mica de vergonyeta…

 
A mi les xifres se m’escapen…no sé quin dels tres països tindria medalla d’or en un rànquing de corrupció, però, per “catxondos”, de moment, guanyen els espanyols en sàtira política i gaming. Arriba “Dársenas, el tesorero corrupto“: reparteix sobres entre els teus “amiguetes” i desvia fons a Suïssa…




I aquest joc no és l’únic del gènere que s’ha servit últimament. Fins i tot, es pot trobar un article sobre els 5 millors jocs de corrupció. Són aplicacions de mòbil amb títols tant suggerents com: SobraDos o Chorizos de España. Altres jocs que no són aplicacions també apareixen per la xarxa: és el cas del joc del cerebriti sobre corrupció, on apareixen les fotografies dels corruptes i se’ls ha d’associar al seu cas de corrupció. Es titula: “Chorizos de España (presuntos y no tan presuntos)


Creuant “el charco” també trobem que els colombians dediquen jocs a la corrupció. Al 2012, des de Colòmbia, es llançava Corruptcity: “Juega a ser millonario pasando por encima de los demás”. A l’igual que una mica per a tot arreu, es van destapant casos de corrupció que han acabat en forma de sàtira política gamificada. El somni, però, seria que tornéssin el que han robat, dimiteixin dels seus càrrecs i deixin de rebre aquestes millonàries “pensions vitalícies”. Corruptcity és una espècie de monopoly interactiu:

Un altre joc en forma d’aplicació mòbil és Corruption. Proposa escalar posicions dins el teu partit polític a través de pràctiques corruptes. Poden jugar fins a quatre jugadors. 

Veiem, doncs que els jocs sobre corrupció proliferen perquè són un símptoma més d’aquesta crisi de valors que ha saltat a la palestra econòmica. Però aquesta crisi és només una de les moltes etapes de la nostra història cíclica i arriba al seu clímax quan allò que és vell no acaba de morir ni allò que és nou acaba de néixer… 
 
Ironies de la vida, més que jocs, aquest any 2013 també han començat a proliferar les aplicacions anticorrupció. A l’abril, la ciutat de Philadephia, als Estats Units, posava en mans dels seus ciutadans una aplicació per lluitar contra la corrupció municipal. Al juliol d’aquest 2013, una empresa de Londres, Latham & Wattkins, llançava una altra aplicació anticorrupció especialitzada en legislació. També a l’agost, a la Xina, un país ben hermètic, s’ha llançat una altra aplicació anticorrupció
 
La tecnologia està canviant comportaments més ràpidament del que les societats són capaces d’adaptar-s’hi: com sempre -i més que mai-, avancem “a trompicons” i la corrupció impregna cada racó de la nostra economia. Es pot acabar amb la corrupció? Com? Potser la tecnologia tindrà alguna resposta amb tot aquest manat d’aplicacions però els que ens hem d’aplicar som nosaltres, ja que tothom sap sobre alguna corruptela o altra
 
A Catalunya, de moment i que jo sàpiga, encara no tenim aplicacions pro ni anticorrupció, però tenim una Oficina Antifrau, independent del Govern, des del 2008. El 19 i 20 d’aquest més de setembre es van reunir a Barcelona. Entre d’altres, tenim la corruptela “a la catalana” dels directius de l’antiga Caixa de Catalunya, que es van embutxacar un bon grapat de milions i que ha estat denunciada per la fiscalia anticorrupció. Entre els denunciats hi ha l’exministre Narcís Serra, que n’havia sigut president de l’entitat i Adolf Todó, que n’és l’exdirector. La denúncia, però, inclou un total de 52 membres denunciats del Consell d’Administració durant el 2010
 
A principis de juliol, David Fernández, excel·lent orador i diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, deia a Todó: Contra el silenci, transparència“. I li treia el contracte que Todó havia firmat amb l’entitat. Després de llegir la definició de robatori, furt i lladre del diccionari, David Fernández titla de lladre a Todó. Imperdible: “(…) des de la CUP li traslladem que l’opinió d’aquest grup és que vostè és un lladre, un lladre impune. Vostè i no només vostè, efectivament, els polítics que també van alimentar la bombolla immobiliària i que li van posar el sou que va tenir“. Dóna gust sentir algú parlar tant clar i català:


 
Quant a corruptela, la CUP no dóna l’abast. Fa cosa d’uns dies, Fernández, va fer, segons el periodista Antoni Basses, una de les intervencions més brillants de la història del Parlament de Catalunya. Dos exdirectius implicats en l’embutxacament, Ricard Pagès i Manuel Troyano, decideixen acollir-se al silenci i no contestar a les preguntes dels diputats. Vergonyós. I David Fernàndez, fent una analogia, els pregunta: “(…) saben què és l’omertà? Saben què és la màfia? Doncs comprin-se un mirall aquesta tarda, se’l posen al davant i veuran la màfia i l’omertà al davant…Vergonya…”.




Una altra trama de corruptela a Barcelona -que fa anys que dura i que segueix en vigència-, és la dels directius de TMB. Sembla que hi ha una quantitat ingent de directius que acumulen desenes de càrrecs, però la opacitat és tal que no se sap el què cobren.  Al juliol, el Grup Mixt, a través de la diputada Isabel Vallet, demanava explicacions al Conseller de Santi Vila, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, sobre l’opacitat en els sous i privilegis dels directius de TMB. El Conseller, fent-se el sord, argumenta que tot està en ordre i que no concreta prou…Com dorm aquesta gent per les nits? 



El COS (Coordinadora Obrera Sindical), el sindicat més actiu de TMB, fa temps que demana la dimissió de Joaquim Forn i Dídac Pertanya, president i vicepresident de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) per malbaratament de fons. TMB té 603 directius fora de conveni amb els seus cotxes oficials, dietes i altres privilegis. Així, doncs, el COS, a principis d’octubre demanava a TMB publicar el sous dels directius. D’altra banda, també ha presentat una petició a Change.org per demanar a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, transparència a TMB. El COS sol·licita a l’alcalde saber els sous de l’equip directiu de TMB perquè, segons argumenten, “els sous es paguen amb els impostos de tots els contribuents”. 

Aconseguirem saber quant cobren aquests directius? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *