21 maig

#JPRE17: programació i robòtica educatives (1de2)

Sens dubte, l’esdeveniment de l’any; un referent: la Jornada de Programació i Robòtica Educatives que es duu a terme des de fa 9 anys, que es diu ràpid…

Com apuntaven a la presentació, a la primera jornada eren 30 frikis i ara, -tal com a deia en Pau Nin en un tuit-, les inscripcions semblen entrades per un concert d’en Bruce Springsteen: van que volen! Jo he sigut el 32 de 366 i, com és habitual, no m’ha tocat res al sorteig… Que, per cert, no heu vist que era l’Alonzo qui acompanyava a en José i en Joan? El programilla del sorteig està fet amb Snap!, “l’Scratch de secundària”.

HOUSTON!

Sembla ser que Ensenyament vol gastar “tot els cartutxos” a primària  i “es faran esforços en Scratch”. Es veu que creen materials i volen saber quines escoles estan fent activitats amb Scratch… Si us plau, profes i dires motivats de centres que feu anar l’Scratch i altres trastets -que sou molts però no se us veu prou-, feu el favor de cridar ben fort que l’STEAM no és cap moda… que ja sabem que no ho és! :)

A la Jornada he sabut que Ensenyament té problemes per detectar les necessitats dels centres: tenen recursos, volen ajudar… Poseu-els-hi fàcil!!! Ajudaria, per exemple, respondre als emails que sembla que envien als centres i/o aprofitar el mapa de Scratch Català. (I aprofito per “queixar-me” que està fet amb Gmaps… si fos amb Open Street Map seria meravellós. Ho parlem… Potser el podria passar a net ;) Free Software, Free Society!

Doncs això, que si feu cosetes amb Scratch i derivats a les vostres escoles, aviseu a Scratch Català a info@scratchcatala.com. Ara, serà en Pau (i no Ensenyament) qui, -del seu temps personal/per amor a l’art-, farà les actualitzacions del mapa. Les actualitzacions i més coses que no se saben però que, a més de temps, costen diners… Si Ensenyament té recursos i vol ajudar a la comunitat educativa “cremant tots els cartutxos” i anant “a per totes amb Scratch”, potser podrien ajudar econòmicament a Scratch Català i la resta d’organitzadors emparats per l’Scratch Education als ScratchEdMeetup. Més que res seria per pagar els esmorzars i els materials… Parlem d’uns 50 euros al mes.

L’experiència dels #ScratchEdMeetup, -que al 7 de juny celebra la seva tercera edició juntament amb l’EdCamp Sant Martí-, la va presentar en Pau a la JPRE i, resumint, són trobades mensuals i informals de docents, formadors i educadors motivats (es duen a terme en dissabte) i que pretenen fer xarxa, compartir materials i experiències. Si us interessa el tema, tinc dues entrades (amb vídeo): una del primer meetup, i una altra del segon meetup.

Per cert, el del juny serà l’última de l’any escolar: a partir de setembre i fins desembre, els hem posat la tercera setmana de mes i, si no hi ha cap canvi, els seguirem fent al Punt Multimèdia de La Casa del Mig. El fet de tenir l’Estació de Sants al costat facilita que puguin venir personetes que són de fora de Barcelona. Però amb el temps, estic convençuda que cada regió tindrà el seu ScratchEdMeetup :)

PRIMERA PART

La primera part de la Jornada consistia en una taula rodona (que era rectangular però ja ens entenem…). I ens aplegava a l’auditori, que rebentava per tots costats… I ha estat graciós el comentari durant l’esmorzar… que, de moderador,  tinguéssim en Frank Sabaté… (que, com jo, xerra pels colzes). Magnífica ponència i moderació, Frank! :)

La cosa és que va presentar de ponència un recorregut per la història de Scratch i a l’organització li va semblar que estaria bé posar-la d’obertura de la Jornada: trobo que ha estat un encert. Al cap i a la fi, és història de la tecnologia i ens ha servit per veure que darrera dels innocents blocs de colors hi ha anys i panys de feina i filosofia… Estic convençuda que d’aquí uns anys, -així com avui passa amb adults i la tortugueta del Logo-, molts infants recordaran com jugaven amb el gat Scratch :) #ForçaScratch

A la taula rodona s’ha parlat de gènere, de materials i formació… He flipat molt amb Andorra: ostres en Florenci! M’ha agradat molt com ha tractat el pensament computacional i m’he sentit molt identificada amb allò de com costa fer entendre segons quins conceptes… “si ensenyem a pensar com les màquines, les criatures seran uns cap quadrats”. De vegades, costa arribar al pinyol de les coses… I també estic d’acord que el voluntariat és molt bonic: però confirmo que, els que no arribem a final de mes, tindríem una mica de pau si (algú que no fos La Caixa o Telefònica o depredador en general) destina recursos a fomentar la creació de xarxa, materials; creació i manteniment de software, etc. Aviam Ensenyament, que diuen que hi ha cartutxos per cremar…

I, en general, -com cada any-, s’assumia que allà estaven “els motivats” i que s’havia d’intentar fer veure a la resta del professorat que el canvi que es proposa és necessari. El pensament computacional ens apropa al pensament científic però també a les arts. Ho demostren una pila de projectes amb robotets pintors o creacions d’instruments musicals. En això, els Instròniks hi tenen la mà trencada ;)

La clau és la transversalitat perquè, en realitat, tot és tot, i per fi, sembla que ja arriba a la seva fi l’era de l’aprenentatge per calaixos que, a mi, personalment, m’ha amargat la vida… I tinc molts apunts de la presentació, el que no tinc són ànims, així que potser serà millor visualitzar el vídeo de la presentació quan surti.

FRIKADES

Com ja hem comentat moltes vegades amb diversos profes de secundària,  quan es fan més grans, ja no els motiva el gatet: normal. Hi ha d’haver una línia, una pujada de nivell del videojoc de la vida… I Snap! és aquesta línia, aquest “salt adolescent”… La bona notícia és que Snap! no només permet programar en 2D i fer historietes, animacions i videojocs…

El llenguatge és tan valuós i reciclable que ja ha sortit més d’un fork o adaptació per fer altres coses: les dues adaptacions més conegudes són Beetle Blocks i Snap4Arduino, que per cert, ahir es presentava oficialment a la Maker Fair de San Francisco. Arduino adopta el llenguatge de blocs per programar trastets. Jo he provat l’IDE i tal, però on es posin uns bons blocs de colors… ;) I és per això que van fitxar en Bernat Romagosa, i és per això que avui, enlloc de ser a la Jornada, en Bernat era a la Maker Fair… I l’he trobat a faltar! Jo i més gent, com els nens que havien programat un enginy musical amb Snap4Arduino.

L’anècdota del dia, per mi, ha estat la d’aquests dos nens que, -mentre parlàvem en José Garcia, en Víctor Casado i jo-, ens han vingut a demanar on estava el creador del Snapino, que tenien un problema amb les plaques… Després d’uns mil·lisegons de reacció, hem entès que demanaven pel Bernat, el creador i desenvolupador principal del programa Snap4Arduino, que resumit = Snapino. ;)

Però com a en Bernat ens l’han segrestat “els Arduinos”, doncs el Víctor els ha anat a donar un cop de mà. I trobo que no només ha estat graciós, a més, penso que Snapino mola molt i és més curtet, que sempre ajuda… Pensa-t’ho, Bernat! Snapino mola! ;)

El tercer enginy que conec és Turtle Stitch, per brodar el que programem! Per cert, estic fent un curs de Beetle Blocks al Punt Multimèdia i al juny faig el de Snap! que me l’he currat especialment i està gamificat, “Solidaritat intergalàctica”: qui vol salvar en Marcianitu? 

I estic convençuda que, amb Snap!, passarà el mateix que amb Scratch. Que primer serem 4 frikis i d’aqui 10 anys serem 400. Força Snap! :)

A la següent entrada, les ponències de matí i tarda. I les conclusions…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *