06 Jun

#RoboTICiPresó: robòtica educativa a les presons (2de2)

Si a la presentació de #RoboTICiPresó es parlava d’intimitat, d’ètica i del món laboral, a la ponència es parlava pròpiament de robòtica educativa. El divulgador més “dicharachero” del moment, Frank Sabaté ens introduïa magistralment a la robòtica i al pensament computacional amb la seva ponència: “Possibilitats de la robòtica educativa”.

LA PONÈNCIA

Arrencava la ponència tot exposant i responent la pregunta clau de tot plegat: “Cal aprendre a programar ordinadors i robots? No, no cal, però…” Per escalfar motors, ens presentava algunes iniciatives sorprenents arrencades als anys 50, com l’experiment “Teaching Machine and Programmed Learning”, un enginy conductista de B.F. Skinner.

També ens posava en Frank una il·lustració molt graciosa d’una revista japonesa. L’autor és Shigeru Komatsuzaki i relata una classe del futur on si t’equivoques amb els deures, ve un robot i et dóna un calvot.

Més enllà de la ciència-ficció, a finals dels 60 i també als Estats Units, Seymour Papert inventava Logo concebent la programació com a una eina altament educativa. Atenció a Papert i la seva Learning Machine (article de 1994).

L’analogia culinària m’ha robat el cor. Sempre són útils aquestes comparacions, per la senzillesa i profunda comprensió. Fent un petit incís, destacar el post “La cocina de los sistemas operativos”. Deliciós. En el seu moment ja li vaig transmetre a l’autor el meu entusiasme per aquelles línies tant clarividents.

En la seva analogia, en Frank ens explicava que els dimarts feia puré de patata a casa. De sobre…molt malament. El de debò és moooolt més bo i no costa pas tant de fer, ehhh :) Impecable analogia, gràcies. Per gentilesa del Departament de Justícia, que ha penjat el vídeo perquè pugui ser editat lliurement amb atribució, he retallat aquest tros.

Disfruteu del puré de patata fet amb Scratch ;)

                      

Després de la instructiva recepta, en Frank ens ha mostrat el treball que havien fet els alumnes amb Aisoy, un robotet emocional. L’experiència ja va ser mostrada a la JEP però, en aquesta ocasió, hi va haver més temps per parlar-ne més i mostrar més imatges. I anècdotes! Quina gràcia la senyora que li feia el vestidet al Batman però no sabia qui era. Això sí que és un intercanvi cultural intergeneracional! Fomentem la programació, la robòtica i l’aprenentatge basat en projectes! És el més creatiu (i inclusiu i transversal) que he vist mai a nivell educatiu.

Una pregunta rellevant que se li va fer al Frank és sobre les hores invertides per realitzar el projecte. La gràcia de l’assumpte és que, per treballar el guió, s’introduïa el projecte a llengua catalana; i per dibuixar i cosir els vestits, de plàstica.

Segona conclusió: Reitero la meva repulsió per l’aprenentatge per calaixos! Aprovar no és aprendre. El món és un tot i ha de ser mostrat com un tot. La norma hauria de ser l’aprenentatge personalitzat i sobre mesura. I un professor no hauria de ser una autoritat, sinó un guia: el respecte se’l guanya cadascú pols a pols i dia a dia. Els “jefes” són imposats i els líders s’escullen.

RoboTICiPresó3

ELS TALLERS

Per tal de fer grups per als tallers, a l’arribar a l’esdeveniment, a més de signar assistència, havies de triar una fitxeta amb un robotet amb uns fulls de colors. Em va ser molt fàcil: vas ser veure l’Arale i agafar la fitxa. Després vaig veure que hi havia en C-3PO (que és el que ha tingut menys èxit, pobre) i en R2-D2.

El primer taller que ens tocava a les Arales era amb l’Artur Coll i vam estar trastejant una miqueta, però poc…Els tallers duraven 20 minutets i donava per poc la cosa: un tastet, bàsicament. Amb l’Artur, el trasteig era més de programació i teniem que programar un robotet perquè resseguís una línia. El trastet porta sensors que permeten fer aquest tipus de rutina. Ho hem programat amb Picaxe, una extensió de robòtica educativa per a Scratch.

Primer s’instal·la l’extensió i després es programa amb Scratch. Es passa el programa al robot via cable i després es pot desendollar per fer-lo autònom i repeteixi en bucle la programació inserida. A nosaltres, però, no ens va funcionar i no vam poder trastejar més perquè hi havia poc temps…

                   

El següent taller era amb en Pau Nin, a qui també vaig tenir el plaer de conèixer a la JEP. Mestre i expert en el tema, en Pau ens va deixar trastejar una pila de robotets. Alguns ja els coneixia, com la Bee-Bot, que es veu que ara triomfa transparent. El que m’ha enamorat (i no era l’única) ha estat en Pleo…Un dinosaure moníssim amb Intel·ligència Artificial. També hi havia un toret que feia molta gràcia perquè estava programat per envestir…Tot un zoo robòtic.

El que em va agradar molt era la piloteta de la rehabilitació, però amb tanta mandanga no vaig pensar en preguntar el nom…Era una pilota de la mida d’una de tenis, potser una mica més petita. Anava sincronitzada amb una tablet i el software permetia donar indicacions bidireccionals: de la pilota a la tauleta o de la tauleta a la pilota. També em va fer contenta veure el Dash i la Dot per primera vegada en directe.

                 

El tercer taller era en realitat una exposició sobre el projecte AlfaDigital en la introducció de la programació i de la robòtica educativa als centres penitenciaris. L’experiment ens el van explicar en Néstor Andreu i en Lluís Carbonell, dinamitzadors al CP Lledoners i CP Puig de les Basses, respectivament. En Lluís, a més, forma part de l’Associació Andròmines.

Per fomentar l’aprenentatge, trencar l’escletxa digital i evitar l’exclusió digital, al 2014 es va fer un experiment tot introduïnt Scratch a les presons. En Néstor ens explicava que els presos van programar postals nadalenques interactives i estaven encantats.

Era fàcil de fer anar i podrien expressar-se i comunicar-se altrament, de forma creativa. A més, les seves creacions, gràcies a Internet, van poder ser compartides amb familiars i amics. La conclusió d’en Néstor és que, amb només una sola sessió Scratch va demostrar ser una eina assequible i motivadora. 

RoboTICiPresó4

En Lluís ens parlava de la seva experiència amb Ollo Bug al mòdul de joves del Centre Penitenciari Puig de les Basses. Ollo Bug és un kit de robots que ve desmuntat i que té la seva cosa muntar-lo. Les peces són petites i s’han de classificar abans de muntar-lo. El kit va ser cedit pel Teb.

Comentava en Lluís que el perfil d’usuari dels centres són joves d’entre 16 i 21 anys amb fracàs escolar, baixa motivació, poques habilitats socials i molt anormatius. Sorprenentment, durant les sessions amb els Ollos, els joves estaven més motivats que mai i col·laboraven en la classificació de les peces, en el muntatge…Les competències treballades? Concentració, treball en equip, esforç, seguiment de processos i manuals.

Enlloc de voler sempre estar al pati tocant-se el que no sona, els joves optaven per trastejar els Ollos i aprendre sense voler. Perquè per ser rebel, tal com molt bé indicava en Lluís, has de tenir informació, saber com funcionen les coses…Si et rebeles contra alguna cosa, has de conèixer la cosa en sí. 

Total, un èxit. La primera sessió es va quedar curta i la segona va ser de dues hores; van aconseguir treballar en equip per endreçar les peces; parlaven entre ells per aprendre: “I tu com ho has fet?”. Fins i tot, tenien un subtil contacte físic entre ells: “Passa’m aquesta peça”. I en l’endreçar i muntar, seguien processos i manuals perquè entenien que sinó, no podien aconseguir-ho. Però per aconseguir-ho, sobretot, el que havien de fer era esforçar-se: llegir el manual, seguir-lo, pensar i actuar. Una seqüència lògica a la que les persones anormatives no presten massa atenció, excepte quan els és útil o divertit.

                  

CLOENDA

Per acabar la Jornada vam retornar a l’auditori i vam posar en comú alguns punts. Per tal de facilitar la dinàmica -i això ja és molt habitual en les jornades on es busca la participació/complicitat dels assistents-, ens havien passat uns fulls de colors adjunts a la fitxeta del robot amb algunes preguntes que es van anar responent mica en mica.

L’Esther Subias i en Julio Zino ens preguntaven sobre robòtica educativa i programació: Què hi podem aportar? Quines limitacions hi veiem? Què es necessita per engegar-ho?

Les respostes van ser formació, flexibilitat als centres, accés als materials…Igual que als coles…Clar que és efectiu tot allò que es presenti atractiu i útil, però falta tenir-ho més a l’avast, trastejar-ho, fer comunitat, tenir manuals o tutorials traduïts, fer-ne divulgació…

Deia en Julio que les TIC per les TIC no interessen, que han de servir per ser més competitiu i adquirir més habilitats. I la introducció de la robòtica educativa a les presons sembla que fascina fins i tot els subjectes més conflictius, motivant-los a fer altrament, predisposant-los a seguir normes i fomentant en ells l’autocontrol.

La Rocio de Ro-botica va proposar molt amablement que si volien fer servir “trastos”, que els ho demanéssin, que no feia falta que els compressin, que ells els podien aconseguir i deixa’ls-hi en préstec. I així, podien compartir experiències. Perquè els negocis també es poden fer altrament :)

La pregunta que van fer i més m’interessava va ser respecte la comunitat de programació educativa que es plantejava crear. L’Esther, que pertany a Punt TIC, va poder-me resoldre un dubte que s’assaltava de feia uns mesos…Vaig trobar un vídeo a Punt TIC titulat “Suma’t al grup de codi de la Xarxa Punt TIC”.

Allà, es proposava formar part d’una comunitat de programació educativa…I tant que sí! Però on sou? Total, que no trobava la comunitat per enlloc perquè encara no estava realment creada…però potser l’estavem començant a crear nosaltres tot assisint a #RoboTICiPresó.

Estic realment impacient per conèixer la resta de membres d’aquesta incipient comunitat! Fins ben aviat i gràcies per la Jornada! :)

Actualització 29/2/2016: La comunitat “Créixer amb robots” / “CodiRob” està en funcionament :) Hem començat a traduïr la guia del Creative Computing al català. Si algú s’anima que es pronuncïi, que sempre falten mans :) Per cert, he comprovat l’enllaç de la intranet i a mi ara mateix no em va… Si teniu problemes d’accés potser millor contacteu la ofi de PuntTic a oficina.tecnica@punttic.cat.  També sóc a la comunitat de Programamos: m’encanta l’eina de Dr. Scratch per analitzar (i poder millorar) els projectes fets amb Scratch :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *