11 Oct

#MoocBot 2. Somiar amb robots

A més del curs de la Universitat del País Vasc “Pensamiento computacional en la escuela”, estic fent el curs del Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación de Profesorado del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (INTEF) titulat : “Cómo introducir la programación y la robótica en todas las materias”. El hashtag que s’utilitza a Twitter és #MoocBot.

Aquesta setmana se’ns convida a reflexionar sobre els processos automatitzats en les figures robòtiques. Què fan els robots? Què volem d’ells? I a l’aula, què hi pinten? Així com altres eines tecnològiques, per a mi, la robòtica és una eina més. La gràcia és que és molt versàtil… A més de programar coses, amb la robòtica també es treballen emocions, per exemple. En quatre dies, no em sorprendria que els hospitals i les residències n’estiguessin plens…

Trobo que el curs, en general, és força inspiracional. De fet, tot i proporcionar molts recursos, no és un curs convencional amb lliçons. El veig més aviat com un curs de descoberta: tant de les capacitats individuals com per fer xarxa amb altres docents o professionals interessats en el tema.

En aquesta unitat, se’ns presenten tres referències:

1) Un curt d’animació “Changing Batteries” per començar a reflexionar sobre els robots i les seves funcions. Molt xulo, per cert.

 

2) Un espectacle de dansa amb robots que també és molt original.

 

3) El projecte de Pepe Giráldez al Col·legi Base sobre la pel·lícula EVA (Kike Maíllo, 2011). Allà es reflexiona sobre si té sentit i és ètic construir robots amb sentiments i quina finalitat i implicacions tindria.

A més d’EVA, que està força xula, recomano molt molt Ex machina (Alan Garland, 2015) i una mica menys Chappie (Neill Blomkamp, 2015). Totes tres pel·lícules reflexen aquesta inquietud sobre la humanització dels robots però ho tracten de diferent manera.

La ciència ficció és un gènere que permet explorar els desitjos i les pors de les societats. A més, però, és inspiracional i, en molts casos, la realitat acaba superant la ficció. Sempre penso que es pot fer qualsevol cosa que sigui imaginable.

Però, com a tothom, em sorgeixen moltes preguntes. Una, clau: Quin és el procés d’aprenentatge d’un AI? Aprèn com el Chappie? I si decideix que la humanitat és prescindible (que tindria raó però no li podríem donar) i ens vol destruir…què? Un reset i llestos, no? I si es cola a la Xarxa i es reprodueix a si mateix? És possible això?

SÈRIES DE TELEVISIÓ SOBRE ROBOTS I TECNOLOGIA

És que he estat unes setmanes hipnotitzada amb la sèrie Person of Interest. I m’ho he passat pipa, tot i que de tan mal feta està super ben feta…Aix…no sé com explicar-ho. Està narrada molt clàssica i es tan previsible com un capítol de l’Equipo A, però mola, hehe. Al menys una mica més que Mr. Robot…que, tot i tenir el seu què en narració i muntatge, el conjunt m’ha acabat agradant menys que Person of Interest. Potser també perquè Mr. Robot té menys capítols…Vés a saber…

La sèrie, però, que m’ha fet caure de cul és Äkta Människor, una producció sueca que té tres temporades. Una delícia. A més, al ser sèrie, permet explorar més a fons com ens podria afectar el tema de la robòtica i la intel·ligència artificial. Mil per cent recomanable. Han fet un remake yanki titulat Real Humans però no em fa gens d’il·lusió…

Una sèrie que no tracta tan els robots però sí el binomi societat-tecnologia és Black Mirror. Brutalíssima. I del mateix creador arribarà en breu una sèrie basada en la peli del Crichton Westworld (Michael Crichton, 1973). Em va fer una ilu tremenda poder escriure sobre aquesta peli al diari del Festival de Sitges. Espero aquesta sèrie amb candeletes.  Aquesta sí que serà de robots…Es dirà també Westworld i arrenca pel 2016.

REPTE

El repte d’aquesta setmana, com la resta, és de diferent grau. Jo no tinc cap placa tipus Arduino així que més aviat em decantaré per fer un projecte amb Scratch. Han proposat fer-ne un on un personatge ensenya una ciutat a l’altre. I està molt bé per començar, trobo. Com tothom ja deu estar fins al cap de munt de la Sagrada Família i el Park Güell, crec que passaré el contingut de l’app de “Cooperatives de Sants” a Scratch i així el presento altrament.

Veure el projecte al web d’Scratch.

 

RECURSOS

  • Scratch Jr. (http://www.scratchjr.org) és una aplicació disponible per a iPad i Android destinada a infants d’entre 5 i 7 anys. Amb Scratch Jr. els més petits poden introduir-se a la programació tot dissenyant les seves pròpies històries i jocs interactius.
  • Scratch (http://scratch.mit.edu) és un projecte  de software lliure del Grup Lifelong Kindergarten del Massachusetts Institute of Technology (MIT) disponible on i offline i més complet que Scratch Jr. Actualment la versió és la 2.0 i només té entorn web. Funciona amb Flash…però és una plataforma magnífica: gran comunitat, gran editor gràfic i moltíssima documentació.
  • El GoogleSite d’Antonio Ruiz (@antJueduLand) com a suport per a realitzar el repte setmanal.
  • Hi ha robotets com la BeeBot que poden programar ordres senzilles per anar començant. Aquí alguns projectes d’Scratch amb BeeBots.

Afegir que Scratch és una eina de programació que disposa d’extensions per a connectar les ordres programades d’un projecte a un hardware extern, un robot, per exemple. (Veure Scratch For Arduino, desenvolupat al Citilab per l’equip d’Edutec).

Més recursos aquí.

Aquí la xerrada del 6 d’octubre, la primera de totes! Per més info: #MoocBot.

Segueix a #MoocBot 3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *