4.1 Una breu història de la humanitat_El descobriment de la ignorància
4.1. EL DESCOBRIMENT DE LA IGNORÀNCIA. Aquest subtema o segona lliçó consta de 4 segments o vídeos.
![]() |
http://mrnmrn.wordpress.com /2011/11/12/les-visiteurs-and-i/ |
Durant els últims 500 anys s’ha fet molts avenços científics que han canviat la percepció del món i, de retruc, comportaments socials: ordinadors, vacunes, bombes, avions…Si agaféssim a una personeta del segle XV i la portéssim al 2013, probablement pensaria que ha arribat a algún lloc però no a la Terra perquè no reconeixeria el món com a propi pels grans avenços tecnològics. Probablement, pensaria que és cosa de bruixeria…
Per entendre la revolució científica no n’hi ha prou en saber de ciència: també hem de parar atenció a la política i l’economia.
![]() |
http://reinhardt707.wordpress.com/2013/06/page/2/ |
![]() |
http://www.publico.es/356463/ el-poder-explota-la-ciencia |
Si antigament els més poderosos han creat i mantingut espais de coneixement com universitats o monestirs ha estat per preservar l’antiga tradició de coneixement i seguir al poder; i no per desenvolupar la tecnologia, ja que, a l’època, s’establia poca connexió entre ciència i tecnologia. Els exèrcits, per exemple, fins a l’arribada de l’era moderna, es basaven en l’estratègia i no en la tecnologia.
Per exemple, tecnològicament, no podem dir que els romans tinguéssin una tecnologia superior als seus rivals. Fins a l’era moderna, doncs, les victòries eren fruit de l’organització i la disciplina; i no de la superioriat tecnològica. La ciència no era vista com una cosa que pot donar nous poders i, a més, pensaven que tots els grans descobriments ja havien tingut lloc…Tot allò que era important pel món, creien que ja havia estat descobert. En general, la gent no pensava en la moderna idea de progrés.
La ciència moderna, doncs, afirma que hi ha moltes coses que encara no sabem i que el nou coneixement pot portar a tenir més poder i revolucionar el món a tos nivells: ciència, política, cultura, economia.
NOVES POSSIBILITATS
Els avenços científics ens demostren que podem adquirir nous coneixements per canviar la història de la humanitat. Si els déus no han pogut abolir la pobresa, potser amb els avenços científics i nova tecnologia, sigui possible. Allò que no han pogut solucionar els déus, potser ho podem solucionar els humans mitjançant l’adquisició de nou coneixement.
![]() |
http://unaantropologaenlaluna.blogspot .com.es/2012/08/el-progreso-el-nuevo-colonialismo.html |
La pobresa social és relativa: uns tenen molt i altres poc o res, però això també pot canviar perquè és qüestió d’oportunitats que els rics tenen i els pobres no.
La pobresa biològica depen de nombre de calories que les persones necessiten per viure i molts moren. És la mort inevitable?
Al text del Gilgamesh veiem com el príncep valent passa la vida buscant una solució a la mort. L’ensenyança del Gilgamesh és que la mort és inevitable i ens ha d’arribar a tots.
Avui, però, la ciència moderna no ho té tant clar i és vista com un problema tècnic per resoldre. Perquè morim? No per què ho diguin els déus sinó per problemes “tècnics”: bactèries, virus, atacs de cor…
Avui ja no s’investiga el per què de la mort sinó com funciona el cos i com podem solventar problemes amb cures per a totes les enfermetats per desafiar la mort.
El Cristianisme i l’Islam sí que tenen una política respecte què passa quan morim, però no el socialisme o el capitalisme. L’únic sistema que té en compte aquest pensar després de la mort és el nacionalisme, que promet que, si mors per la nació, seguiràs viu a la memòria dels demés però no té unes instruccions clares com el Cristianisme i l’Islam.
CIÈNCIA, POLÍTICA I ECONOMIA
Per avançar en ciència s’ha de tenir recursos econòmics i suport polític.
La ciència explica allò que existeix al món, com funciona i com pot ser en el futur però no té pretensions ètiques: què és bo, què és més important, què és ètic ni com hauria una cosa hauria de ser. Si una investigació pot tenir fruits econòmics, s’hi inverteix sinó no.
No es tracta de millorar les condicions humanes o animals pròpiament sinó en què millora l’economia. La ciència no estableix prioritat pels projectes més importants per a la humanitat sinó el que és més econòmicament viable.