01 oct.

Desplataformització, ètica i mitjans socials lliures

El divendres 25 de setembre de 2020 vaig participar en un esdeveniment híbrid (presencial i virtual) titulat “De-platform-ization, Ethics and Alternative Social Media”. Es feia a Praga i hi vaig participar remotament.

PLATAFORMES I ÈTICA

Les anomenades “plataformes digitals” són pàgines web que acumulen milions d’internautes i que trafiquen amb les seves dades personals per obtenir un lucre econòmic. Es parla molt dels milions i milions acumulats pels amos d’aquestes plataformes (especialment des de la pandèmia de la Covid-19) però poc es parla del que podem fer nosaltres perquè això canvii. Jo ho tinc molt clar: no faig ni un clic a les GAFAM!

MITJANS SOCIALS LLIURES

Parlar «d’alternatiu» és com parlar d’equivalents, de coses que en substitueixen d’altres. Però és que no es tracta de canviar una eina per una altra i quedar-se tant ample… Es tracta de posicionar-se i actuar. Per posicionar-se primer s’ha de reflexionar i per reflexionar primer ens hem d’informar.

En fi, que els mitjans socials lliures si bé van néixer com a reacció a la centralització de la web per les grans plataformes comercials, són molt més que una simple alternativa: no hem d’anar pas a remolc de ningú perquè ens sobra imaginació per construir eines que necessitem molt més enllà de serveis centralitzats capitalistes. És més, necessitem una nova narrativa per no restar a l’ombra de cap corporació: i és per això que jo prefereixo parlar de mitjans socials lliures i no de mitjans socials alternatius.

PARTICIPACIÓ I CURES DIGITALS

Com no faig clics a les GAFAM sovint em quedo fora de joc i no puc participar d’esdeveniments. No tothom té el detall de vetllar per proporcionar infraestructures lliures, millor dit, la gran majoria de projectes ni es planteja a quins espais munta els seus esdeveniments…

I et pots trobar amb incoherències de quilo com que el Dia de la Llibertat del Programari des de Caliu es proposi un esdeveniment per la llista de Debian convocant amb un calendari i adreça de Guguel i que el Jitsi l’allotgi en Bezos… És desesperant… I per això agraeixo molt a «Display», organitzadores de l’esdeveniment, haver fet possible la meva participació: la seva pàgina web no té rastrejadors ni anuncis, amb el que respecta la meva privacitat; i el servidor era un Jitsi allotjat a «GreenHost», així que a més de lliure i respectuós amb les persones també ho és amb el medi ambient.

RESUMILLO

Primer es va fer una presentació de l’esdeveniment. En ella es parlava de com les dinàmiques de les grans plataformes comercials «platform logic» s’apliquen també a altres dimensions de les nostres vides. Però a banda d’aquesta lògica comercial que tot ho impregna, hem de recordar que Internet va néixer descentralitzada i que des dels seus inicis que hi ha projectes que proporcionen espais digitals segurs: lliures i respectuosos.

Jo crec que és amb béns comuns digitals que podrem recuperar Internet i no pas fent-els-hi el joc a les corporacions…. «Nacionalitzar» o «Col·lectivitzar» Feisruc o el Pajarracu em sembla una rucada… Són plataformes algorítmiques i suposo que s’haurien de redissenyar de cap a peus… Tenint meravelles com Pleroma o Peertube ja em diràs tu per què hauríem d’arreglar eines trencades expressament per altres…. Sabíeu que el lema del senyor del Feisruc és «Move fast, break things»? (mou-te ràpid, trenca coses). Doncs això, passem d’aquesta gentussa i que s’espavilin ells solets amb els seus joguets…

Després de la introducció de les amfitriones, va arrencar en Dušan Barok i ens va fer una passejada històrica per diversos projectes autogestionats, demostrant que des dels inicis d’Internet ja hi havia inquietud per crear els nostres propis espais en línia. Alguns projectes van morir per manca de finançament, d’altres per campanyes malintencionades, i d’altres encara sobreviuen, com servus.at, a Linz (Àustria).

La Lídia Pereira i la Christina Cochior ens van presentar el projecte Varia i d’altres projectes on també han estat implicades. El projecte, amb base a Rotterdam, proposa infraestructures col·lectives, en l’ús i desenvolupament d’eines descentralitzades com una servidora de missatgeria instantània XMPP (que a qui no ho sàpiga, guatsap usava aquest protocol descentralitzat però després va modificar el codi i el va tancar…), un node de Mastodon per accedir a la Fediverse, una llista de correu, RSS, un repositori Git, un etherpad o eina de redacció col·laborativa en línia. Però també tenen un espai físic on desenvolupen la seva activitat.

En John Hill ens va parlar dels filtres bombolla, de l’efecte xarxa (network effect) i el seu fals valor quantitatiu que només beneficia corporacions que, per les seves activitats, són més aviat asocials. Comentava el «Public Broadcast» per dir que, en un fòrum s’espera resposta, però que en un mitjà social, no cal. Diguem que és un espai més unidireccional: dius quelcom però en plan retòric, i amb la falsa sensació d’impunitat, és a dir, que el que diràs no tindrà conseqüències. Però a aquestes alçades, després de veure gent als tribunals per fer acudits al Pajarracu, doncs ja podem intuir que no és cert que expressar-se en mitjans públics no tingui conseqüències. Em va agradar allò que va dir sobre la «identitat pròpia», que jo entenc com a una nova narrativa genuïnament nostra i no a remolc de les empreses existents. Una narrativa que es basa en el respecte i la responsabilitat i no en el tràfic de dades personals.

Liaizon Wakest, que són veïnes de la Fedi i allotgen el seu propi node, van fer una presentació de la Fediverse. Sempre és agradable veure a algú explicant eines descentralitzades, especialment la Federació de mitjans socials lliures, un diamant en brut que s’està polint molt i molt des de l’estandardització del protocol Activity Pub. I en Michal Klodner ens va estar parlant de «solar punk», que és un moviment d’infraestructures que es basen en energies renovables i proposen tot un imaginari sobre com conviure més amicalment amb els nostres ecosistemes naturals.

Per últim vam fer un debatillo, curtet pel meu gust, però ja era tard i es notava cansament. Quan es va parlar de «nacionalitzar» les privatives, em vaig alegrar que va ser unànime: millor seguir creant els nostres espais perquè si no depenem d’infraestructures que no han estat pensades per ser sociables si no per extraure dades. Sembla que es penjarà la sessió a una eina descentralitzada, així que si me n’assabento ja posaré l’enllaç. Mercès a totes les ponents pels seus enriquidors punts de vista.

Per acabar, vull també agrair el fet d’haver posat pauses de cinc minuts que em permetien estirar les cames, anar al lavabo i fer-me un altre te. Això també són cures fàcils d’aplicar i que milloren l’experiència de la participació. Moltes gràcies, gent bonica de Display! :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *