21 Jun

Computació sense ordinadors

Quan feia classes de programació i robòtica a primària, aprofitava per introduir conceptes més enllà de les eines. Les tecnologies digitals són molt interessants, molt llampants… Però no ens deixem enganyar! Els programes els creem les persones i, depèn de qui els crea, són més o menys ètics.

En aquest inici de segle ens trobem davant d’un repte social: passar de ser usuàries de tecnologies màgiques a prosumidores de tecnologies ètiques. I per fer-ho, primer, hem d’entendre què és tot això que ens ha caigut a les mans. Se’ns conta que d’un tros de fang, déu va crear la humanitat. I fets a imatge i semblança, de trossos de ferralla i circuits electrònics, la humanitat ha creat Internet.

Perquè Internet existeixi ens cal electricitat, ordinadors, protocols i llenguatges que permeten que aquests ordinadors es comuniquin i duguin a terme gran diversitat de tasques. Tal com passa amb les persones i les seves llengües i dialectes, hi ha molts llenguatges o protocols per a les màquines i les seves tasques. Per evitar una Babel digital, es creen i s’acorden protocols estàndard i així, es facilita que les màquines puguin connectar persones, que potser aquest hauria de ser el seu objectiu principal…

Però per sota de tots els protocols i llenguatges, tenim un esperanto computacional: el codi binari, zeros i uns. Tot i que es treballa en computació quàntica (tal com diuen que ja feien els maies), de moment, els ordinadors que usem la majoria de persones són binaris i és realment divertit entendre com funcionen!

Aprèn a comptar i dibuixar amb binari, i practica algoritmes casolans!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *