11 Gen

2.2. Va de muralles i fortaleses. La construcció d’una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís

La segona part del text titulada “Barcelona, la construcció d’una ciutat” té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les principals “etapes constructores” de la ciutat:

2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà 
2.4. Va de carrers

BBO2_Muralles
NOVES MURALLES

 

Al segle XII, la població de Barcelona s’aglomera fora de l’antiga muralla romana. Sota Jaume I “el Conqueridor” s’inicia una ampliació del perímetre emmurallat de la ciutat que passa per les actuals Rambles, Ronda de Sant Pere, Passeig de Lluís Companys, el parc de la Ciutadella i marquès de l’Argentera per anar fins a les Rambles de nou.

Poc més tard, sota Pere III “el Cerimoniós”, s’ampliarà la muralla en les rondes de ponent: la de la Universitat, la de Sant Antoni i la de Sant Pau, de les quals només ens en queda un bocinet entre el Paral·lel i les Drassanes. 

L’ampliació de les muralles al segle XIV va permetre integrar els horts dins de muralla per a poder abastir la ciutat en cas de setge. 
“Quan van començar els treballs als murs de la ciutat, el 1358, el barri del Raval ja existia, però no es va contemplar que quedés inclòs dins de l’àrea fortificada. (…) Aquest projecte va ser modificat entre 1372 i 1375. Després d’unes complexes negociacions amb el rei, el Consell de Cent va acceptar canviar el traçat i ampliar el perímetre. (…) El canvi de projecte va significar un increment considerable de la superfície protegida, la qual incloïa grans àrees de camps i d’horts.”
No serà fins molt després, amb la desfeta del 1714, que es construeix la fortalesa militar de la Ciutadella. Les muralles encerclaran la ciutat fins al 1854.
 
Les muralles medievals són enderrocades a mitjans del segle XIX per construir l’Eixample i les Rambles. També s’urbanitzà el que després serà la plaça de Catalunya, l’agonia de la cual durarà fins a l’Exposició del 29. 
I per si fos poc, a finals de segle, s’enderrocà la Ciutadella. Barcelona s’havia convertit en una ciutat industrial i hi proliferaven les fàbriques fins que, per salubritat i qüestió d’espai, es van traslladar a les afores, al que ara és el barri de Sants i el del Poblenou, on en la seva arquitectura encara perdura la petjada industrial. A la irrupció de la ciutat moderna 1852-1872 llegim:
“L’any 1854 van caure les muralles de Barcelona. No ho van fer perquè estiguessin en mal estat de conservació, sinó perquè feien nosa, perquè ja no representaven estabilitat ni protecció per als seus habitants, perquè s’havien convertit en un cinturó que ofegava i un llast que calia deixar anar. La ciutat volia ser més gran, volia créixer, volia esdevenir una capital moderna, com París i com Londres. Les muralles van caure perquè la gent de Barcelona les va enderrocar. La determinació era gran, com ho era la confiança en els il·limitats efectes benèfics de la modernitat. D’aquesta manera, l’enderroc de les muralles de Barcelona va esdevenir un fet simbòlic (…)”.
Fes un voltet per les muralles!
BBO2_Ciutadella
VA DE FORTALESES
Si hi ha un exemple curiós que il·lustra sobradament la repressió que va viure la ciutat a principis del segle XVIII, aquest és el que avui dia coneixem com el Parc de la Ciutadella, on abans hi hagué la fortalesa que Felip V hi va fer construir per mantenir sota control la població nativa i no tant per albirar les possibles invasions forànies. A Poliorcètica defensiva: la ciutadella de Barcelona, contextualització i característiques bàsiques trobem: 
“Tal com correspon a les funcions d’una ciutadella i segons es desprèn dels documents, la necessitat de bastirne una a Barcelona sempre va anar més lligada a la idea de control de la població que no pas a la seva defensa. Per tant, hem d’entendre que l’interès de la monarquia hispànica per controlar el Principat és similar al que va dur-la a construir prèviament diverses fortificacions a Flandes: el control d’un territori conquerit.”
Per a construir la Ciutadella es van enderrocar, sense indemnització, més de mil edificis i la construcció i el manteniment de la fortalesa van córrer a càrrec dels ciutadans barceloninsA canvi, els canons de Felip V no només apuntaven a la ciutat sinó que van ser descarregats sobre la població en més d’una ocasió. Per motius evidents, els barcelonins veieren sempre en la Ciutadella un símbol d’ocupació militar
Després de certes desavinences, el 15 de desembre de 1869, per decisió del general Prim, el govern cedí els terrenys de la Ciutadella a la ciutat de Barcelona: única i exclusivament per a la construcció d’un parc, la planificació del qual va ser sempre un desastre fins a l’Exposició Universal de 1888. Durant l’enderroc es va posar una placa que resava:
La tiranía de Felipe V, primer Borbón, levantó la Ciudadela. La libertad, el arrojar de España al último Borbón, la derriba. La ley de 18 de diciembre de 1869 la cede, con todos sus terrenos, a la ciudad de Barcelona. El Ayuntamiento toma posesión el 21 del mismo mes. ¡Viva la soberanía nacional!”.

Si vols continuar llegint sobre la construcció de la ciutat, et convido a passar al següent capítol “Passant del Pla Cerdà“. Si enlloc d’urbanisme prefereixes llegir sobre art urbà, passa al capítol de les fonts vuitcentistes. Per saber si et ve més de gust llegir alguna altra cosa sobre art públic i espai urbà, visita l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *