21 Mai

#JPRE17: programació i robòtica educatives (2de2)

A l’entrada anterior he parlat de la presentació i ara, de les ponències i de les conclusions. Som-hi!

La veritat és que l’esdeveniment està molt ben muntat. Després de les acreditacions, es fa una presentació, que enguany va consistir en una taula rodona. Després, s’esmorza i hi ha temps per visitar les experiències dels alumnes i les carpes de les empreses. Abans de dinar es fa una primera ronda de ponències i, després, una segona ronda i tallers.

PONÈNCIES MATÍ

Com sempre, costa decidir-se (mireu el programa) però he triat secundària. Hi havia tres intervencions i la primera ha estat la d’en Xavier Rosell (del Consorci d’Educació de Barcelona) que ens ha parlat de “Tecnologia creativa: el moviment maker a l’aula”: ens ha mostrat un projecte d’un enginy robòtic que llegia tecles negres però no blanques i creava melodies. Binari musicat, hehe ;)

Després de mostrar-nos l’enginy, ens ha demanat que parléssim amb els companys del costat per fer una pluja d’idees sobre com agafaríem el trastet aquest i l’adaptaríem a una activitat relacionada amb camps no computacionals… De seguida ens han vingut idees de videoclips amb invenció de lletres i música, reinvencions de música antiga per una classe d’història; o més concret, tocar la Marsellesa durant l’aprenentatge de la Revolució Francesa.

La segona ponència ha estat la d’en Toni Moreno (del Servei de Formació i Innovació Educativa i part de l’equip de Robolot) i a qui admiro molt, com a les personetes de RobotSeny, que per cert, el 10 de juny hi ha sarau, aviam si m’hi puc apropar! També van presentar ponències però el problema de la JPRE és que no pots assistir a tot…

En Toni ens parlava de “Projectes STEAM amb Snap4Arduino” i m’ha encantat saber que d’un software privatiu imitació de Scratch havien fet el salt a Snap4Arduino. Quin encert! Visca el software lliure i de proximitat! El programa, també conegut com Snapino ;) permet programar circuits electrònics amb blocs de colors. En Toni ens va fer una demo de com crear un bloc propi i programar un LED RGB per aconseguir el color que volem. “Guaita, tu!, ja em puc una Font de Montjuïc“, vaig pensar…

Per cert, la sala era plena fins la bandera! Gent asseguda sobre les taules, d’altres -com jo- per terra… Un goig veure tant d’interès i un luxe tenir desenvolupadors de programari lliure d’aquest calibre… Ja ho deia en Rajoy que “los catalanes hacen cosas“… jajaja. Enhorabona per l’enginy, Bernat! :)

La tercera ponència del matí a la que vaig assistir la van dur a terme l’Alba Avellaneda i la Montse Garcia, del SIN El Bruc i es titulava: “Ens iniciem en Arduino”. La seva proposta consistia en la transversalitat de la robòtica i l’assignatura d’anglès. Alguns alumnes de 3r i 4rt d’ESO eren al Citilab mostrant els enginys. Com sempre es fa a la JPRE, desenes d’infants i joves mostren invents i jocs que ells mateixos dissenyen i programen. I també hi ha empreses que venen els seus productes i trobo que ha estat un encert posar les empreses en carpes a l’exterior de l’edifici. Cada d’any som més i s’ha de racionalitzar l’espai…

PONÈNCIES TARDA

A la tarda vaig assistir al bloc 2E, també de secundària, perquè sempre m’agrada escoltar l’Eduard Muntaner (d’UdiGitalEdu) i les seves transversalitats experiencials ;) A més d’ampliar coneixements sobre la iniciativa Inventors4Change, he sabut que han muntat un altre sarau a nivell europeu: InventEUrs. I m’agrada molt! Ara, jo no faria servir l’anglès, faria servir l’Esperanto!

I no és conya: sabeu que els blocs estan traduïts a l’Esperanto? A mi el que més em fascina de l’Esperanto és 1) que és un idioma que és de tothom perquè no és de ningú 2) que neix d’una pacífica voluntat de comunicació mundial i no pas d’una violenta colonització mundial 3) que no discrimina discursos ja que normalment sempre és una segona llengua per a tothom 4) Que és infinitament més fàcil que l’anglès perquè és un llenguatge lògic. Penseu-vos-ho! ;). La ponència es deia “D’Inventors4Change a InventEUrs: Scratch, Intercanvis Virtuals i Educació per a la Ciutadania Global”.

