20 Jul

L’art d’estimar per Fromm (XI)

Anterior. L’art d’estimar per Fromm (X)

L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.

III. L’amor i la seva desintegració a la societat contemporània. Freud segons Fromm:

Concepte sobrevalorat de l’amor com a resultat del sexe. Reacció contra moral victoriana

Concepte prevalent de l’home que està basat en l’estructura del capitalisme.

 Segons Freud, la satisfacció plena i inhibida de tots els desitjos instintius generaria salut mental i felicitat. Però les dades clíniques demostren clarament que els homes –i dones- que dediquen la vida a una satisfacció sexual il·limitada no aconsegueixen la felicitat, i sovint pateixen conflictos o símptomes neuròtics greus.

(…) La condició bàsica per a l’amor neuròtic és el fet que un o tots dos “amants” s’han mantingut vinculats a la figura d’un dels progenitors i transfereixen els sentiments, les expectativas i els temors que abans tenien envers el pare o la mare a la persona estimada en la vida adulta (…)

L’exemple de relació amorosa neuròtica  que avui dia trobem més sovint està relacionat amb els homes que, en el seu desenvolupament emocional, s’han mantingut lligats en un vincle infantil amb la mare. Són homes que mai no han estat desmamats de la mare. Volen la seva protecció, el seu amor, calidesa, atenció i admiració (…) Aquests homes sovint són força afectuosos i simpàtics (…) Però la seva relació amb la dona és superficial i irresponsable. El seu objectiu és ser estimat, no estimar (…)

La mare pot donar vida, i pot prendre-la. És la que fa reviure i la que destrueix. Pot fer mirades d’amor, i ningú no pot ferir més que ella (…)

És més complicat el tipus d’alteració neuròtica en l’amor basat en un tipus diferent de situació parental, que es dóna quan els pares no s’estimen però estan massa cohibits per batallar-se o donar obertament cap senyal d’insatisfacció. Al mateix temps, el seu distanciament fa que no siguin espontanis en la relació amb els fills. El que experimenta una nena és un ambient de “correcció”, però que no permet mai un contacte estret amb el pare ni amb la mare i que, per tant, fa que no ho entengui i tingui por.

No està mai segura del que senten o pensen els pares; sempre hi ha un element desconegut, misteriós, en l’ambient. A conseqüència d’això, la nena es retira al seu món, somia desperta, es mostra distant, i manté aquesta actitud en les seves relacions amoroses posteriors.

A més, la retirada provoca el desenvolupament d’una forta ansietat, un sentiment de no estar fermament arrelada en el món, que sovint condueix a tendències masoquistas com l’única manera d’experimentar una emoció intensa. (…) Alguna vegada, inconscientment provoquen aquest comportament (treure de pollaguera) per tal de posar fi al suspens turmentador de la neutralitat afectiva.

Següent. L’art d’estimar per Fromm (XII)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *