29 Jun

Mòdul 7. Comunicació i política_La 3a edat d’or de la TV (“The West Wing i “The Newsroom”)

Aquest és el penúltim mòdul del MOOC “La 3a edat d’or de la televisió”. El material de la setmana es recolza en quatre pilars: el diàleg entre els professors que introdueix el tema a tractar; les dues entrevistes a experts, investigadors i professors; el material o lectures addicionals per aprofundir més en el tema i, finalment, l’autoevaluació i alguna que altra activitat. 

0. Presentació del MOOC

En aquesta unitat es tractaran la comunicació i la política a partir de dues sèries: “The West Wing” i “The Newsroom”. Recordar que ehashtag del curs és #MOOCSeriesTV.

EL GESTOR DE CATÀSTROFES I LA MORT DEL PERIODISME CLÀSSIC

Comença avui el diàleg Jorge Carrión, tot explicant que “The West Wing” és una gran sèrie de política que, des de la ficció i la utopia actua com a contrapunt al llavors govern de Bush. La sèrie tracta la política des de totes les seves vessants i també és molt interessant la lectura pedagògica que proposa. Curiós és que, poc després, Obama era acceptat com al primer president afroamericà. Comenta que “Homeland” també tenia aquesta vessant política, sobretot a la segona temporada, però la sèrie cau a nivell narratiu.

Carlos A. Scolari recalca de “The West Wing” la relació entre la comunicació i el poder. Un personatge central en aquest aspecte és el del “gestor de catàstrofes” C.J. Cregg, una dona que controla les comunicacions de president i es presenta com un pont entre el poder i els periodistes que, a la sèrie, es presenten secundaris però eficients: investiguen i airejen draps bruts del president com que amb la CIA es va fer assassinar un terrorista…La realitat sempre supera la ficció, diuen. 

La sèrie, apunta Carrión, és una lluita entre el poder polític i el mediàtic on tots intenten fer la seva feina de la millor manera possible. Amb aquesta tensió, diu Scolari, també juga “Scandal”, que ho porta a l’extrem, posant a més de relleu la importància de la reputació en la gestió de la imatge pública de polítics i celebritats. Carrión veu en ella la extinció del periodisme a les sèries americanes. Comenta que, als noranta, encara trobem periodistes i detectius privats. Aquests, però, es van diluïnt en el panorama televisiu, com posaria de relleu l’última temporada de “The Wire” ubicant l’acció a la redacció del “Baltimore Sun”. Aquesta extinció es reconeix més cruament a la sèrie “Boss” amb una escena on el periodista intenta despistar una infermera per robar un expedient mèdic i no ho aconsegueix, una escena mítica del cinema clàssic falla i arribem a aquest extrem de desaparició i fracàs del periodisme.  


MEDIATITZACIÓ: REPUTACIÓ I PERIODISME 2.0 

Si parlem de polítics i periodistes també hem de parlar de “Newsroom”, on a la seva segona temporada, veiem com els periodistes acompanyen la campanya presidencial. Veiem als periodistes cadascú amb el seu portàlil, no hi ha contacte entre periodistes ni entre periodistes i polítics. Mentre a “The West Wing” encara ens trobem dins la possibilitat de la utopia política proposada per Aaron Sorkin, a “Newsroom” també veiem  una altra extinció, el fracàs d’una manera de fer política i el sorgiment d’un nou possible model: el polític s’exposa voluntàriament a les preguntes del ciutadà, sense intermediaris, fent només ús de les tecnologies disponibles.














Des del punt de vista de l’erotisme, “The West Wing” eludeix tot el que expliciten “Newsroom” i “House of Cards”, on aquest erotisme és molt marcat. “The Good Wife” també ha sabut imprimir aquest erotisme. D’altra banda, en aquesta sèrie, el personatge d’Eli Gold esdevindria un d’aquest “gestors de catàstrofes” que fan de pont entre la política i la comunicació i que, en definitiva, substitueixen la figura del detectiu i investigador tradicional i esdevenen les noves figures paradigmàtiques de la ficció contemporània. “Ray Donovan”, també juga en aquesta línia i, d’altra banda, vincula a la gestió de la imatge, la màfia, el crim organitzat i els “matons” de barri. Ell s’encarrega de no fer arribar a l’opinió pública els excessos dels polítics i les celebritats: una mena de “reputation curator”

Als anys vuitanta, recalca Scolari, Eliseo Verón ja havia conceptualitzat aquest concepte de mediatització política: tot allò que fa el polític o una figura pública està pensat per a una exposició mediàtica. Aquesta reflexió és clau per entendre cap a on es dirigeix la política i com es contrueix aquest discurs polític. D’altra banda, és rellevant que les ficcions televisives prenguin consciència d’aquests mecanismes i en facin ressò. També trobem ja a les sèries contemporànies el periodisme 2.0

A “House of Cards” trobem una periodista reconvertida en blogger i a “Newsroom”, el xoc entre el periodista “de tota la vida” i aquesta figura del blocaire. Entre ambdós, el cap de comunicació del polític o celebritat. 

Carrión parla de Nicolás Mavraki, un jove teòric que parla de l’ascens del freelance com a figura clau de la comunicació contemporània: el nou model que impera és el del periodisme ciutadà i participatiu. I, en una evolució natural, passem del periodista al “hacker”, posant de relleu individus com Julian Assange. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *