13 Mai

Sobre l’edició digital: Pagament social, transmèdia i edicions “de luxe”

Fa uns dies vaig escriure sobre el tema dels editors i l’edició digital: començava el post amb “la faula de la gasela i el fórmula 1“. He tractat amb diversos editors per a la publicació d’un llibre que vaig escriure sobre història de l’art públic de Barcelona. Entenc que no s’arrisquin molt a publicar autors novells però el que no entenc és per què no “arrisquen” en coses que no impliquen cap cost…com penjar contingut gratuït per a promocionar un autor…
 

He proposat -a l’últim editor interessat en publicar-me- posar part del contingut de llibre disponible al seu web gratuïtament. Igualment, aquest contingut ja està disponible per Internet a un dels meus blogs. És més, hi ha aplicacions que permeten transformar un blog en app o en llibre electrònic…que és el que vull fer pròximament. Van aflorant eines per a la digitalització de continguts i els editors tradicionals sembla que es vulguin quedar enrere…


EL PAGAMENT SOCIAL I ALTRES PROPOSTES

Potser a canvi de llegir un contingut gratuït, es podria demanar als lectors que opinin si els interessa i si creuen, per exemple, que mereix ser publicat.També se’ls podria demanar si, en cas de voler-lo, el preferirien en paper o en format digital, tot i que, personalment, penso que si algú compra el llibre en paper ja se li hauria de regalar l’ebook…ni que sigui en un format senzill…Una altra cosa seria un llibre interactiu i/o gamificat, que ja implica més problema d’edició…

Ho proposo i se’m respon: “Si la teva idea es penjar-ho a la xarxa no té gaire sentit editar-ho en paper“. Però, per què no proposar un pagament social per avançar contingut? Amb un tuit o un “m’agrada”, per exemple. Jo ho trobo una bona eina de difusió…És fàcil i original. Per què no interactuar amb els lectors? Diuen que som a l’era de la participació però jo veig poca interacció, no sé si per falta d’idees o d’il·lusió, no sé si per por o per deixadesa…

A més, he proposat a l’editor alternatives per combatre la pirateria, com la que proposa Seebook que, personalment, trobo molt interessant: per elegant, per bonic i per pràctic. D’altra banda, vaig proposar digitalitzar contingut del fons editorial però tampoc he percebut molt d’entusiasme…

Fa un any que el llibre em crema a les mans i mentrestant, neixen noves plataformes, noves eines…Així que, tot i seguir en contacte amb el món editorial tradicional, he reconduït el llibre i n’he començat a adaptar el contingut a altres formes. Per exemple, per fer rutes culturals gamificades. I tenia el contingut però em faltaven les eines. 

Un dia, exhausta, vaig fotre un crit per la xarxa i algú em va escoltar: era l’empresa FantastIQ Transmèdia, que em proposava una eina per a volcar el contingut diferentment, en forma d’aplicació per a dispositius mòbils. I m’hi vaig posar de seguida: de moment, he creat i provat la primera ruta sobre el capítol de l’agonia de la plaça de Catalunya, que vaig traduir a l’espanyol per fer un joc cultural en el marc del II Gamification Spain Meet_up que es va celebrar al desembre al Mobile World Center de Barcelona. 

La ruta de l’aplicació, però, es titula: “El conjunt escultòric de la plaça de Catalunya” i, en ella trobem part del contingut de llibre distribuït en punts geolocalitzats. A cada punt, es pot configurar un desafiament, és a dir, una pregunta per posar a prova els teus coneixements. Si encertes, guanyes una determinada quantitat de punts que s’acumulen a cada resposta acertada. Com es veu al mapa de la imatge, quan encertes les preguntes dels desafiaments, es marquen en verd; si falles, en vermell. A més, es poden configurar premis i regals. En resum, una bona eina. 
Actualització (setembre 2015) També en faig fer una titulada “Un passeig pel Port Vell: de les Drassanes a la Ciutadella”, però aquesta no està gamificada, és a dir, que hi ha el contingut de la ruta però no està configurada perquè et doni els punts si encertes les preguntes.


LA PLURIDIMENSIONALITAT DEL TRANSMÈDIA

Per proposar, que no quedi…També he proposat -a l’ultim editor interessat- donar una altra dimensió al contingut, construïnt un producte que vagi més enllà del llibre físic i es presenti en forma d’app, ebook interactiu, curtmetratges monogràfics, etc, és a dir, un projecte transmèdia de caire cultural que s’implica en la redescoberta de l’art públic de Barcelona; un projecte que concebo col·laboratiu, dinàmic i generador d’oportunitatsResposta? “Si veus la possibilitat de fer alguna cosa tipus llibre ja ho diràs. Veig que de moment és un projecte bàsicament digital”

A l’abril, via el Ministeri d’Educació del govern espanyol, es publicaven unes ajudes per a la confecció de continguts digitals culturals. També la Generalitat sembla abraçar la cultura digital i proposa ajudes i subvencionsPer què això tampoc els sembla interessar? No és simptomàtic? 

 
La narrativa transmèdia permet partir d’un mateix contingut i adaptar-lo de mil maneres…I tot és posar-s’hi perquè ara, més que mai, la informació es pot adaptar a més d’un format. El primer efecte que es deriva d’aquesta diversificació en el format és un efecte de difusió més ampli ja que el mateix producte arriba per diferents canals. S’han de conformar els editors amb un sol format? en paper? de debò? fins quan?…


EDICIONS “DE LUXE”

No sé si desapareixeran els llibres en paper, potser tots no, però l’edició possiblement sigui molt diferent en pocs anys i sobreviurà, com sempre, el que s’adapti millor al medi. Personalment penso ja en l’edició de butxaca com en una cabina de telèfon…L’ebook, de moment, substitueix aquest format però no l’amor per una bona edició: tot lector sibarita que es presti, a dia d’avui, conclourà que el format electrònic és molt pràctic però que llegir una bona edició en paper és un luxe multisensorial. 

I penso en el cas del sector musical…el vinil, a dia d’avui, segueix viu…és un producte per amants de la música…és un sentiment, una experiència. I potser amb els llibres passi el mateix: es faran potser només edicions limitades o exquisites, potser sota comanda, potser per decisió popular…

Si hi ha una cosa que sempre és un luxe en una bona edició és el tacte del bon paper però sobretot, l’olor…N’hi ha que som ensumadors de llibres per naturalesa…No patim, doncs, que si desapareixen els llibres paper, sempre ens en quedarà la seva fragància immortalitzada: fa cosa d’un parell d’anys, el perfumista alemany Geza Schoehn va crear una combinació de més de deu substàncies per crear un perfum que evoca olor de llibre nou: “Paper Passion“…unes gotetes a la funda de l’ebook i llestos!

Un projecte transmèdia de turisme cultural? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *