10 juny

Ars Amatoria per Ovidi (I)

L’art d’estimar, Ovidi. L’esparver. Gèneres literaris. Introducció 1 de 2

1. Introducció (una mica Freestyle resumint)

(…) serà Aristòtil en la seva Poètica qui farà la primera gran teoria dels gèneres literaris. (…) Per a Aristòtil la literatura és mimesis i les obres es diferencien en la manera d’imitar (els gèneres: narració i drama) i els objectes imitats (els registres: alta, mitja o baixa literatura). (…) Hem d’entendre la poesia en Aristòtil com a creació (del verb poiéo, “fer”). La tragèdia i l’epopeia són els màxims exponents de l’alta literatura.

Horaci (65-27aC) basa la seva Art Poètica en les doctrines aristotèliques però aposta per la mescla i defineix els gèneres en funció de la mètrica i del contingut. Quintilià (35-95dC) exposa en la seva Institució oratòria una teoria retòrica dels gèneres: divideix els escriptors en poetes (èpics, lírics, tràgics i còmics), historiadors, oradors i filòsofs. Els gèneres seran la lírica, l’èpica, la dramàtica i la didàctica.

Al Renaixement es torna a la poètica clàssica seguint els models d’Aristòtil o d’Horaci. El pensament il·lustrat preromàntic trenca el concepte d’univesalitat dels gèneres.

La teoria romàntica dels gèneres serà esposada per Hegel en el tercer llibre de les seves Lliçons d’estètica. Serà molt exhaustiu i influent al segle XIX. Per ell, els gèneres literaris son els mitjancers entre la creació artística i l’ideal de bellesa que vol ser expressat. Distingeix entre poesia èpica (formes breus, poemes didàctico-filosòfics, formes bàsiques i formes secundàries), poesia lírica (formes mixtes i formes líriques) i poesia dramàtica (tragèdia, comèdia, tragicomedia i drama modern).

El personatge que més ha aportat a la teoria dels gèneres durant el segle XX ha estat M. Bajtin (1898-1975). Per a ell l’objectiu central de la poètica és el gènere.

2. Classificació dels gèneres literaris

Pel que fa a la literatura llatina la classificació dels gèneres literaris més complera és la que fa refència a la funció principal de cada tipus de discurs, o bé a la finalitat que es proposa l’autor en el moment d’escriure.

Gènere dramàtic

Aquesta finalitat pot ser representar una acció (Concebudes per a ésser representades no llegides. El text s’enriqueix amb elements paratextuals (interpretació i posada en escena). Formes del drama: comèdia, tragèdia.

Gènere narratiu

Presentar una història dins un espai cronològic. Es bàsica la noció de diacronia, de pas del temps, i que no comporten un element paratextual i tenen per destinació la lectura i no la representació. És el cas de l’epopeia, la novel·la, la història, l’autobiografia i la faula.

Gènere demostratiu

Esposar un sistema. La diacronia deixa pas a la sincronia. Es tracta d’una literatura didàctica, que pren a Roma, com ja ho havia fet a Grècia, la triple forma de poema, tractat i diàleg.

Gènere afectiu o expressiu

Expressar un estat d’ànim. La temporalitat recau en la instantanietat. La poesia és la que expressa millor aquesta afectivitat. Es tracta, doncs, de la poesia lírica, de l’elegia, de la sàtir i de l’epigrama. (a més, a Roma trobem els textos oratoris i epistolars).

L’Ars amatoria participa de dos gèneres: la poesia elegíaca i la didàctica. Del primer quant a la temàtica i a la mètrica, del segon pel que fa a la metodología.

2.1. La poesia elegíaca

Segons l’IEC l’elegia és un “poema, sovint d’assumpte trist o planyívol, que en la poesia grega i llatina era format per dístics elegíacs, un hexàmetre seguit d’un pentàmetre”. En les literatures modernesl l’elegia es defineix pel contingut i en les antigues, per la mètrica.

Leg-, de grec, “dir”; e fonema per la interjecció de dolor “ai”. Eleéin “compadir-se”.

El dístic elegíac es presta a expressar tristesa.

 2.1.1. L’elegia grega

Escrits en dístics elegíacs hi ha poemes gnòmics, morals i polítics, patriòtics i guerrers, filosòfics i epigrames fúnebres i eròtics. I poemes per cantar a l’amor.  És probable que els conceptes de poesia elegíaca i poesía amorosa tendissin a apropar-se.

2.1.2. L’elegia llatina

A Roma trobem escrits en dístics elegíacs poemes didàctics, com L’ar d’estimar i els Fastos d’Ovidi, i tècnics, com el Poema sobre l’empelt de Pal·ladi. El primer llatí que recorre al dístic, Càtul, no li dóna cap funció particular. Al segle I aC el metre elegíac és usat per a diferents temes. Però al “segle d’August” el dístic esdevindrà el metre de la poesia amorosa com havia passat a Grècia. I l’elegia era un poema d’amor que pot expressar tristesa.

2.1.3 Els elegíacs llatins

Tibul, Properci, Ovidi

Catul, primer poeta llatí en cantar els seus propis amors i en fer ús del dístic elegíac sistemàticament però no en temàtica amorosa encara.

Corneli Gal considerat inventor de l’elegia amorosa; Tibul, Properci.

Ovidi Nasó (43-18dc) l’últim dels poetes elegíacs de l’època d’August. L’ars amatoria amb els Remedia amoris constituyesen la cara i la creu de la mateixa moneda: en el primer esposa l’art de seduir i en el segon, a deslliurar-nos de les penes d’amor.

El gènere fou ressuscitat per Maximilià al segle VI. D’ell són cinc elegies de tema eròtic. El llenguatge i les imatges són ovidianes.

2.2. La poesia didàctica

Oralitat, recitar com a mnemotécnica. La poesia precedeix a la prosa. Tractats escrits en vers. Segons M. Bernd Effe a Poesia i ensenyament, es poden distinguir tres tipus de poemes didàctics segons les intencions del poeta: ensenyar la matèria (poètica com a mitjà); l’ensenyament de la matèria no és més que un pretext per la composició del poema. Les vertaderes preocupacions són estètiques i literàries; intencions didàctiques on l’objectiu no és la matèria. Seguint a Bernd Effe parlarem de didàctica científica i filosòfica, didàctica cristiana, didàctica agronòmica, didàctica menor (pesca i caça) i didàctica amorosa.

2.2.1 Didàctica científica i filosòfica

De rerum natura, Tit Lucreci Car (98-55ac). És un tractat de física, història natural i antropología. Conté tota la filosofia d’Epicur però l’originalitat de Car és que escriu en vers.

I altres tractats sobre astronomia, agricultura, vulcanisme.

2.2.2. Didàctica cristinana

La poesa didàctica trobarà en el cristianisme l’ocasió de renovar-se. El poeta Prudenci (348-410) va escriure dos poemes didàctics i polèmics: en un esposa la qüestió del la trinitat de Déu o Apoteosis i en l’altre el problema de l’origen del mal o Hamartigenesis. En ells defensa les tesis de l’ortodoxia catòlica.

2.2.3. Didàctica agronòmica

Les Geòrgiques de Virgili és el primer exemple romà de didàctica sobre teme agrari. Dels quatre cants, el primer està dedicat als cereals, el segon, a la viticultura i a l’arboricultura, el tercer a la ramaderia i el quart a l’apicultura. Es basa ens Els Treballs i els dies d’Hesíode però en realitat no té res de didàctic sino que el poema té una significació social i política.

Pal·ladi, Columel·la…

2.2.4. Didàctica menor: la pesca i la caça

2.2.5. Didàctica amorosa.

L’erotodidaxi o didàctica de l’amor, té els seus precedents en Sócrates, els sofistas i Epicur. Tenim notícia, a través de Suetoni i Marcial, de poemes didàctics amorosos escrits per una poeta grega, Elefantes, els quals sembla que contenien consells per a l’embelliment de la dona.

A la literatura hel·lenística abundà el cultiu d’aquest gènere. Dins la mateixa elegia romana trobem exemples de didàctica amatòria. En un poema de Tibul (I 4), el déu Príap dóna consells a un tal Tici sobre como enamorar joves. Properci, en I 5, presenta l’alcavota Acantis aconsellant sobre l’amor la seva estimada. Probablement d’aquestes fonts i moltes altres begué Ovidi, el més gran exponent de la poesia didàctica llatina sobre l’amor.

Tres obres seves tracten d’aquest tema, les quals en realitat es consideren més una paròdia d’aquest tipus de poesia que no pas obres didàctiques en el sentit estricte. Es tracta de L’art d’estimar (en tres llibres i 2.400 versos), Remeis a l’amor (en 800 versos) i Cosmètics per al rostre femení (que ens han arribat pocs versos).

Següent. Ars amatoria per Ovidi (II)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *