24 des.

À Monsieur Bergala

Tot remenant entre la paperassa electrònica dels meus discs durs, em trobo un email que vaig enviar a Alain Bergala cap després d’assistir a una conferència seva. En aquella època estudiava crítica a La Casa del Cine i buscava bibliografia que parlés de la influència del cinema en la societat, en l’economia, en el pensament.

En temes de moda aquesta influència es fa ben patent. En Gable va arruinar als fabricants de samarretes “imperio” i en Brando va tornar a aixecar el negoci…La rebeca es diu rebeca per Rebeca. I les perruqueries sempre han estat plenes de pentinats d’actrius. Però hi ha influències que van més enllà de l’evidència: com la percepció de la normalitat.

Blog_LaCamisetaDeClarkGable

Les imatges en moviment que veiem es tradueixen al cervell en idees i les idees en pensaments. I la pautada càrrega iconogràfica de Hollywood impregna tota la cultura popular contemporània. Les pel·lícules, vulguin o no, són per se didàctiques i històriques perquè representen un moment determinat de la història humana, de la seva cultura, de la seva ideologia, de les seves pors, de les seves limitacions o innovacions tecnològiques.

I també, segons com, són didàctiques en el sentit que són la mirada d’algú sobre alguna cosa. Algunes tenen segell, com la música, com qualsevol art. Per a mi, un artista és aquell que té segell propi i, faci el que faci, deixa el seu segell, la seva essència. Agradi o no el que l’artista fa, això, per a mi, és un artista. Aquella persona que és capaç d’expressar-se i comunicar però que té segell propi. N’hi ha que, fins i tot, es pot parlar de segell a la seva signatura. De fet, totes les signatures són una essència en si mateixa…Però no totes les signatures són com la d’en Cranach el Vell: atenció firma.

Blog_CranachFirma

Total, que després de menjar-l’hi l’olla al Carlos Losilla i no trobar cap referència concreta, li vaig demanar a en Bergala si sabia d’algun llibre que tractés concretament el cinema des d’un punt de vista sociològic.

Val a dir que sóc una enamorada de Josep Campbell i això de l’inconscient col·lectiu iconogràfic que jo anomeno Deep Culture em fascina molt. Per què pensem com pensem? Per què creiem que una cosa es bona o dolenta? Per què sóc com sóc? L’art ens ho explica retratant cada època a la seva manera, en el seu pensament, ideologia i tècnica. Ordres Imaginaris que sofreixen petites modificacions amb els anys per fer evolucionar les nostres ments prehistòriques que, sovint, s’aferren als seus cossos tecnològics.

En Bergala no em va contestar mai. Una espina més ;)

Monsieur Bergala,

Je suis étudiante de critique cinématographique à l’école La casa del cine de Barcelone.

J’essai de trouver bouquins qui parlent de la influence du cinéma sur les comportements et habitudes de la societé. C’est à dire, comme le cinéma a rédirigé le desir et a changé notres nécessités et certains manières de voir la vie, les autres, les modes. En fin, tout.

Un exemple: un cardigan s’appele Rebeca en Espagne à cause du film. Est-ce que par hazard, vous connaissez quelque bouquin avec les influences du cinéma sur le vocabulaire des langues ?

Bon, en fait, j’ai tellement des choses dans la tête à vous démander…j’ai tellement d’idées…mais je ne veux pas trop vous déranger…Si vous voulez me contacter, envoyez-moi un email sur ritabarrachina@yahoo.es

Merci pour votre temps et excusez mon précaire français, Rita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *