05 nov.

Autodiagnosi Tec

Les tecnologies digitals són un món fascinant però complex. Implica fer anar maquinari i programari però també prendre decisions en l’ús que es vol fer d’aquelles tecnologies. Aquí els meus 5 cèntims dels ingredients per a unes tecnologies ètiques a organitzacions de l’Economia Solidària.

Ara mateix esteu llegint aquest blog, que és possible gràcies a WordPress (WP), un programari lliure. Però per visualitzar-lo necessitem algun tipus d’energia com l’electricitat. A més, com el blog és tecnologia web, necessitem Internet i un navegador web per accedir-hi. I és clar, perquè tu puguis llegir, jo haig d’escriure i per fer-ho, el WP ha d’estar instal·lat a algun lloc, en una màquina, ordinador que fa de “servidor“. Tant núvol, tant núvol…

En fi, que les aparences enganyen i s’ha de tenir en compte diverses coses per assegurar-nos que fem servir tecnologies ètiques. En la meva opinió, si una organització vol ser social i solidària també en tecnologies, potser que es posi les ulleres liles de la tecnologia… Quan la Chalmeta parlava de “capitalisme depredador” doncs avui segur que es referiria a les GAFAM i companyia també.

PART TÈCNICA

Un cop tenim proveïdores d’electricitat i d’Internet, on tenim els servidors amb la informació és també important, i molt. Hi tenim accés físic? Almenys accés root? En fem còpies de seguretat freqüentment? Monitoritzem les màquines? La feina de les persones administradores de sistemes és clau.

Elles seran també les que instal·laran sistemes operatius i aplicacions perquè puguem dur a terme el dia a dia de la nostra organització. I un cop decidides, haurem d’acordar com les fem servir: aquí entren en joc parts no tècniques de la tecnologia, els acords entre les persones. I s’hauran de redactar o reeditar “Codis de Conducta”, acordar fluxos de treball, com endreçar la informació, etc.

autodiagnosi tec
ACORDS

En termes de mitjans socials, a entorns centralitzats (gafamades) són les corporacions qui posen aquests codis, a entorns descentralitzats (fediverse) són les pròpies comunitats les que els decideixen perquè bàsicament llibertat és responsabilitat. Les relacions humanes són fràgils: a més explícita la nostra ètica, menys problemes per les moderadores :)

Des dels inicis d’Internet que hi ha certs “acords de convivència entre les internautes”. El text més antic que conec és del 1995 i es titula “Netiquette Guide” (Guia de l’etiqueta en xarxa, diguem). També hi ha els “contractes socials”, com el de Debian, que són els textos que expliciten l’ètica del propi projecte. I després estan Codis de Conducta (acords d’ús d’una eina per part de la comunitat que la usa) i Termes de servei (que impliquen temes legals).

COMUNICACIÓ I ECOLOBITS

Per últim però no menys important, la comunicació del projecte i la manera de fer servir les eines, que segons com és més o menys respectuosa. No cal usar programari o mitjans privatius per crear i publicar els nostres continguts, ho podem fer amb programari lliure. I un cop algú aterra a la nostra web doncs tenim l’oportunitat de no fer-los tornar a les privatives.

A més, si volem escoltar música no cal posar un vídeo, com tampoc cal adjuntar res de 3 megues per correu, passem un enllaç per a descarregar l’arxiu! Pensem també en l’ecologia dels bits ;) Total, quin percal les tecnologies digitals ètiques, eh… Espero que l’autodiagnosiTec us sigui útil!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *