03 Abr

Sobre el #forumturisTIC: Big Data, APP’s, Gamificació, Reputació online i Turisme Col·laboratiu

Els protagonistes del #forumturisTIC han estat el Big Data, les aplicacions mòbils, la gamificació, la reputació online i el Turisme Col·laboratiu. Internet i els dispositius mòbils estan canviant la manera d’entendre el món, un món realment petit, medible i millorable. Les jornades, que han durant dos dies, han estat organitzades per Barcelona Digital i s’han portat a terme al Caixaforum. 

El programa de la primera jornada parlava de tendències tecnològiques, de l’ús de les TIC als hotels, al Turisme rural. Al de la segona jornada es tractava més el tema del Turisme Col·laboratiu i se’ns presentaven 9 aplicacions destinades al turisme. 
 
GAMIFICACIÓ I TURISME
 
Des de Mobisfera es parlava de iBeacons, uns dispositius que usen Bluetooth i que permeten una experiència “enriquecedora, personalizada y gamificable
 
 
Aquest sistema va ser llançat per Apple a finals del 2013 i proposa, per exemple, experiències gamificades aplicables a molts camps: cultura, esports, turisme, smartcities. També Marcos Ruiz parlava de Familyquest, una aplicació de gamificació destinada a aquells que viatgen en família. 
 
La gamificació està de moda i les empreses més innovadores intenten crear experiències memorables a través de jocs interactius, participatius. Sense anar gaire lluny, fa un parell de dies Google llançava “Pokémon Challenge” a través de Google Maps. El joc, que podríem considerar advergaming, proposava recol·lectar Pokémons pel món. A Barcelona, com no, n’hi havia un a Sagrada Família. 
 
Aquest joc, però, no deixa de ser una estratègia puntual de gamificació basada en la recol·leccióés bidireccional: d’una banda l’usuari viu l’experiència: interactua, es diverteix, comparteix; de l’altra, s’obtenen dades d’impacte i indicadors conductuals segmentables. 
 
BIG DATA I TURISME
 
Les dades seran el petroli del segle XXI, se sentenciava al #forumturisTIC. La tecnologia de la que disposem ens permet captar, emmagatzemar i analitzar una enorme quantitat de dades. I com si fos una predicció meteorològica, s’intenta medir i preveure el comportament de l’usuari, en aquest cas, del turista. En última instància, les empreses volen accedir a aquesta informació per apropar als potencials clients els productes que més els puguin interessar, fent la publicitat menys intrusiva, per exemple. També, però, com apuntava Ismael Vallvé d’Onfam es vol apropar el producte a les emocions i per això cada cop és més freqüent l’ús de mapes de calor o neuromàrqueting
 
 
El fet de recopilar i interpretar les dades permet la segmentació per públics. Segmentant, pretenen les empreses adequar els productes a les persones. Cal destacar, però, que les empreses ja no volen ser simplement marques. En paraules de Marco Fanton, responsable del projecte pilot “Tweet Experience Hotel”, les marques volen ser persones. I per això avui s’aposta pel Social Media Marketing, pels community manager, pels blogger, pels influencers
 
BLOGGERS, REPUTACIÓ I TURISME
 
D’aquesta influència parlava Doris Casares, que deixava clar què era un blogger i què no: recalcava que els bloggers són professionals independents; que són persones i no marques; i que més que periodistes són comunicadors, “contadores de historias”. Són persones influents, amb credibilitat i alimenten el cicle turístic en la inspiració que porta a la busca, a la posterior reserva i experiència i, en última instància a la compartició que, de forma cíclica, inspira de nou a la busca, la reserva, l’experiència i compartició. 
 
 
Perquè It’s all about opinions, deia Leire González per introduir l’ecosistema de TripAdvisor, pàgina d’indubtable referència quan a serveis i destinacions turístiques. Milions d’usuaris comparteixen les seves opinions a la seva plataforma i les empreses tenen molt en compte la seva reputació online perquè incideix en la presa de decisions del potencial client. També incidia en el tema de la reputació virtual Damià Serrano que presentava Lab Turisme i remarcava la importància de la gestió de l’experiència turística en les seves tres fases: el pre, el durant i el post.
 
APLICACIONS MÒBILS I TURISME
 
Es presentaven aplicacions dedicades al turisme: una per descentralitzar els nuclis turístics, una altra per fer de Barcelona una ciutat de compres nadalenques, una pel Park Güell, una d’un tour operador online en expansió internacional, unes ulleres que substituiran al telèfon mòbil…La majoria de les aplicacions apuntaven els seus objectius a la desafortunada frase de Miguel Vidal de Techideas, sacarle toda la pasta al turista“. 
 
 
D’altra banda, es proposaven dues aplicacions que trobo més interessants per la seva dimensió més, diguem-ne, humanística. M’agraden perquè no tracten tant d’exprimir al personal perquè gasti sinó perquè la seva experiència sigui única i col·laborativa. 
 
La primera és Guide me up presentada per Daniel Prats. Consisteix en una plataforma que contacta autor amb usuari i assegura augmentar l’experiència del visitant. L’aplicació permet fer les nostres guies turístiques interactives. Me’l miraré de prop aquest projecte, com també la proposta d’Imma Losada: Musguide, una plataforma d’art i rutes culturals. Amb aquesta aplicació el contingut dels museus i les exposicions, per exemple, està disponible les 24 hores del dia. 
 
TURISME COL·LABORATIU 
 
Al #forumturisTIC es reflexionava també sobre els canvis de comportament que implica la tecnologia i es parlava de Millenials: segons Javier González Soria, al 2017 2.000 milions de persones seran MillenialsEn turisme, més que de Millenials es parla de “Connected Travellers, de “Generation NOW“, d’informació de qualitat en temps real, d’omnichannelPerò ser Millenial va més enllà de tenir una edad concreta, és més qüestió d’actitud. La societat es transforma i, a tort i a dret, més enllà del consum desaforat, neixen comunitats que comparteixen necessitats i passions. 
 
Els hàbits canvien i l’economia col·laborativa “ha llegado para quedarse, deia el moderador Joan Torrella, membre del Comité Executiu de Turisme de Barcelona. Exemples d’aplicacions com Taskrabbit o Airbnb, l’aparició de bancs de temps, de cooperatives…Tot apunta a un canvi gradual de comportament basat en la confiança, en la col·laboració de tu a tu, entre iguals: el peer to peer o P2P. 
 
 
Javi Creus, a qui ja vaig tenir el plaer d’escoltar a les ponències de l’eShow de la Fira de Barcelona, remarcava que el mundo no siempre ha sido así. Parlava Javi Creus de Ia història de les tendències turístiques, de com evolucionen els hàbits i els comportaments a través de la tecnologia. Començava a mitjans del segle XIX, quan Richard Ford va escriure una guia turística sobre España que va vendre 1500 còpies en tres mesos. Passava després pel ferrocarril i les Exposicions a través de la figura de Thomas Cook
 
Seguia amb els triomfs dels assalariats: les jornades de vuit hores i les vacances pagades. En conseqüència, el turisme es concentra en èpoques determinades de l’any i es massifica. Per il·lustrar-ho, una fotografia de Benidorm de l’any 1972. A partir del 1994, però, arriba Internet i al 2007 els smartphones, que ho acaben de revolucionar tot perquè són dispositius que apropen les persones. Hemos aprendido a tener confianza entre nosotros” apuntava Javi Creus remarcant l’àuge de l’economia col·laborativa en plataformes on es comparteix casa, sofà o cotxe. 
 
En aquesta direcció apunta el servei de Socialcar presentat per Mar Alarcón, una iniciativa per compartir cotxe que, de pas, es presenta també sostenible pel medi ambient. A més de compartir cotxe també podem compartir casa: Juanjo Rodríguez ens presentava Knokuna nova forma de viatjar en família que també es basa en la confiança entre iguals, en aquest cas, famílies que s’intercanvien la casa i viatgen diferentment.  
 
El problema més gran que presenta l’economia col·laborativa són els “grups de pressió”, l’eufemisme per denominar les empreses i institucions tradicionals -carques en general que remenen cireres- que, si bé es van adaptant, “a priori” prefereixen negar evidències i mutilar l’economia col·laborativa (i tot el que els desquadra en general) perquè, al seu parer, amenacen les seves arques i/o posició.
“Competència deslleial” al·legava Fenebús per tancar Blablacar. Ja al 2013 el lobby hoteler carregava contra Airbnb que, paradoxalment, sense tenir cap hotel, és avui la cadena hotelera més important del món. Inevitablement, l’economia col·laborativa és ja una realitat i, com apunta el savi Javi Creus, s’ha de crear un nou marc legal basat en el diàleg. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *