11 Jun

6. El primer terç del segle XX_Barcelona: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.

Del primer terç del segle XX veurem:

El Doctor Robert

Tongades de fonts

Diana i Pitarra

Manelic

Verdaguer

Dant i Pearson

Els camps que envoltaven la Barcelona fora muralla del segle XIX van configurar l’actual Eixample i l’antic camí de Jesús, avui dia nomenat el passeig de Gràcia, l’artèria principal del barri. A la imatge, el passeig a principis del segle XX.

BBO6_Terç1

Val a dir que, més que un passeig és un museu d’arquitectura a l’aire lliure que combina edificis de gran qualitat i diversitat artística. Farcit de boutiques de les marques més prestigioses, el passeig de Gràcia s’ha convertit en un dels carrers més luxosos del món.

La urbanització de l’antic camí que portava a la vila de Gràcia, independent fins al 1897, va ser pensada al 1821 com a conseqüència de les epidèmies que sofria una ciutat insalubre encerclada per les muralles i, de pas, per fer-els-hi la competència als veïns del passeig de l’Esplanada, el primer construït amb caràcter monumental.

L’actual passeig de Gràcia es va inaugurar el 1827 i era un centre d’esbarjo ple de cafès, sales de ball, restaurants, jardins i teatres. Al 1853 s’il·lumina el passeig amb fanals de gas. Els actuals, de Pere Falqués, són de 1906. A principis del segle XX el passeig de Gràcia es consolidarà com residència i domini de la burgesia adinerada, que es passejava a cavall i en automòbil.

En conseqüencia, l’Ajuntament convocarà nous concursos de fonts per decorar l’Eixample, que ja començava a dibuixar la monumentalitat que encara conserva: al 1900 ja s’havia enllestit la Casa Amatller, obra de Puig i Cadafalch.

Poc després, a ambdós costats, dues obres mestres de l’arquitectura catalana començaven a edificar-se: la Casa Lleó i Morera, de Domènech i Montaner i la Casa Batlló, de Gaudí.

Si et ve de gust, segueix a “El doctor Robert” o consulta l’Índex :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *