13 Mar

Sobirania Tecnològica: de la teoria a la pràctica (1de2)

A finals de febrer, juntament amb el pompós esdeveniment del Mobile World Congress (#MWC16/#WMC16), se celebraven a Barcelona quatre esdeveniments alternatius, que si ve també parlaven de tecnologia mòbil, enfocaven el tema d’una manera més social, sostenible i significativa.

TECNOAPARADOR

Jo vaig passejar per tres dels esdeveniments alternatius perquè el Mobile oficial no m’interessa gaire: a mi, personalment, les novetats purament tecnològiques no em sedueixen. “La potencia sin control no sirve de nada”, vaig llegir un cop en una publicitat…És per a tothom tot allò que es porta al Mobile o per a qui s’ho pot pagar? Què implica realment el Mobile?

Perquè jo només veig que els grans negocis de les tecnologies modernes estan tan tacades de sang com els oblidats negocis de l’esclavisme del segle XIX. Però d’això no se’n parla massa perquè el capitalisme acumula capital, i no vetlla pas per les persones. Potser canvia la forma però no el fons…Ergo, fins que no arribem a posar el valor de les personetes per damunt del valor de paperets de colors i trossets de metall lluent, serà canviar-ho tot perquè res canvïi.

Que una pantalla sigui més plana que cap altra o que un telèfon es connecti amb la nevera, sincerament, em deixa més freda que un marbre…Llums de colors i cromanyonades 2.0…Coses de pseudosenyors amb corbata. Destacar del Mobile oficial la “trastada d’Avast”, que per promocionar un servei de VPN (Virtual Privacy Network), van enganyar els congressistes que arribaven a l’aeroport tot fent servir xarxes wi-fi.

Destacar també les trastades de l’organització vers dues noies, professionals de la tecnologia i acreditades, a qui els van barrar l’accés per portar els seus nadons lactants. Paradoxes de la vida (i polítiques de façana), el Mobile tenia habilitada una sala de lactància…Quines coses, no? Molt modern i molt inclusiu i molt conciliador tot plegat…

Les “fires d’innovació tecnològica”, tal i com les entenem avui dia, existeixen des de fa gairebé 150 anys i sempre és el mateix: homes de negocis que fan networking, ja sigui a la “gloriosa” l’Exposició Universal de 1888 de la Ciutadella, ja sigui a la “descafeïnada” Exposició Internacional del 1929 de Montjuïc o ja sigui al “modernillu-decadent” Mobile World Congress del 2016, disseminat per la ciutat, de Fontanella a la Gran Via. Seguim fent el mateix i només canvien les eines.

Sí, sí, uns mòbils superxulos, lleugers, waterproof, amb 1500 funcionalitats supersòniques…Però les connexions trobo que segueixen sent penoses, la consciència tecnològica pràcticament inexistent i, si no hi ha acord entre les empreses que gestionen els dispositius, l’IOT sembla inviable…En fi, que hom diria que oferten Ferraris que van a 400km/h però no els sabem conduir i, a les nostres autopistes minades de solcs i bonys, no es pot anar a més de 120km/h.

Sincerament, encara no he vist cap informe sobre el revertiment del Mobile a la ciutat…Més enllà, és clar, de l’article sobre el mapa de prostíbuls que es proporciona als xòfers dels congressistes…Per a mi, tot plegat és pura façana, com moltes altres coses de la ciutat. Perquè l’esdeveniment aquest del Mobile, més que glamurós, a mi em sembla un pompós i tronat aparador de nyigui-nyogui farcit de pseudosenyors amb corbata que se la treuen per a veure qui la té més grossa, més brillant i més florida. En fi, afortunadament, hi ha alternatives.

ALTERNATIVES I INCOHERÈNCIES

Per tractar el tema de les tecnologies més enllà de les prestacions d’un dispositiu mòbil, afortunadament, es van celebrar -els mateixos dies que el Mobile oficial- aquests quatre esdeveniments alternatius que comentava.

Jo vaig passar per l’Anti Mobile (#AntiMWC) que es feia a l’Ateneu Llibertari de Sants i a l’Ateneu La Base; al I Congrés de Soberania Tecnològica (#SobTec) que es va celebrar a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i al #MobileSocialCongress que es va dur a terme al Casinet d’Hostafrancs. Em va faltar anar al Mobile Commons Congress que s’organitzava a la UPC.

Tot i que al SobTec es feia constantment ús de programari privatiu, van tenir el detall de no publicar la xerrada de l’Stallman a Youtube, que això és una altra, molta sobirania tecnològica però no pengen els vídeos/ponències/etc. ni es comuniquen per enlloc més que des de plataformes privatives. Alternatives verdes, però alternatives al cap i a la fi. La vida és un “ad aeternum work-in-progress”.

Aquests dies, de l’11 al 13 de març, també s’ha celebrat #procomunsbcn i el mateix passava: Twitter, Facebook i Youtube són les plataformes de difusió dels esdeveniments. Ja podrien fer servir serveis lliures com Gnusocial, Diàspora, Mediagoblin i molts altres…Potser és difícil trobar alternatives a les coses, però n’hi ha perquè hi ha gent que hi treballa. Potser no són tant espectaculars ni funcionals, de moment, però paga la pena anar coneixent-les, trastejant-les i, si es vol, proposar funcionalitats noves a les personetes que les creen.

En general, doncs, es difon per Twitter i Facebook (a excepció de Seguim Fils, que de fa poc són a Gnusocial). En fi, que aviam com va l’assemblea oberta de SobTec del dia 15 (a les 19h al Casal Indepe Jaume Compte de Sants). El mateix dia, per cert, a les 20h i ben a prop del Casal, a la seu de les COOPs de Premià, Impuls/SantsCoop presenta el #PrimaveraCoop, cooperativisme i soberania més analògica, diguem.

L’ERA POST-SNOWDEN

I parlant de primaveres, alternatives i tecnologies, aquest 2016, any de la seguretat de la informació (AKA “#Infosec“), també tenim el #PrimaverAcción, pel col·lectiu Agodidactica. Proposen tot un seguit de tallers i cursos per democratitzar i fer accessible conceptes i eines digitals d’aquesta Era Post-Snowden.

Sí, amics, ja no és Jesucrist qui marca el calendari dels esdeveniments futurs…Ara és l’Edward, que per cert, ahir va fer una xerrada per tal de celebrar el dia mundial contra la cibercensura #NoCyberCensorship Day. Em va agradar l’acció conjunta en forma de hacktivisme d’Amnistia i AdBlock, que es van dedicar a mostrar a les publicitats amb reivindicacions varies.

Privacitat i seguretat se’ns escapen i els mitjans de comunicació les criminalitzen. No tens res amagar? Jo tampoc però tots tanquem la porta amb clau quan sortim de casa, no? Com molt bé vaig llegir: la intimitat és per les persones que no tenen poder; la transparència per les que el tenen. Ah, i també he descobert un col·lectiu Críptica, que dóna tallers de seguretat i com molt bé diuen “Allò que és tècnic també és polític”. Quina primavera més xula es presenta, no?

En fi, que salvant incoherències digitals, últimament, trobo que termes com cooperativa, economia solidària, gestió comunitària, procomuns, software lliure, etc, es fan mediàtics i visibilitzen una revolució en marxa que pren consciència de si mateixa i s’organitza a tots nivells. El 15M potser va ser l’espurna i la llavor analògica, però 5 anys després, l’escletxa utòpica d’una economia alternativa possible cada dia es fa més grossa: cosa dels imaginaris col·lectius/ordres imaginaris.

Els ordres imaginaris els mantenen justament aquells que hi creuen. I amics, tot és economia…perquè l’economia és la gestió dels recursos i no dels diners…i no es basa en diners sinó en la confiança de les personetes. I per això les economies feministes i el software lliure tenen tant i tant a veure.

Això segueix, però ho he partit en dos, que m’enrotllo com una persiana. Si t’interessa el tema, segueix a “Sobirania Tecnològica: de la teoria a la pràctica (2de2)”. Els subapartats són “Vells mons i noves economies”, “Canvia el món de baix a dalt” i “Cas personal”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *