15 Jun

Mòdul 5. Mons fantàstics_La 3a edat d’or de la TV (“Fringe” i “Lost”)

El MOOC de “La 3a edat d’or de la televisió” s’estructura en quatre pilars: el diàleg entre els professors que introdueix el tema a tractar; les dues entrevistes a experts, investigadors i professors; el material o lectures addicionals per aprofundir més en el tema i, finalment, l’autoevaluació i alguna que altra activitat. 

0. Presentació del MOOC

INTEL·LIGÈNCIA COL·LECTIVA, TRANSMÈDIA I GAMIFICACIÓ

Agradi o no el final de la sèrie, si hi ha una cosa destacable en “Lost” és que va ser la primera sèrie que va crear una comunitat gegant de comentaristes i creadors que, paral·lelament a la sèrie, la van fer créixer. 

La creació de la “Lostpedia” n’és un clar exemple. Es pot dir, en paraules de Pierre Lévy, que l’obra actua com a activador cultural i, en casos com aquest, es mostra la intel·ligència col·lectiva que propugna Lévy. 

Concretament a la sèrie “Lost” trobem una expansió referencial que configura el seu univers, plagat d’elipsis que, com a espectadors, ens neguem a admetre tot buscant les tres potes al gat i generant quantitats ingents d’informació derivada de la sèrie.  

Scolari introdueix breument les narratives transmèdia tot presentant el seu autor conceptual: Henry Jenkins. La característica principal del transmèdia fa referència, justament, a la capacitat que té un relat d’expandir-se: un còmic pot convertir-se en pel·lícula, per exemple, però també en sèrie de televisió o blog o joc de taula, fins i tot. El relat es configura com un tot que impregna diversos formats d’expressió artística. Una cosa curiosa de “Lost” és un manuscrit que apareix a la segona temporada. L’autor, Gary Troups (anagrama de “Purgartory”) mor espectacularment i els personatges acaben cremant el manuscrit. A la vida real, però, es va posar a la venda aquest llibre “Bad Twin” a Amazon. L’autor, abans de pujar a l’avió, hauria enviat el text a l’editorial. 

Aquests “Easter Eggs” faciliten el joc interpretatiu de la sèrie i motiven l'”engagement”, la participació dels espectadors, una audència amb el poder de fer continuar una sèrie, com en el cas de “Fringe”. Antecedents d’aquest tipus ja els trobem en els lectors de les obres de Doyle sobre Sherlock Holmes. L’autor mata el personatge i els lectors es rebel·len. 

A més de transmèdia, parlen els professors de la gamificació televisiva, ja que en aquesta voluntat de participació expressada en ginys i jocs mentals, trobem el rerafons d’una tendència que es recolza en la cultura del joc per intervenir en contextos no lúdics. A “Lost”, doncs, trobariem una sèrie que, en certa manera, està gamificada. 

INTERTEXTUALITAT REFERENCIAL

Referent a la intertextualitat, a “Lost” trobem innumerables referències literàries com “El señor de las moscas” o “Robinson Crusoe” -i afegeixo Michael Crichton i Philip K. Dick-, però també trobem referenciat el cinema, la televisió, la música i els videojocs. Segons Scolari, “Lost” -i el seu videojoc actual- no s’entendrien sense “Myst”, un antic videojoc que presentava una illa on passaven coses ben estranyes. Va ser dels més venuts als noranta. De la televisió també trobem referents com la sèrie dels seixanta “The Prisoner” i al cinema, per exemple, amb “Star Wars”. 

En Jorge Carrión comenta que, a “Lost”, trobem una mitologia contemporània, més pop; però també una mitologia antiga: arquetips clàssics, bíblics i fins i tot cameos de mites egipcis o mesopotàmics. També es referencia al món hispànic: Bioy Casares seria el gran influenciador d’aquest engranatge illenc amb l’obra “La invención de Morel”. També Borges està present a la sèrie i, d’altra banda, es reconeix des de la producció que el tema dels viatges en el temps de la darrera temporada es van inspirar dels “Cronocrímenes”, del director espanyol Nacho Vigalondo. 

Comenta Scolari que també és una sèrie que passa revista -a excepció de la política-, tots els gèneres a través dels flashbacks: a la vida de Jack trobem una història clàssica de metges, la de Kate tracta d’una fuga dins el gènere d’acció, Sawyer interpretaria un thriller d’estafadors, el culebrot el protagonitzaria el matrimoni sud-coreà, etc. I s’atreveix a tocar temes científics des de la bomba atòmica fins a la física quàntica presentant universos paral·lels. Trobem també referències a la ficció paranoica que ja va descriure l’argentí Ricardo Piglia als anys vuitanta: tothom és sospitós, tothom és perseguit. Un antecedent a “Lost” en aquest sentit és “The X-Files” que, d’altra banda, sí que es posa en temes de “politiqueo” i ciència-ficció. 

MOMENTS I CAPÍTOLS FAVORITS

Per a en Carrión, un moment destacable és el final de la primera temporada de “Fringe”. Scolari està d’acord i fa un paral·lelisme amb el final de la pel·lícula “Planet of the Apes” (1968). Respecte a “Lost”, parlen del primer “flash-forward” i del raig de llum de l’escotilla que impacta sobre el personatge de Locke. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *