22 Jun

Mòdul 6. Ficcions històriques_La 3a edat d’or de la TV (“Game of Thrones” i “Rome”)

El MOOC de “La 3a edat d’or de la televisió” s’estructura en quatre pilars: el diàleg entre els professors que introdueix el tema a tractar; les dues entrevistes a experts, investigadors i professors; el material o lectures addicionals per aprofundir més en el tema i, finalment, l’autoevaluació i alguna que altra activitat. 

0. Presentació del MOOC

En aquesta unitat es tractaran les ficcions històriques tot parlant de les sèries “Game of Thrones” i “Rome”. Recordar que ehashtag del curs és #MOOCSeriesTV.
EL CÀNON 2.0 I LA QUALITAT DEL CONTINGUT
 
Sembla que els temps canvien i el cànon s’estableix en temps real. Explica en Jorge Carrión que, fins ara, eren l’acadèmia i la crítica els que sancionaven el cànon. Ara, els espectadors marquen el cànon en temps real, sobretot quan ens referim a televisió, còmic i videojocs. De nou, apareix el terme d’intel·ligència col·lectiva i la importància que aquesta té avui dia gràcies a les xarxes socials d’Internet. 
 
Com encaixa el món acadèmic aquest gir en l’establiment d’aquesta cànon 2.0?, pregunta Scolari a Carrión. I el professor comenta que, a més d’actuar com a termòmetre d’aquest nou cànon, els crítics i acadèmics han d’aportar-hi alguna cosa: endreçar i relacionar conceptes que potser escapen a l’audiència, per exemple. 
 
“Conan, “Star Treck” o “Star Wars” pertanyen a una època on els gèneres són importants. Avui, però, el gènere és rellevat per la qualitat del contingut, que ara cobra més importància. Es tracta que la sèrie sigui bona, independentment del gènere que proposi. D’aquí que hi hagi sèries que mesclen gèneres tot demostrant que la importància radica en l’univers que desenvolupa la sèrie i no pas on és encasellada. 
 
Al cànon actual, les sèries amb més “solera” són relats dramàtics, realistes: “The West Wing”, “Mad Men”, “Six Feet Under”, “The Sopranos”, “Breaking Bad”…Si bé “Lost” va aclaparar molta atenció en el gènere de la ciència-ficció, la sèrie més canònica de la que parla en Jorge és “Battlestar Galactica”, relat de “soap opera”, naus espacials, política-ficció i reflexió sobre “l’altre”. Afegeix Scolari “The X-Files” perquè, dins aquest univers de ciència-ficció, també fa una aproximació política i una instrospecció més enllà de tota fantasia.  
 
“SEMPITERNO SHAKESPEARE”
 
En aquesta ficció es presenta cert univers tolkià sense oblidar el shakespearià. Georges R.R. Martin, autor dels llibres, construeix un univers -com ja va fer Shakespeare-, que es basa en l’episodi de la història d’Anglaterra de la “Guerra de les Dues Roses” (1455-1485). 
 
http://history-behind-game-of-thrones.com
/category/warofroses/page/3
També trobem un Martin shakespearià als monòlegs, a l’èpica…Però el clàssic anglès no no més és present a la sèrie inspirada de Martin sinó que també es trasllada a contextos encara més antics, com a la sèrie “Rome”, dedicada a l’Imperi Romà. 
 
Desafortunadament, la sèrie no va avançar més enllà de la segona temporada pels costos de producció que suposava. No sé perquè, però tinc la sensació que algun dia es reprendrà i es farà la temporada de la Cleopatra i en Marc Antoni…
 
Com al teatre isabelí, a les dues sèries trobem una mescla entre allò que és vulgar i allò que és noble. Comenta en Carrión, però, que si s’hagués de quedar amb una sèrie shakespeariana no seria ni “Rome” ni “Game of Thrones” sinó “Deadwood” -pels monòlegs teatrals- o “Sons of Anarchy”, que sota l’aparença d’una sèrie de “moteros” s’amaga una adaptació de “Hamlet”. 
 
INVASORS D’AHIR I D’AVUI
 
Segons Scolari, un altre tòpic britànic és el de la por a la invasió, que s’arrossega des del segle XI amb la invasió britànica per part dels normands. H.G. Wells també retrata aquesta por britània a la invasió amb “The War of Worlds”. 
 
Aquest tipus d’invasió, però, són macroscòpiques; les microscòpiques les trobariem a nivell individual, en la figura de l’infiltrat, per exemple. Un clàssic cinematogràfic en aquest sentit és “Invasion of the Body Snatchers” (1956) i -en general- a la ciència-ficció dels anys cinquanta, on els marcians, en realitat, són els russos invasors que volen destruir el somni americà per imposar les seves pràctiques comunistes. Una nova forma d’invasió també està present a l’inconscient col·lectiu i es reflexa en sèries com: “24”, “The Americans”, “The X-Files”, que presenten aquesta figura de l’infiltrat. 
 
LA CRISI DE LA MASCULINITAT
 
On hi ha un gir és en el tractament del personatge femení. Khaleesi, per exemple, comença com a esclava però acaba gestionant un exèrcit amb milers d’homes. El personatge d’Arya també fa un salt ben gros: de víctima passa a botxí. 
 
Podem dir que a la contemporaneïtat trobem una negació del poder masculí i una crisi de la masculinitat que es reflexa als personatges de ficció: en Tony Soprano va a la psicoterapèuta; a “The West Wing” el president és malalt; a “Six Feet Under”, David no és capaç de confrontar la seva homosexualitat. L’assumpció del poder femení esdevindria en sèries com “Scandal”, “Masters of Sex”, “Orange is the New Black”. En aquesta última ja trobem plenament un personatge femení que s’envolta d’altres personatges femenins, on sembla que el paper de la masculinitat no hi té cabuda. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *