17 set.

Curs de gamificació al Cibernàrium (2/2)

Al curs se’ns va mostrar nombrosos exemples de gamificació. Alguns, relativament “perillosos”. Si hi ha una cosa que porta implícita l’essència del joc és la motivació final: sempre tenen més al·licient els jocs on el premi o càstig són alguna cosa “personal”. I a Burger King, al 2009, no se li va acudir una altra cosa que inventar-se un joc on et donaven una hamburguesa gratis si eliminaves a 10 amics al  teu Facebook.

En 10 dies, 233.906 amics van ser sacrificats. A Facebook no li va fer massa gràcia la iniciativa: la pàgina és concebuda per afegir gent, no per eliminar-la (i menys, sacrificar-la), que els hi enfonsen el negoci! Al final, Facebook va acabar censurant la pàgina. Fins i tot, els diaris i pàgines especialitzades -tant digitals com en paper- se’n van fer ressò: el New York Times, per exemple, publicava que el valor d’un amic de Facebook val 37 cèntims de dòlar.

 
El tema de gamificar productes és delicat perquè mai plou a gust de tothom. Però el que sí crec que és positiu és que la gamificació pot aportar un valor afegit a la promoció de productes més difícils de vendre: com els detergents. Si potser és més difícil crear un anunci memorable sobre detergents, potser no resulta tant difícil gamificar el producte. Per exemple, als creatius de la marca Ariel -que no té cap spot digne d’un Òscar-, se’ls va acudir muntar un “xiringuito” a l’estació central d’Estocolm. Entre el 23 d’agost i el 3 de setembre del 2011, Ariel et donava l’oportunitat d’embrutar samarretes immaculades disparant bales de xocolata, greix, tomàquet i altres productes. Al bell mig de l’estació van instal·lar una vidriera on les samarretes desfilaven per les guies, penjades d’un ganxo “estil escorxador”. Un “robot disparador”, carregat amb “la brutícia” estava vinculat a la pàgina del Facebook, des d’on disparen els usuaris de Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Noruega. Després de ser “disparada”, la roba era posada a rentar amb Ariel i, evidentment, tornava a sortir impol·luta. 
 



Fer anuncis de llits tampoc és cosa fàcil. Sens dubte dóna molt de joc, però han d’arribar a quant més públic millor, així que s’ha d’acotar els límits de l’imaginable…Això, però, no treu que els creatius no intentin altres maneres de vendre els productes. Ans el contrari, és un camp per explorar. Així és com Flex, per exemple, sorprèn amb la campanya “Por un mundo Slow. 40 días en la cama” per promocionar el seu nou matalàs. L’experiment tractava de posar càmares connectades a internet on es podia veure, en directe, a una parella vivint en una habitació. Cada dia, feien entrevistes a persones diferents tractant el tema de “la vida Slow”. 
 
Una altra manera d’innovació és el cas de “Dolores Promesas“, una marca de roba espanyola que es va diferenciar de la resta amb el seu “storytelling”. Dolores és un personatge de ficció que narra la seva vida i dissenya col·leccions. Tot i la ficció, les col·leccions existeixen i són venudes a les tendes. L’estructura del relat s’inspira en el còmic “Ester y su mundo“, una sèrie d’historietes sobre una adolescent. Originàriament es deia “Patty’s World” i es va publicar als anys 70 a una revista britànica. El guionista, Philip Douglas era britànic i la dibuixant, Purita Campos, era espanyola. “Dolores Promesas” és, doncs, una exitosa revisió d’un còmic de fa 40 anys. 
 

                 

Una altra manera de promoció, en aquest cas turística, és la iniciativa de Castella-la Manxa per l’estiu del 2013. Amb el seu “Se buscan…”, llancen una campanya de màrqueting turístic via Facebook, des d’on es poden aconseguir premis com estades d’hotels i visites vinculades a la regió.

Però, juguem seriosament. The Russian Facebook Roulette on se’t repta a perdre la teva vida virtual: el teu compte a Facebook. A Facebook, de nou, no li va fer gens de gràcia i va suprimir l’aplicació. Tot i així, és possible recuperar les dades del teu compte. Per què la suprimeixen l’aplicació, doncs?





Les noves tecnologies han arribat d’hora, just per esmorçar. A les caixes de cereals, Nestlé Mèxic ha apostat pels codis de realitat augmentada. Retallant el dors d’alguns paquets de cereals i mitjançant les noves tecnologies, es pot interactuar amb un personatge de dibuixos animats.

Amb l’aplicació de Domino’s Pizza, et fas la pizza tu -virtualment, s’entén- i fas la comanda. Xulo, eh?



El món del màrqueting online està revolucionat i tothom es vol penjar medalles quant a innovació i promoció. Les marques pretenen la vinculació i la fidelització dels seus clients a la marca i per això s’esfocen en fer-els-hi passar una bona estona. Un joc on totes les marques eren benvingudes és a “El juego de los anuncios”, on es jugava i es competia amb altres amics aviam qui endevinava els anuncis. Inexplicablement, la pàgina va tancar a finals del 2012 per falta d’ingressos…

Una dolça iniciativa és la de Welcome to The Mundo Belros, una marca de dolços que proposa un videojoc a la seva web. Al joc, has de recollir moltes llaminadures per donar-les-hi a un monstre famolenc. Belros té milers de fans que aconsegueixen, tot jugant, premis en llaminadures i altres. 
 
Pels aprenents a masoquista tenim Painstation, un projecte dolorós. La iniciativa de dos estudiants alemans  va néixer al 2001. Van crear un joc simple d’arcade on competeixen, entre elles, dues persones. Qui perd, rep una petita descàrrega elèctrica. Però hi ha gent que es motiva de debò i acaben amb la mà feta “un cristo”. Hi ha gent per tot i “Dios los cría y ellos se juntan”.

Diguéssim que el concepte del “No pain, no gain” (no hi ha guany sense dolor) s’ha extrapolat al “No pain, no game” (no hi ha joc sense dolor). 
 



No tant dolorosa i més pràctica és la iniciativa de l’hotel Marriot, del 2011. A través de Facebook, proposava un joc per contractar personal on es poden practicar situacions reals per demanar un lloc de treball o un altre.

Ikea també presenta un concurs, entre el 10 y el 30 de setembre de 2013. Has d’anar a un Ikea i fer-te una foto amb un dels 5 decorats que han dissenyat 5 famosos per entrar a un concurs on guanyes 2.000 euros -posats dins una tarjeta de l’Ikea- per decorar casa teva. La campanya es diu “Empieza algo nuevo” i aquí deixo l’spot, que sembla gravat a la Ciutadella.



Total i resumint, el curs va ser nutritiu i es repeteix cada mes. L’Andrea, que l’imparteix, ens va comentar que intentava posar exemples diferents a cada curs. Interessant. Si puc, m’apunto al pròxim. Numeroses iniciatives apareixen cada dia perquè aquest any 2013 sembla ser l’any d’eclosió de la gamificació. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *