22 Gen

Magmacultura i la gestió del coneixement

He llegit que els treballadors del Cosmocaixa han començat una vaga. Quan he vist que una de les empreses implicades en la controvèrsia era Magmacultura, no m’he pogut estar de compartir la meva experiència amb l’empresa en qüestió: dos anys de convivència, més que molts matrimonis…Em costa molt escriure poc i tinc una història sobre l’eròtica del fracàs que potser us interessi…Prepareu-vos alguna coseta calenta i poseu-vos còmodes…
 
Donant-vos el bon dia i el suport: que hi hagi pau però no treva ;)

Read More

12 Gen

2.3. Passant del pla Cerdà. La construcció d’una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís

La segona part del text titulada “Barcelona, la construcció d’una ciutat” té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les primeres “etapes constructores” de la ciutat:

Read More

11 Gen

1. Preliminars. Entenent l’art públic de Barcelona

Cap a finals del 2011 -i gairebé sense voler- vaig començar a escriure un text sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona dedicat als que, llavors, eren els meus companys de feina, els treballadors del Barcelona Bus Turístic. El vaig escriure simplement per fer-els-hi el dia més agradable i perquè m’encanta escriure, és clar!

Read More

10 Des

De cuando Dios da pan a quien no tiene dientes…

Yo quería regalarles a mis compañeros de trabajo el libro que les había escrito y miré autoediciones, pero no tenía suficiente dinero… Como trabajaba en el bus turístico y Turismo de Barcelona -en su “cena” de Navidad- suele dar un obsequio cada año a los trabajadores, pensé que sería más noble regalar un libro escrito por un trabajador a sus compañeros que no una vil bufanda del Barça, que es lo un año dieron como regalo de Navidad…Que no estoy en contra ni del fútbol ni de las bufandas pero me pareció que el libro tenía un valor añadido que les importaría fomentar…

Read More

08 Des

(B) Sobre la Belleza y el Olvido


Cuando llevaba dos años trabajando en el Barcelona Bus Turístic me di cuenta de que, cuánto más vemos algo, más invisible lo hacemos. Nuestro cerebro no necesita información repetitiva: si ves un monumento 3 veces al día acabas por no fijarte más porque tu cerebro ya sabe que está allí y no necesita hacer hincapié en ello…Y así, como una papelera o la placa con el nombre de una calle, borramos de nuestras mentes el arte público de nuestra ciudad