També al bloc 2E, la Martha Ivón de l’Institut Font del Ferro, ens presentava “Hands On: amb robots LEGO EV3 a Primària i Secundària”. Destacava la Martha allò d’aprendre dels errors, de fusionar assignatures, de personalitzar l’aprenentatge i de seguir aprenent. La ponència estava molt ben estructurada i la vaig trobar molt rigorosa. I em va fer gràcia que, a la part de l’avaluació, algú proposés que els alumnes s’avaluessin entre ells: jo estava pensant el mateix!

La tercera ponència de la tarda a la que vaig assistir va ser la de l’Enric Cervelló, de l’Institut Vallès i la va titular “Programació a secundària”. Em van agradar molt “les incursions dels tastets”: la cosa anava d’anar introduint poc a poc diverses eines i mirar quina interessa més. A l’Institut tenen 4 ofertes diferents de tecnologia! I trastegen HTML5 i CSS per crear pàgines web; creen aplicacions amb App Inventor 2 (AI2); jocs i històries amb Scratch i, tachán, tachán!, també trastegen amb l’Snapino!!! (AKA: Snap4Arduino). I el Processing, que jo no el conec però si és programari lliure, el provaré!

Molt agraïda per les exposicions, em van agradar molt totes. Ara, Citilab, vídeo és una moguda però àudio ni que sigui… Un micro a cada sala i podcast enllaçat a cada ponència del programa… I així tothom pot anar a tot arreu en qualsevol moment. L’any que ve se celebra el 10è aniversari de la JPRE i seria tot un avenç tenir els àudios de totes les ponències! Us animeu?

BJC

D’altra banda, destacar que vaig poder parlar amb la Laia del Citilab: les dues seguim enamorades del curs del The Beauty and Joy of Computing de la Berkeley. Però no tenim recursos per tirar-ho endavant! I com els cartutxos van per primària… Ensenyament, no en podríeu guardar ni que sigui un per secundària i ajudar-nos a traduir el MOOC? Jo proposo que el condueixi la Laia en plan Dan Garcia ;)

És necessari i més que ho serà… Tenim el material mastegat; a més el Citilab té un plató professional del que es pot disposar; la Berkeley estarà encantada que adaptem el contingut; serem pioners al món mundial i qui vulgui es podrà penjar una medalla… Calen més raons per finançar-ho?

CONCLUSIONS

En fi, que la Jornada, -com sempre-, va estar molt ben muntada i es van presentar experiències summament interessats. Però, a nivell personal, i a mesura que anaven passant les hores, em vaig començar a sentir cada cop més trista i no em parava de preguntar què feia “alguien como yo en un sitio como este…”. M’encanta aprendre i compartir el que aprenc però, a la pràctica, em calen dues carreres i tres màsters per sentir-me a l’alçada.

La ironia és que hi ha moooolta gent que surt d’estudiar carreres i màsters educatius -com el company de pis que vaig tenir al gener, que va per docent de primària-, i no han sentit a parlar mai del gat Scratch… Però així és el joc… i si no vols jugar, et quedes fora del tauler i ets “carne de cañón” de les màfies burocràtiques dels SS (Serveis Socials…). Algun dia -quan m’hagi passat l’esglai-, hauria de reproduir la conversa amb “la tècnica del  Programa Làbora”. Com parlo idiomes, serveixo per vendre souvenirs al Park Güell; qui no els parla, acaba de cambrera de pisos (AKA: netejar habitacions d’hotel).

Però com, a més d’autodidacta, sóc tossuda i anàrquica, i crec que tinc dret al benestar psicològic de dedicar el meu temps a crear i participar de coses que em facin feliç*, seguiré a la meva i em deixaré caure del tot, tot esperant que tirin endavant (i ben aviat) els projectes del HackLab Can Batlló i de La Lleialtat, unes xarxes que podrien parar el cop… Una obsessió que tinc és la d'”arreplegar gent com jo” i crear un exèrcit de facilitadors de tecnologia per acabar amb l’esclavisme rotatiu

I bé, en realitat, he acabat al Park Güell…però enlloc de vendre toros de trencadís als turistes, faig extraescolars de programació i robòtica educatives.

*Al meu diccionari, felicitat és benestar i benestar, coherència. I costa tant ser coherent, que, per si mateix, ja és tot un ofici de Lifelong learning

Gràcies un cop més a l’equip del Citilab que fa possible aquest mega-sarau. Em va agradar molt retrobar profes de l’ScratchEdMeetup: segur que a la propera tindrem moooolt del que parlar! Gràcies també a tots els alumnes que van presentar projectes, especialment als dos nanos que van rebatejar l’Snapino!

Força Scratch, Snap! i tota la camarilla! :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *