21 oct.

3.2 Una breu història de la humanitat_Visions imperialistes

Per a qui vulgui seguir el curs “A Brief History of Humankind” -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta segona part del tercer gran tema principal: LA UNIFICACIÓ DE LA HUMANITAT. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs


3.2. VISIONS IMPERIALISTES. Aquest subtema o segona lliçó consta de 3 segments o vídeos. 


Els tres factors que han portat a la unificació de la humanitat són els diners, els imperis i les religions. En la lliçó anterior vèiem com l’intercanvi d’objectes no va ser prou i al final, ens vam inventar la moneda per a fer més justes les transaccions. En aquesta lliçó s’aborda el tema dels imperis.

Què és un imperi sinó un ordre polític? Una de les característiques per a definir un imperi és que un seguit de normes són adoptades per un gran nombre de persones de diferents cultures en diferents territoris; l’altra característica d’un imperi és la flexibilitat de les seves fronteres i l’ànsia il·limitada de conquesta


La diversitat, és cert, ha estat reduïda pels imperis i, des de la nostra visió moderna, els imperis tenen una connotació negativa a causa de les guerres, genocidis i esclavisme que han comportat. D’altra banda, però, dins els imperis també s’ha cultivat l’art i s’han fet avenços científics. La societat on vivim és fruit d’aquesta tradició imperialista: en som el seu producte, el resultat de les seves mutacions al llarg de la història.

Una de les objeccions ferotges als imperis és que és una forma de govern corrupte i ineficient però, tot i així, la major part de les organitzacions polítiques des de fa 2500 anys han estat de tall imperialista. I un imperi és estable quan té el control de la seva població  a través de la cultura, les lleis, el llenguatge o la religió. 


La idea de conquerir el món ve de lluny. Ja al 2250 aC, el rei Sargón de Kish (de l’imperi acadi), l’actual Iraq, ja somiava amb conquerir el món. Aquest rei no es conformava en conquerir tota Mesopotàmia i volia conquerir el món sencer. Fins al 1000 aC s’adoptà el model imperialista de Sargón (a la imatge superior esquerra).

Al 500 aC, el rei de Kinos de Pèrsia introdueix una nova idea: “Et conquerim pel teu benefici”. Aquesta estratègia paternalista, encara és usada avui dia, 2500 anys després,però és una presumpció no natural: som diversos i xenòfobs i hem après a distingir entre el “nosatres” i el “ells” per diferenciar-nos. Tots els imperis estan estretament relacionats amb el concepte de superioritat: els romans, l’imperi xinès, l’Islam, l’imperi soviètic, el britànic, l’espanyol…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *