11 ag.

6. 2. Tongades de fonts_El primer terç del segle XX

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.

Del primer terç del segle XX veurem:

El Doctor Robert

Tongades de fonts

Diana i Pitarra

Manelic

Verdaguer

Dant i Pearson

A principis del segle XX es convoquen nous concursos de fonts públiques menys monumentals que la del doctor Robert. Al 1911 s’encarreguen a Josep Campeny, nét del reputat escultor, tres fonts per embellir l’Eixample. Un any després s’inauguren la Font del Trinxa, a ronda Universitat-Pelai; la Font de la Granota, a Còrsega-Diagonal; i El Noi dels Càntirs -a la imatge-, a la plaça Urquinaona.

BBO6_TerçFontNen

Una segona tongada de fonts i obra de Eduard B. Alentorn, seran inagurades el 1915: La pagesa, a la plaça Letamendi; la Font de la Tortuga, a la plaça de Goya i El negret o La palangana, a Bruc-Diagonal.

Poc després, al 1920, la Comissió de l’Eixample encarrega a Marès la Font de la Sardana que, a diferència de les altres, va ser esculpida en pedra i ningú li va fer ombra fins l’arribada del doctor Robert.

BBO6_TerçCaputxeta

A principis dels anys vint, també s’encarregaran la Font de la Caputxeta de Josep Tenas -abans a l’Arc de Triomf i ara al passeig de Sant Joan-Rosselló-, i una altra d’Àngel Tarrac que representa un noi nu titulada la Font de l’Efeb, a Diagonal-Bailén.

Segueix a “Diana i Pitarra” o consulta l’Índex.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *