01 febr.

1. Què és l’accessibilitat web?

Com comentava anteriorment, m’he apuntat al curs de la WAI sobre accessibilitat del contingut web. En aquest primer mòdul s’explica què és l’accessibilitat web i per què és tant imprescindible per algunes persones com útil per a tothom.

La Shawn Lawton Henry de la W3C Web Accessibility Initiative i en Anthony Vasquez de Knowbility seran les dues persones que ens guiaran en aquesta aventura. Amb ells aprendrem:

  • Casos de persones reals amb diversitat funcional i tecnologies accessibles
  • Exemples de funcionalitats en accessibilitat i barreres a la web
  • L’impacte del disseny en accessibilitat sobre les persones

Tingueu en compte que he adaptat el contingut i els apartats no es corresponen exactament amb la versió original. Taula de continguts per aquest primer mòdul:

Introducció

Què és l’accessibilitat web?

A qui beneficia?

Tecnologies per a la inclusió

Teclat i lectors de pantalla

Dispositiu digital Braille

Exercicis

Exercici teclat

Exercici visió túnel

Contingut audiovisual

Àudio i vídeo accessibles

Vídeo-resum

Perspectives: persones i disseny

Comencem…

Introducció

En aquest primer mòdul introductori, es fa una panoràmica sobre les diverses necessitats en accessibilitat a través de casos de persones reals. Depèn de com dissenyem un programa o un contingut, serà o no accessible per persones que, per exemple, són cegues o sordes, o cegues i sordes, o no poden fer servir els braços, etc.

Hi ha moltes diversitats a tenir en compte: auditives, cognitives, neurològiques, físiques, de parla, i visuals. Igualment, però, l’accessibilitat també beneficia a tothom. Tant si som a un espai sorollós com en un espai on no es pot fer soroll, uns subtítols ens seran ben útils. A més, si ens trenquem una mà, per exemple, i no podem fer servir el ratolí, també ens serà útil que els continguts i eines web siguin accessibles. I és clar, tothom es fa gran i va perdent vista i oïda.

Què és l’accessibilitat web?

L’accessibilitat web significa que eines i continguts són desenvolupades i dissenyats perquè les persones amb diversitat funcional les puguin fer servir. Específicament, que puguin:

  • percebre, entendre, navegar i interactuar amb la Web
  • contribuir a la Web

A qui beneficia?

L’accessibilitat focalitza en les persones amb diversitat funcional, tot i que la seva implementació també beneficia a persones sense diversitat funcional. Tot i que quan parlem d’accessibilitat també ens podem referir a altres àrees, com la inclusió (biaixos de gènere, poder adquisitiu, etc.) i el disseny (usabilitat, l’experiència d’usuari, etc.) posarem el focus en l’accessibilitat del contingut web, una pràctica que beneficia a tothom:

  • Persones que usen telèfons mòbils, rellotges o televisors intel·ligents, i altres dispositius amb pantalles petites, etc.
  • Persones grans que perden facultats degut a l’edat: pèrdues de visió o d’oïda, etc.
  • Persones amb “diversitat funcional temporal” com algú que es trenca un braç
  • Persones amb “limitacions situacionals” com en entorns amb molt soroll
  • Persones que tenen una connexió a Internet feble, o persones que tenen limitat l’ample de banda

En relació a diversitats funcionals, alguns casos concrets:

  • Persones amb tetraplègia que no poden moure els braços o les cames poden interactuar a la web comentant, intercanviant…
  • Persones amb diversitat cognitiva o d’aprenentatge poden tenir versions adaptades per entendre millor la informació
  • Persones que són cegues o tenen diversitat cognitiva poden llegir el diari a través de lectors de pantalla
  • Persones que són sordes o cegues i sordes poden tenir accés a notícies de la ràdio o la televisió a través de lectors de pantalla o dispositius Braille.
  • Persones que no poden parlar poden participar a discussions online, com comentant a blogs

Realment, l’eslògan és ben encertat: “Accessibilitat web: imprescindible per algunes, útil per a tothom”.

Tecnologies per a la inclusió

Hi ha diverses eines que faciliten l’accés i la interacció amb el contingut web. En aquest apartat es parla dels teclats i lectors de pantalla, i dels dispositius Braille. Hem de tenir en compte que les persones cegues o les cegues i sordes, necessiten subtítols i transcripcions per vídeos i àudios. Hi ha persones que per poc que hi vegin prefereixen poder incrementar la mida d’un text, per exemple. Igualment, una persona amb problemes d’oïda, pot preferir poder deixar el so del vídeo posat i tenir subtítols que ajudin a comprendre la informació que es perd, com el so ambiental.

Tot i que es categoritza com a “diversitat visual”, els rangs entre unes persones i altres fa que es necessitin coses molt diferents i, fins i tot, oposades. Les persones que tenen “tunnel vision” (visió túnel), per exemple, preferiran textos petits i poc espaiats; les cegues del tot, que el contingut escrit pugui ser llegit en veu alta per lectors de pantalla; o si són cegues i sordes, que puguin interactuar amb els dispositius Braille.

Teclat i lectors de pantalla

La Shawn ens parla de la Glenda, que té una afectació a la parla i problemes motrius. Usa la mà esquerra pel teclat, i fa servir una aplicació de text a parla per prendre notes. No pot usar ratolí, però sí un joystick, com en Carl, que no pot usar els braços a causa de la polio però sí un pal que pot usar amb la boca per teclejar. Per fer una pàgina accessible a la Glenda i a en Carl o altres persones que no poden fer servir ratolí, la web ha d’estar adaptada per usar-se amb el teclat. Les persones cegues tampoc usen el ratolí per interactuar amb els ordinadors: moltes fan servir lectors de pantalla, uns programes que llegeixen en veu alta el contingut.

L’Anthony és un dels profes del curs i és cec. Ens comenta que fa ús de lectors de pantalla. I que perquè sigui usable, la informació de la pàgina ha d’estar ben estructurada: amb títols, capçaleres, llistes, enllaços ben adreçats i descripcions per les imatges amb “alt text” a l’html, que serveixen per tenir una idea del que hi ha a la imatge quan no la pots veure. Les descripcions a “alt text” no cal que siguin molt detallades.

Dispositiu digital Braille

La Shawn ens parla també d’en John, que va néixer cec i va perdre l’oïda als vuit anys. Té estudis superiors en mates, electrònica i ciències de la computació, i fa servir un dispositiu digital de Braille, com la Haben, que també és cega i sorda amb estudis superiors. Ens explica de viva veu que fa servir “VoiceOver”, una tecnologia que pot enviar informació al dispositiu digital de Braille. Una demostració que fa és que mentre està llegint una revista en línia, rep un missatge d’un amic que és a la porta de casa seva.

A la demostració de la Haben, veiem que el lector llegeix el missatge del seu amic i ella pot contestar-li a través del dispositiu Braille. La Shawn també ens parla de la Sarah, que hi veu bé però té problemes per processar informació en text, és a dir, al llegir. Per la Sarah, escoltar la informació és més adient que llegir-la.

Exercicis

Podem fer un parell d’exercicis per familiaritzar-nos amb eines i accessibilitat. Ja hem vist que algunes persones no poden usar el ratolí i que d’altres fan servir lectors de pantalla o dispositius braille. Més enllà de lectors de pantalla, la Shawn ens explica que és important recordar que l’accessibilitat s’adreça a tot tipus de diversitat funcional. Per això ens ha parlat de la Glenda i en Carl, que hi veuen bé però no poden fer servir el ratolí o interfícies de parla.

Exercici teclat

Per comprendre millor diversitats motrius, podem provar de no usar el ratolí i fer només ús del teclat per experimentar com de fàcil o difícil és. Com a trucs, se’ns proposa que el tabulador (la tecla de dues fletxes que miren en sentits oposats) ens serveix per moure’ns al següent enllaç, element o botó de la pàgina.

Apretant el “shift” (dos tecles més avall del tabulador que porta impresa una fletxa mirant amunt) i el tabulador, ens podrem moure a l’anterior enllaç, element o botó. La tecla “intro” permet activar l’enllaç o botó. I se’ns anima a provar també altres tecles, com les fletxes del teclat i la tecla “esc”, o “escape”.

Exercici visió túnel

Com comentàvem, hi ha vàries diversitats visuals i s’ha de tenir en compte un rang ampli. Per exemple, potser no hi veus massa bé i has d’incrementar la mida de la lletra i l’espaiat. O potser ets cega del tot o en diversos graus. Per entendre millor què implica, se’ns proposa un exercici. La Shawn ens mostra dues pàgines impreses en A4. La primera fulla fa 11 de mida de text i 1.15 d’espai entre les línies; i el paràgraf fa d’ample 40 caràcters, usant un 10% de tot el paper. A la segona fulla la mida de text és de 26 i hi ha doble espaiat entre les línies; el paràgraf fa d’ample també 40 caràcters, usant el 100% de tot el paper.

Potser pot semblar que la versió 2 serà més fàcil de llegir però hi ha persones amb “tunnel vision” que només poden veure la part central del seu camp de visió, com si miréssin per un tub. En aquest cas, el text versió 1 serà més fàcil de llegir per aquestes persones perquè poden llegir textos amb lletra petita i poc espaiat però han d’estar concentrats. Podem fer la prova imprimint les dues versions i intentant llegir-les a través d’un tub o d’una palleta.

Contingut audiovisual

Les persones que són sordes o tenen problemes d’audició necessiten informació de reforç com subtítols i/o transcripcions. Més endavant aprendrem sobre el tema en més profunditat. Si bé l’accessibilitat audiovisual és essencial per a les persones amb diversitat funcional, també és molt útil en varietat de situacions.

Àudio i vídeo accessibles

En anglès “captions” es refereix a informació contextual ja sigui ambiental o complementària (tipus de música, samplers com una porta que es tanca, descripcions del que estem veient) i són molt útils per a persones sordes, per exemple. Quan es parla de “subtitles”, vol dir que s’escriu al vídeo el que es diu al vídeo. Les transcripcions són el redactat de les paraules del vídeo i solen anar separades en una secció a part. Per posar exemples concrets, les transcripcions poden:

  • Ser fullejades o llegides enlloc de vistes o escoltades. De vegades, ens és útil fer una ullada a la transcripció per decidir clicar o no al contingut d’àudio o vídeo.
  • Ser usades sense necessitat de descarregar arxius de vídeo. Per exemple, per estalviar dades del telèfon.
  • Ser usades offline, ser impreses o convertides en Braille.

I els subtítols (tant “captions” com subtitles”), poden ser usats:

  • En entorns sorollosos on les persones no poden sentir l’àudio. Per exemple, a un bar, concert o aeroport.
  • En entorns no sorollosos on no es pot posar el so. Per exemple, a una biblioteca o al transport públic, o quan altres dormen.
  • Per persones que no entenen gaire l’idioma que es parla però es poden ajudar llegint el que es diu. Per exemple, persones que no són natives d’un idioma.
  • Per persones que aprenen a llegir, incloent les que aprenen a llegir un nou idioma.
  • Per entendre millor el contingut perquè les persones poden escoltar la informació en àudio i veure-la en text al mateix temps. Per exemple, un estudi de recerca va trobar que el 71% dels estudiants que no tenien dificultats per escoltar, usaven subtítols principalment perquè els ajudava a focalitzar i retenir la informació.

Referències, en anglès:

Vídeo-resum

Resum del contingut:

  1. Subtítols i informació contextual
  2. Colors contrastats
  3. Reconeixement de veu
  4. De text a parla
  5. Disseny i estructura clares
  6. Notificacions i retroalimentació
  7. Enllaços, botons i controls
  8. Personalització del text
  9. Contingut comprensible
  10. Compatibilitat del teclat

Comencem…

  1. Subtítols i informació contextual
    Un vídeo no només són imatges, és també so. Sense àudio, has d’endevinar de què va un vídeo. Per facilitar l’accés a un vídeo per part de persones amb diversitats auditives (de naixement, per accident o envelliment), o per part de persones que no poden fer ús del so i no porten auriculars, per exemple en una biblioteca o a l’inrevés, que per qüestions de molt soroll no puguin escoltar un vídeo, podem vetllar per posar-hi subtítols i informació contextual.
  2. Colors contrastats
    Un bon disseny és desagraït, diguem, perquè si està realment ben fet, és invisible. En realitat, però, si no es posa atenció en el disseny, podem crear confusió i frustració. Per facilitar navegar, llegir o interactuar és bo fer ús de colors contrastats, és a dir, que hi hagi prou contrast entre els elements en primer pla i els fons (texts, enllaços, icones i botons). Si és important que es vegi, ha d’estar clarament dissenyat. I així es veurà bé inclús si tenim males condicions lumíniques.
  3. Reconeixement de veu
    No només ens podem comunicar per escrit, de vegades és més fàcil i ràpid parlar. A més, hi ha persones que per diversitats motrius temporals (trencar-se un braç) o permanents (paràlisi) no poden escriure teclejant, per exemple. En aquests casos, el reconeixement de veu és crucial per cercar per la web o usar una aplicació de telèfon, dictar un correu electrònic i enviar-lo. I és per això que les pàgines web i les aplicacions mòbils han d’estar programades apropiadament.
  4. De text a parla
    Hi ha persones que, temporalment (pel sol o perquè fan multitasking) o permanentment (cegues, dislèxiques) no poden veure el text a la pantalla o tenen dificultats per llegir-lo. Però els ordinadors poden convertir el text a parla. A més, si està apropiadament implementat, facilita als cercadors a indexar millor la informació.
  5. Disseny i estructura clares
    Un mal disseny pot crear frustracions, tant al món físic com al web. S’han de tenir en compte: capçaleres clares, barres de navegació, i estil consistent. Estructures complexes fan difícil o impossible (per cegues) trobar la informació. I creen confusió entre persones amb altres diversitats cognitives o d’aprenentatge, o que simplement no estan familiaritzades amb els ordinadors.
  6. Notificacions i retroalimentació
    Els missatges d’error, especialment. Fer-los comprensibles i que continguin informació del que falta per complementar.
  7. Enllaços, botons i controls
    Fer més grans les àrees on s’hagi de clicar perquè es puguin usar més fàcilment, especialment per persones amb diversitat funcional motora (que els falta un braç o una mà, que tenen paràlisi, etc.)
  8. Personalització del text
    El que et va bé a tu no necessàriament li va bé a una altra persona. Poca vista o dislèxia que puguin ajustar la mida del text. Els llocs web accessibles permeten a la usuària a canviar les preferències de text: tipus de lletra, mida, espaiat i colors (sense perdre funcionalitats o claredat).
  9. Contingut comprensible
    Per facilitar la comprensió del contingut hem de tenir en compte capçaleres, llistes i separacions, així com fer servir un llenguatge planer (sense argot) i explicar els acrònims que fem servir.
  10. Compatibilitat del teclat
    És frustrant no poder fer anar l’ordinador perquè el ratolí no funciona. Per circumstàncies diferents, hi ha persones que només fan servir el teclat i és per això que les pàgines i eines web han de poder ser operables amb el teclat.

Perspectives: persones i disseny

Algunes persones pensen que la diversitat funcional és una característica de la persona. Per exemple, que l’Anthony té una incapacitat perquè és cec o que la Shawn té una incapacitat perquè no pot sentir el que es diu als vídeos. I d’això se’n diu sovint “model mèdic” de la discapacitat.

Des d’una altra perspectiva podem dir que no es tracta tant de la persona com del disseny de les eines i continguts, és a dir, que un mal disseny incapacita les persones. Quan eines i continguts són flexibles per abastir les necessitats de totes les usuàries, llavors són capacitadores. I d’això se’n diu sovint “model social” de la diversitat funcional. I així, la incapacitat no és de les persones si no del disseny de les eines i continguts.

Aquest vídeo, per exemple, il·lustra això que diem i dóna una altra perspectiva de la diversitat funcional. Vídeo a http://www.culturepub.fr/videos/edf-diversite/ o també a https://www.ina.fr/video/PUB2867758021/institutionnel-diversite-video.html.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *