11 Feb

3.2. Hèrcules. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.
Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l’arribada d’aigua potable des de Montcada per abastir la ciutat. Per ordre d’aparició, tenim:


És el monument original més antic de Barcelona. Va ser posat a la via pública el 1797 i és obra de Salvador Gurri, tot i que, en nombroses ocasions, s’ha atribuït el monument a Damià Campeny, deixeble de Gurri i gran escultor, la majoria de les obres del qual, es conserven a la Llotja.

Construït en pedra de Montjuïc, el monument va ser erigit per commemorar la visita de Carles IV i Maria Lluïsa a ciutat el 1802, època en què Barcelona sofria greus problemes d’abastament d’aigua potable.
Sembla, però, que hi havia desconfiança respecte al resultat final de l’embelliment del passeig…El baró de Maldà escrivia en un dels seus calaixos de sastre: “…En la gran broma i revolució política de Barcelona, de la pròxima vinguda dels reis, apar tota una Babel (…) I pastem i més pastem, que lo darrer pagarà la festa[i]”.

[i] GARCÍA SÁNCHEZ, Laura. Arte, fiesta y manifestaciones efímeras: la visita a Barcelona de Carlos IV en 1802  [en línea]. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1999. [consulta: 3 febrer 2012]. Disponible a: <http://hdl.handle.net/10803/22655>  (pàgs. 420-421)

Les fonts públiques dites vuitcentistes, fins al primer quart del segle XIX, representaven sovint motius mitològics. Al brollador que hi ha a la font d’Hèrcules hi ha representat un animal fantàstic que per la forma recorda a un tipus de monstre mitològic, Ceto, que apareix al mite de Perseu i que trobarem a altres fonts vuitcentistes com la font de Ceres de l’actual plaça Sant Jordi de Montjuïc.

A la visita de Carles IV i Maria Lluïsa el 1802, el monument quedava a prop de la Ciutadella, que encara era fortalesa militar. Els reis van veure un Hèrcules flanquejat per dos lleons brolladors d’aigua. Davant l’heroi, una piràmide amb el medalló de Carles IV i Maria Lluïsa, i una inscripció en llatí. Al cantó oposat, hi havia l’escut de Barcelona i al peu, un brollador.
El monument reposa a la cruïlla del passeig Sant Joan amb Còrsega des del 1928, quan se li afegí el pedestal. En una làpida desapareguda s’explicava com s’havia fet el passeig de Sant Joan. El medalló de Carles IV i Maria Lluïsa i l’escut van ser posats al pedestal i encara es conserven. Publicat l’any 1984, l’imperdible llibre Monuments de Barcelona, apuntava (avui, a 2014, ja fa més de 200 anys…):
“Més de 180 anys d’antiguitat i un sol canvi de lloc és un record per ara no superat per cap altre monument[ii]”.

 

[ii] FABRE, Jaume; HUERTAS, Josep M.; BOHIGAS, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L’Avenç; Ajuntament de Barcelona, 1984. 241 p. ISBN : 84-85905-21-0. [Fotografies de Pepe Encinas i Pere Monés] (pàg. 26)

Un dels llegendaris fundadors de la ciutat és el mitològic Hèrcules i la seva Barca Nona, la novena barca que, segons la mitologia fundacional, va naufragar a les costes de la muntanya de Montjuïc. Per conèixer una mica més la figura d’Hèrcules i les seves peripècies, dos subcapítols:

 
Entenc que no a tothom li apassiona Hèrcules tant com a mi: canvia de tema i llegeix sobre el capítol 4. L’Exposició Universal de 1888. Clar que sempre pots tornar a l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit per veure si t’interessa llegir alguna altra cosa sobre art públic i el seu espai urbà. 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *