05 Jul

Mòdul 8. Finals i conclusions_La 3a edat d’or de la televisió

Aquest és l’últim mòdul del MOOC “La 3a edat d’or de la televisió”En aquesta unitat, doncs, conclou el curs amb finals i conclusions. Recordar que ehashtag del curs és #MOOCSeriesTV

0. Presentació del MOOC

FINALS I “NO-FINALS”

Hi ha finals i finals. En el cas de “Breaking Bad” i “The West Wing” son finals tancats, rodons. A “Breaking Bad”, a més, no hi ha possibilitat de continuació i és per això que “Better Call Saul” és una precuela. Altres sèries, com “The Sopranos”, se situen a les antípodes i tenen un final obert, fent que la comunitat de fans fos molt activa. No passa el mateix a “Fringe” o “Dexter”, on els finals -també tancats- no deixen volar la imaginació de la comunitat de seguidors. Una altra variant és el final lacrimògren de “Six Feet Under”, també tancat. 

Per últim, un altre tipus de final: el “no-final”, la cancel·lació. La gran majoria de les sèries no arriben a la pantalla televisiva, tot i ser obres mestres: “Deadwood”, el millor western d’aquesta tercera edat d’or de la televisió. A difència de “Luck” o “Alcatraz”, va poder despedirse dignament. “Flashforward” potser va morir per intentar imitar “Lost”. Respecte, però, a la tecnologia, proposava l’accelerador de partícules i no la tecnologia més primitiva de “Lost”, on es projecta l’ombra de la bomba atòmica


A “Carnivàle” apareix el tema de la bomba atòmica com a símbol de relat. El projecte de Daniel Knauf es presentava ambiciós a llarg plaç per la seva mitologia i desenvolupament. HBO l’interromp a la segona temporada i es queda amb els drets dels personatges, amb el que l’autor no pot explicar la història ni en còmic ni en cine fins que recuperi els drets. Al llibre “Cultura Mainstream” de Frederic Martel es parla que al cinema americà el que es té en compte sobretot és la diversió i l’art queda relegat a una segona posició. D’altra banda, “In Treatment” va ser cancel·lada a la tercera temporada perquè  -per desgast i esgotament-, l’actor ja no era capaç de seguir amb la sèrie.

ESCRIURE FICCIÓ TELEVISIVA: CONSELLS

Jane Espenson, al seu llibre “Cult TV Book”, dóna 11 consells per escriure ficció televisiva:

1. Crear arcs complexos
2. Insinuar més que explicar
3. Donar molta informació només de forma visual
4. Dotar la sèrie d’aspecte documental 
5. Mesclar llum i obscuritat
6. Deixar que els personatges parlin naturalment, que siguin realistes
7. Crear personatges complexos
8. Que tot sigui molt específic
9. Ser fidel a la realitat que la pròpia sèrie proposa
10. Crear un món
11. Tenir una raó de pes per a explicar aquella història


EL DECÀLEG DE LES SÈRIES DEL SEGLE XXI

Els professors conclouen el MOOC amb aquest decàleg: 

1. Les sèries es tornen complexes: les d’aquesta tercera edat d’or presenten molts personatges i complexes trames narratives. Com diu Steven Johnson “la televisió ens torna intel·ligents” perquè hem d’aplicar molta energia cognitiva per seguir personatges i trames. 

2. S’accelera el discurs. En 40-50 minuts es té que explicar coses de 15 a 20 personatges. S’ha d’explicar moltes coses en poc temps.

3. Un relat no es pot limitar a una pantalla, tan en la producció transmèdia com en el pol de la recepció: els seguidors de la sèrie que la comenten a les xarxes socials o creen extensions del relat. 

4. La creació de plataformes: les sèries han de proveir espais per a la seva difusió i, per tant, han de crear un espai on participar i compartir el relat amb la resta dels seguidors. A més del cànon, s’ha de tenir en consideració el fenòmen “fandom”. 

5. Treballar l’esquema de la família tradicional (professional o personal). S’ha de superar el model burgès. “Modern Family” en seria un exemple. A “House of Cards”, per exemple, es nega la família i els protagonistes no tenen fills. A “Orange is the New Black” s’anul·la la possibilitat de conviure amb la família. 

6. Les sèries de ficció incrementen la intertextualitat. Hi ha referències cinematogràfiques, televisives, literàries, als videojocs…”Lost” n’és el paradigma però ja ho portava integrat “The Simpsons”. 


7. La consciència històrica que representa la sèrie per representar la contemporaneïtat. Tot i mirar “Mad Men” o “Boardwalk Empire” veiem reflectit el segle XXI. Per aprendre sobre la història dels Estats Units i la política de “Bush”, s’hauria de veure “Galàctica” enlloc de “24”. La ciència-ficció sol ser un mitjà per on s’expressen idees profundes, on es posa al límit la naturalesa humana. 

8. La sèrie ha de trencar les seves pròpies regles (de tant en tant). Episodis que semblen documentals, altres rodats en directe…

9. Una sèrie ha que voler influir en la realitat. “Mad Men”, per exemple, ha influït al món de la moda. 

10. Una sèrie ha de voler millorar la societat. L’exemple d’Aaron Sorkin amb “The West Wing” o “Newsroom” ens fan somiar en un món millor, més democràtic.

Per què ha canviat el món de la televisió en 15 anys? Han aparegut noves experiències de comunicació que generen espectadors amb noves necessitats. Els canvis són part d’aquest procés. La televisió es torna més complexa, més ràpida, es fragmenten les pantalles…El medi televisiu està en procés adaptatiu per sobreviure a la realitat mediàtica. Això es tradueix en la ficció quàntica, una narrativa que recupera als clàssics i els versiona artísticament: Cervantes, Borges, Shakespeare…A l’espectador, ara, se li presenten diferents nivells de lectura que enriqueixen el tot de la sèrie. 

I…”colorín, colorado”…aquest MOOC “se ha acabado”. 
Gràcies a tots el que l’han fet possible. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *