13 Mar

Sobirania Tecnològica: de la teoria a la pràctica (2de2)

Si bé a l’entrada anterior es parlava de tecnoaparadors com el Mobile World Congress i alternatives en construcció com la continuïtat del I Congrés de Sobirania Tecnològica o el Procomunsbcn o l’Era Post-Snowden en relació a la seguretat i la privacitat de la societat digital, aquí es tractarà més les noves economies globals i les seves conseqüents pràctiques individuals.

VELLS MONS I NOVES ECONOMIES

Economia tan és un bitllet de 500 euros com una reconfortant abraçada: en diuen “Economia de les cures” i molta falta fa, trobo. Ergo, els ordres imaginaris són perfectament alterables i és necessari seguir-los alterant, que es parla molt també de hackers o d’agents de canvi o etiquetes varies per a descriure personetes que no es pleguen de braços i aprenen i s’empoderen i empoderen els altres per intentar fer del món un lloc millor per tothom.

Personetes que, més enllà d’adonar-se de l’engany, veure les ombres projectades i sortir de la caverna, tenen la imperiosa necessitat de tornar a la caverna a buscar als altres que encara són a dins. Des de Plató que hi ha consciència del món de les idees i que es hackeja el sistema…Fins aquí, poca novetat a excepció de l’evolució de les eines…

Pel que sembla, ja hi ha alternativa econòmica al capitalisme convencional, o almenys, això sembla que és el que es pretén amb FairCoop i FairMarket, un sistema global basat en criptomoneda social, una mena de bitcoin però solidari. El fet que les criptomonedes siguin de codi obert, les fa transparents i confiables. Una altra economia és necessària i, pel que sembla, també possible.

Jo m’estic configurant la Wallet, trastejo quan puc perquè tinc moltes incoherències per resoldre en l’ordre imaginari que m’ha tocat viure…Bé, sobreviure, perquè no tinc clar que pugui viure algun dia…I per viure, jo entenc no entendre el treball com una extensió del Tripalium, menjar tres cops al dia, poder aprendre, compartir i descansar, i que t’abracin sovint.

En fi, que  una empresa, un col·lectiu, una idea o una creença són ordres imaginaris: existeixen o no en funció de si la gent hi creu, hi participa i ho tira endavant. Torres més altes han caigut, hehe, i a Zeus ja no li fan cas, ara n’hi diuen Allah o Yavhé o Consciència Còsmica…Ara els esclaus no van en vaixells de burgesos capitalistes, els capitalistes 2.0 han traslladat l’esclavisme a la tecnologia i als serveis i portat a la precarietat i la misèria a milers i milers de persones…Curiosament, però, els canvis col·lectius/ordres imaginaris/de paradigma, -i paradoxalment (com tot en aquesta vida)-, es comencen a donar pels canvis a nivell individual.

Resumint, que si vols que el món canvïi, comença per canviar tu mateix/a. 

CANVIA EL MÓN DE BAIX A DALT

Aquí la recepta per a canviar el món si…

  • Has nascut en un d’aquests països pseudo-democràtico-pacífics occidentals i/o occidentalitzats.
  • Et pots pagar la casa, el menjar, la medicació (si escau) i els serveis domèstics bàsics (llum, gas, aigua, internet).
  • Tens accés gratuït a la cultura (biblioteques, centres cívics, arxius, etc) i no gaire mal de caps.

Si així és, de veritat, enhorabona, ets una de les persones més afortunades d’aquest planeta. Com ja deus saber, hi ha moltíssimes personetes que no tenen ni tan sols accés a aigua potable, però tampoc cal anar tant lluny…A Barcelona mateix, els índex de precarietat, pobresa i insalubritat es disseminen per barris que no són Pedralbes…Digne d’estudi, Barcelona, és la ciutat més paradoxal que conec…Però suposo que “en todas partes cuecen habas”, que diuen.

En fi, que si tens els requeriments bàsics mencionats, pots començar, des d’ara mateix, a canviar el món. I com es fa això? Doncs qüestionant-ho tot. Aviso que és un suplici, requereix reflexionar molt, arriscar-se a la precarietat absoluta i entomar tan bonament com es pugui les pròpies incoherències que, sovint, són les que fan més mal.

Després de qüestionar coses relacionades amb el consum analògic i digital, arriba la introspecció profunda: Què és l’economia? Com funciona el món? Quines són les meves fonts d’informació? D’on trec les meves idees? I els meus records? Qui són els meus ídols i per què? Què faria si no hagués de deprendre d’un sou per alimentar-me i pagar-me casa i serveis associats? En fi, que diu en Sartre que som el que fem amb el que han fet de nosaltres…

1) Observació. Podem fer una llista per tal d’identificar aquelles coses del món que no ens agraden o que ens agradaria que fossin altrament. Probablement siguin moltes, és clar, però es poden agrupar per categories i agilitzar la cosa: menjar, vestir, habitatge i serveis domèstics, banca, tecnologia, oci, aprenentatge, cultura, societat, etc. Queixa’t de pensament i fabrica el teu món ideal. És gratis! Com voldries que funcionés, la cosa? Què hi trauries i què hi posaries al món que vius? Et pots inspirar obrint un diari de qualsevol quiosc o mirant un telenotícies vespre.

2) Introspecció. Després de buscar la palla a l’ull aliè, diguem, anem a comprovar les pròpies incoherències. Apa! A qüestionar-ho tot de nou però de dins a fora! On tinc els quartos? A La Caixa o a Coop57? On compro el menjar? A la cooperativa del barri o al “súper de turno”? O als dos llocs? Per què? Com tracten als seus treballadors els serveis que utilitzo? Qui són els seus propietaris? On em compro la roba? On visc i com? Què trobo imprescindible i per què? Què consumeixo culturalment? Quin sistema operatiu faig servir a l’ordinador? I al telèfon? Quines aplicacions tinc? Com em comunico digitalment? Piratejo? Què i per què?

3) Kaizen. Després de reflexionar en fora i en dins, és moment de determinar quines de les nostres pròpies incoherències poden ser resoltes amb els nostres propis mitjans. Què estem disposats a sacrificar i què no? A partir d’aquí, comença el pas de la teoria a la pràctica.

CAS PERSONAL

En el meu cas, des de novembre que intento marxar d’Endesa per anar a Pepe Energy. M’encantaria formar part de Som Energia però no tinc els 100 euros que demanen…Tampoc altres 100 euros per la Borda, que els pagaria encantada però tampoc els tinc (de moment, que no hi ha res etern, diuen).

L’aigua és impepinable, no hi ha opcions més enllà d’Agbar…Internet, de Jazztel a Pepephone (ídem a Eticom que no m’ho he mirat bé però suposo que s’ha d’aportar alguna cosa d’inici).

He canviat de sistema operatiu i ara tinc una Debian 8 Jessie, que mola per ètica i robusta però que és un bon sacrifici, perquè a més de fer-me sentir millor, també em genera més incoherències. Intento fer servir software lliure (Debian m’ho posa fàcil) però, de vegades, em costa trobar alternatives, o les eines que faig servir encara no han tret Flash…Què és pitjor? Fer servir Windows7 per poder programar amb Scratch i fer servir tot allò privatiu a l’hora o contaminar Debian amb Flash per poder seguir programant amb Scratch? És que estic fent un altre curs d’Scratch per a docents i necessitaria fer els deures…

Jo estic força contaminada, trobo, però és per ignorància, que, per sort meva, té remei: només cal veure el web, que tot i estar fet amb WordPress i el tema és Fruitful (ambdues eines lliures), tinc Twitter, Youtube, etc. però és que vaig intentar posar un plugin de Gnusocial i el vaig haver de desactivar perquè em donava problemes.

També vaig penjant cosetes a Mediagoblin però encara faig ús de Youtubes i Vimeos i coses d’aquestes. De vegades, vols canviar coses però, per desconeixement, la lies o hi ha coses que trobes incòmodes de fer anar perquè t’has/t’han molt ben acostumat amb d’altres i no trobes documentació o no és “user friendly”. Però hi poso voluntat perquè així crec que ha de ser…

Ara, avui tinc un disgust! Les nenes d’Agodidactica em van estar ajudant amb la configuració de la meva clau pública i sembla que tot anava bé…Ens vam enviar missatges xifrats i tot! Doncs, no. Alguna cosa dec haver fet malament perquè, quan he tornat a obrir el programa, la clau no es mostra i ara no la puc gestionar, a excepció, suposo, que la torni a posar cada cop que inicio el programa, que no és plan…

En fi, incoherències, dilemes i drames diversos analògics i digitals impregnen el meu dia a dia…Sálvese quien pueda ;)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *