24 Jul

Se abre el telón: Vino

Al taller de l’Espai Obert vam programar un ratpenat volador interactiu. A més, però, tenia preparat un altre projecte que no vam veure…

INTRODUCCIÓ

Com no, un acudit del teló! La veritat és que és un dels més graciosos que conec: i és simple, simple, hehe. Però el concepte està molt rebé. Això volia fer amb l’acudit al taller: pràctiques experimentals d’hibridació (narrativa i programació). Espero que es visualitzi perquè de vegades no enllacen els projectes…

Aquí ho deixo per si pot ser d’utilitat: “Storytelling amb Snap!” o, més aviat, com explicar acudits interactius dissenyant i programant amb software lliure ;)

Aviso que, si no has trastejat mai Scratch o Snap! o qualsevol altre llenguatge de programació, potser és millor que facis una ullada al tutorial introductori a Snap! Si ja et sona la cosa o has fet les pràctiques, endavant!

BLOCS CONEGUTS

Tots els blocs que veus aquí els farem servir al nostre projecte. N’hi ha 18 en total i, durant les pràctiques els hem vist tots menys sis. De 12 blocs, doncs, ja n’hem parlat. En falten 6 per descobrir. Els identifiques?

Snap-Storytelling-Vino-blocs-tots-tall

  • El bloc de control groc “Quan la bandera verda es premi” i el bloc blau fosc de moviment “vés a x:0 y:0” els hem vist a la primera pràctica.
  • Els blocs d’aparença “mostra” i “canvia el vestit a”, i el groc de control “espera 1 segon”, els hem vist a la segona pràctica.
  • El bloc de control condicional “si…llavors si no”, els blocs de sensors “pregunta i espera” i el rodó de “resposta”, així com el verd punxegut d’operadors “això=això”, els hem vist a la tercera pràctica.
  • El bloc de control “atura tot” l’hem vist a la cinquena pràctica. Els blocs grocs de control que envien i reben missatges “Quan rebi” i “Envia a tots”, els hem vist a la vuitena pràctica.

Acabo de veure que m’he deixat un bloc que ja hem vist: “toca so” (sense que finalitzi). Sorrys :)

NOVETATS

Fins ara, hem vist com es movien els objectes amb el bloc de moviment “moure passos”. En aquest projecte, descobrim una altra manera de moure els personatges: fent-los “lliscar” per escenari, com si entressin en escena! Per aprendre a lliscar per l’escenari, millor llegir abans sobre les coordenades

També descobrirem que, a més de mostrar-se els personatges es poden “amagar” i canviar la seva mida: “fixa la mida a 100%”. Com a novetat als blocs de so, trobarem un bloc que “atura els sons” i un altre que “toca el so fins que acabi”. Per últim, un bloc verd de sensors que comprova “això o això”. Podem crear frases disjuntives… i comprovar si dues coses són certes (o l’una o l’altra).

Escenari-tots-vino

ESCENARI  I TIPOGRAFIA

L’escenari d’aquest projecte té vuit vestits que li he posat jo i un que ve per defecte, en blanc, anomenat “buit”. Com m’agrada molt una tipografia que es diu “Chelsea Market”, doncs volia posar els rètols de l’acudit amb ella.

I per això, he dissenyat uns retòls 480×360 amb Inkscape. Originalment són en vector (.svg). Snap! accepta vectors i sempre es veu més nítida una imatge si no es pixel·la. Els .jpg es pixel·len molt i els .png, menys.

El problema dels vectors arriba amb les tipografies, que són als ordinadors de les personetes. Si jo pujo al meu projecte una imatge en vector i la tipografia de la imatge no és a l’ordinador de la persona que visualitza el projecte, es posa una tipografia per defecte, que no sé quina és però és molt més xula la “Chelsea Market”.

Solució? Crear un vector, passar-lo a .png i fotre’s quan es pixel·la, que es pixel·la poc però suficient perquè es vegi. Els personatges, a vegades, els pujo en vector i es nota. Els fons d’escenari o qualsevol cosa que porti tipografia, és impepinable: ho passo a .png.

Per cert, m’agrada posar crèdits als meus acudits, com si fossin micrometratges. Posar crèdits és una bona manera d’agrair el treball aliè :) Mil gràcies als que saben programar i dibuixar coses que després jo reciclo com puc amb tot el “carinyu” del món.

Si un programador de veritat veu el codi del meu escenari, li agafa un “jamacuco” segur. És poc eficient i ho sé però és que, quan vols quadrar els timings de les imatges amb la musiqueta i encara no en saps prou, passa el que passa.

OBJECTE

L’únic objecte que té el nostre acudit és un cartró de vi “Don Simón”: un superclàssic vi de taula dels més econòmics. Com vaig trobar imatges d’un cartró d’aquesta marca però quedava una mica “cutrillo”, em vaig dedicar a dissenyar-me el meu propi cartró amb Inkscape… Tachán! Oi que m’ha quedat mono?

Don-Simon-vino-foto-vector

ACUDIT I RESPOSTES

És en espanyol, així que canvio d’idioma un momentet per explicar l’acudit. “Se abre el telón: Vino”:

“Se abre el telón y se ve un cartón de vino Don Simón. Se cierra el telón. ¿Cómo se llama la película?”

La particularitat del nostre acudit és que és interactiu: el cartró ens fa la pregunta i tenim una caixa de text on posar la nostra resposta. La cosa és que, com l’acudit és un joc de paraules, pots respondre el títol real de la pel·lícula o el joc de paraules. I d’aquí el bloc verd d’operadors “això o això” que comprova una disjuntiva: si és una resposta (la real) o l’altra (el joc de paraules).

Ho he programat així per donar l’opció. A mi em faria ràbia posar el joc de paraules i que no se’m donés per bo. Si encertem la pregunta, sona un so d’encert i si la fallem, un so d’errada. Anem per parts, com deia en Jack…

NARRATIVA I MISSATGES

Si visualitzem l’acudit “Se abre el telón: Vino”, identifiquem certa estructura narrativa clàssica en tres temps: introducció, nus i desenllaç.

A la programació del projecte hi ha tres missatges que es corresponen amb aquesta estructura. I en funció d’ells, passen coses simultàniament: a la programació de l’objecte del cartró i a l’escenari, que canvia de vestit quan rep certs missatges:

  • El missatge de “Se abre el telón” diguem que fa la funció d’introducció (és on es se’ns presenta o apareix el personatge).
  • El missatge “Se cierra el telón” diguem que fa la funció de nus (és on el cartró ens fa la pregunta i espera la nostra resposta).
  • El missatge “Fin” fa la funció de desenllaç (mostrant la resposta i els crèdits).

Snap-storytelling-qui-es-qui

NARRATIVA I BLOCS

Aquí els  blocs de tot el programa de l’acudit: aviam si ets capaç d’identificar quins són de l’objecte i quins de l’escenari. Pistes:

  1. L’escenari és qui apareix primer i, després de tocar un so (que es un tros de cançó) i mostrar les lletres “Se abre el telón” i esperar alguns segons, envia el primer missatge, que també es diu així: “Se abre el telón”.
  2. Quan l’escenari rep el missatge de “Se abre el telón”, canvia de vestit i toca un altre so (que es un altre tros de la mateixa cançó).
  3. L’objecte no canvia de vestit perquè només en té un, el del cartró, que s’amaga quan s’inicia el projecte, és a dir, quan es prem la bandera verda.
  4. Al rebre el missatge “Se abre el telón” el cartró es posiciona, es fa una mica més petit, es mostra i llisca fins al centre de l’escenari. Després, s’espera una mica i envia a tots el segon missatge “Se cierra el telón”.
  5. Quan rep el propi missatge que envia de “Se cierra el telón”, s’amaga i s’espera el temps just per llegir les lletres de l’escenari, que també diuen: “Se cierra el telón”. Després es torna a mostrar, fa la pregunta i espera la resposta, que he tatxat per no esguerrar l’acudit.
  6. Paral·lelament, l’escenari, al rebre el missatge de “Se cierra el telón” que envia el cartró, canvia de vestit (que estava en blanc “buit”) i es posa al seu vestit “Se cierra el telón”. S’espera una mica perquè tinguem temps de llegir el que posa i torna a posar-se en negre perquè el cartró ens pregunta.
  7. En funció de la resposta, sona un so d’errada o d’encert fins que acaba i, un cop finalitza el so, el cartró envia el tercer i últim missatge: “Fin”. Al rebre fin, l’escenari mostra el joc del paraules amb el títol de la pel·lícula però no el títol real de la pel·lícula :)Tot seguit, els crèdits.
  8. Al respondre la pregunta, l’objecte s’amaga i quan rep el missatge de “Fin”, s’espera una mica i es torna a mostrar just el temps que dura el joc de paraules de l’escenari amb la resposta. Després s’amaga de nou per deixar pas als crèdits.

La meva intenció amb aquest experiment ha estat mostrar uns quants blocs més de moviment, aparença, so i operadors, i veure com és possible construir estructures narratives amb els blocs d’enviar i rebre missatges.

Ara, t’animo a crear el teu propi acudit: aviso que és més fàcil programar que trobar un bon acudit ;) Aquest, què tal? A mi em fa molta gràcia!

Per cert, pensa que jo no sóc programadora d’origen però n’estic aprenent. Segur que hi ha errors de bones pràctiques i altres mandangues. Sorrys d’avançat: prometo millorar ;)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *