22 Mai

#JPRE16: programació i robòtica educatives (2de2)

A la primera part, a més de la benvinguda, hem parlat d’iniciatives diverses del panell d’enguany: el Citilab, el CodeClubCat, Robotseny, etc. En aquesta segona part, trobarem les ponències del Bloc 1B (primària), el dinar, el Bloc 2B (primària) i el Taller d’Snapi! (secundària).

Al Bloc 1B hi havia tres iniciatives: l’Eduard Muntaner mostrava 10 anys d’experiència en el terreny; en Xavier Rosell i la Maria Ferrer ens parlaven d’inclusió social al Consorci d’Educació de Barcelona i, finalment, l’Eduard Masdeu ens va mostrar un exemple propi d’aplicació a l’aula que combina la música i la programació.

SCRATCH, AI2 I SNAP!

Haig de dir que, gràcies a l’Eduard Muntaner, fa cosa de tres anys, vaig descobrir App Inventor. Jo trastejava Scratch però no entenia perquè no es podia jugar amb un projecte des del mòbil. Tot buscant, em vaig topar amb Inventors4Change i vaig contactar-hi per aviam si m’ajudaven a trobar un “Scratch per a mòbil”.

Em va respondre l’Eduard Muntaner i em va recomanar App Inventor. I avui, he pogut donar-li les gràcies: amb AI2 vaig dissenyar i programar la meva primera app de Cooperatives de Sants i, des de fa uns mesos, n’estic creant una altra sobre una ruta històrica per la Sitges Republicana. Ara, que com m’he quedat sense mòbil, no puc continuar programant. Un drama ser precària… Si algú en té algun que no faci servir, només necessito un catxarro on posar-hi el MIT Companion :)

En fi, que no sé perquè a Scratch es va decidir passar de la 1.4 a la 2.0 posant-hi Flash enlloc d’HTML5. I comenta en Frank Sabaté que, com estan distrets amb Scratch Jr. doncs  que va per llarg… Flash és privatiu, Adobe ja en renega però no el mata ni a tiros i jo no vull contaminar la meva Debian… I com jo no ho sé arreglar, m’haig d’esperar… Aprofitaré per conèixer més de prop Snap!, que és un Scratch de la Berkeley que funciona amb HTLM5 i sembla que és infinitament més potent :)  De fet, ja l’he trastejat però trobo a faltar el super editor gràfic d’Scratch ;)

INVENTORS 4 CHANGE

Les dues primeres ponències del bloc parlaven d’inclusió: l’Eduard Muntaner ens parlava del projecte d’Inventors4Change. Fa deu anys que es va plantar a l’Índia com a enginyer i es va descobrir com a educador. Resulta que va anar a fer un voluntariat en una zona rural empobrida del sud de l’Índia durant 3 mesos al 2005. Com encara no existia Scratch, va introduir els infants de Shanti Bhavan al món del Logo perquè es va posar al seu lloc i va recordar com de bé s’ho passava ell de petit amb la tortugueta.

Després de l’experiència a l’Índia, va tornar a Girona, on va començar a treballar “amb els pobres d’aquí”. Per desgràcia, no cal anar a l’Índia per trobar gent desfavorida…Només cal girar la cantonada…Així que, entre una cosa i altra, després de 10 anys de treball, avui dia, els infants gironins i els indis es comuniquen i treballen en xarxa en equips mixtes amb un objectiu comú: aprendre a aprendre en un context de glocalització, que és un terme que m’encanta. La plataforma de comunicació és Scratch i, si jo l’hagués conegut al 2011, me l’hagués endut a Filipines…

Em va agradar molt que ens parlés d’en Resnick i d’en Papert, que fou el mentor del primer. En Papert és la llegenda viva que va escriure “la Bíblia” del Mindstorms l’any 1980. Per cert, l’estic llegint gràcies al Bernat Romagosa :) En Resnick és un dels artífex d’Scratch i beu del Logo de Papert. A l’article “El zoo de computación” del Bernat s’explica, i molt rebé, tota la història d’Scratch des de Logo. Un article altament recomanable. Gràcies, Bernat!

I em va encantar que ens parlés de la Papert catalana: Maria Antonia Canals, una altra llegenda viva, i en actiu, que en Papert diuen que està fotut… Els materials de la Maria Antonia, matemàtica i pedagoga nascuda als anys 30 del segle passat, encara s’apliquen i és tot un referent. Per cert, comenta l’Eduard que aquest proper 30 de maig de 2016 se celebra al MACBA una jornada d’Educació Maker.

INCLUSIÓ I CONSORCI

Des del Consorci d’Educació se’ns parlava d’aquesta voluntat de replantejar l’aprenentatge. I es remarcava el fet de que ja es fa molt  bona feina des d’iniciatives de docents motivats. El que cal ara, més que mai, és que les institucions recolzin aquests projectes, que els difonguin i els ajudin per tal que es puguin encomanar bones pràctiques d’un centre a un altre.

“Què entenem per inclusió?”. Realment, la definició del Consorci (que no dels ponents) deixava glaçat per la negativitat en “la reparació de la fractura digital”. I a mi, aquestes coses em desesperen: menys literatura i més treball de camp, cullera! Diuen que “el movimiento se demuestra andando” i espero veure accions disruptives des de l’Administració en breu. Sinó, com sempre, serà voler canviar-ho tot per a que res canvïi…

Vistes les experiències d’aquí i d’allà, demostrat queda que la programació i la robòtica són disrupcions inclusives. Ara, no sempre plou al gust de tothom. Em va agradar que en Xavier parlés de l’experiència d’un nano que, si bé era “dels més espavilats de la classe”, durant les sessions de programació i robòtica, no s’ho va passar bé. El motiu era, bàsicament, que ell estava acostumat a “treball amb pauta” i, al canviar-li la manera de fer, no se sentia a gust. “¿Moraleja?”: hi ha persones que necessiten unes coses i, d’altres, unes altres. I la inclusió tracta de donar tot tipus d’eines: pautades o no, sempre i quan siguin eficients.

Remarcaven en Xavier i la Maria que, amb eines com Scratch, “infants difícils” que es concentren poc o mostren poc interès en general, arribaven a controlar la impulsivitat i se sentien membres del grup. A més, sorprenentment, resulta que els infants amb més dificultats són els que més ajuden a la resta. I a mi, això, em sembla èpic. Bé, èpic però normal: un infant busca acceptació del seu entorn i ajudar és un recurs social: et revaloritza perquè et fa sentir útil dins una comunitat. En fi, que la programació i la robòtica permeten més autonomia, treball entre iguals i aprenentatge col·lectiu però també demanen bona gestió dels recursos: els materials són cars i delicats. I aquest serà un bon repte a assolir, trobo…

MÚSICA, MESTRE!

L’Eduard Masdeu ens parlava de la seva gamificació educativa amb Makey Makey. Em va agradar molt que arrenqués la ponència amb “el mite del nadiu digital”, hehe. Sempre em fa molta gràcia quan hi ha una personeta que en parla. Personalment, crec que els “analògics de sèrie” tenim certs avantatges sobre els nadius digitals… Si bé és cert que no tenen por a l’hora de trastejar tecnologia i maneguen bé els dispositius, cal recalcar que fer ús d’una tecnologia no vol dir tenir-ne el control… I aquí em podria passar una hora parlant de pedagogia en software lliure i privatiu però ara no toca.

A la seva proposta didàctica, l’Eduard ens parlava de música i programació. Per a compondre música, a priori, els infants necessitarien destresa en un instrument, (cosa que porta a molts anys de pràctica) i coneixement de les notes musicals. Avui dia, però, gràcies a programes variats es poden crear composicions en quatre clics.

Tenim eines que conjuguen creativitat, interès i respecte pel treball dels altres. I l’Eduard ens presentava tres idees genials: la primera, “la partitura sonora”, on els infants decidien, dissenyaven i programaven les notes connectant els cables del kit a la partitura. La segona idea són “Els gots musicals”, on omplint els gots amb aigua i connectant-los als cables, podem tocar música posant el dit dins dels gots. La tercera experiència era la dels “Bongos”, que a manca de bongos reals, es simulaven en trossos de cartró.

Destacar que la ponència de l’Eduard va ser molt pulcre i endreçada. La seva estructura ens permetia conèixer els projectes i les coses que podrien fallar. I la conclusió deixava ben clar que ser nadiu digital no vol dir necessàriament tenir destreses digitals, que la motivació genera predisposició, que l’ambient d’aprenentatge ha de ser lúdic i ha d’afavorir un aprenentatge col·lectiu, que hi ha un potencial creatiu enorme i que les eines són eines no objectius :)

BLOC 2B

Després de dinar a la fresca, que feia un dia espectacular tot i el vent, tocava Bloc2B, on va intervenir l’escola Regina Carmeli d’Horta parlant de “Programació i robòtica a l’escola. Com comencem?”; l’escola Riera de Ribes que presentava “Tecnologia: Treball cooperatiu amb robots” i, finalment, l’escola Projecte, on es va tractar la “Atiramat: programació i robòtica dins del treball basat en projectes”.

En Josep López i en Raül Morera de l’escola Regina Carmeli parlaven de la bona impressió que els causava Scratch: a més d’equacions de segon grau, dibuixar i altres coses, el trasto permet aspectes més insospitats. El que van fer a l’escola va ser un tastet de programació amb Scratch on es proposaven exercicis d’exemple per adquirir destreses bàsiques i, en una segona part, s’animava als alumnes a crear els seus propis projectes.

Destacava en Josep que els alumnes es van sorprendre molt pel fet que podien dissenyar un videojoc i van acabar programant ells sols un Mario Bros. El problema, destaquen, és el malentès entre diversió i utilitat: divertint-nos també podem desenvolupar competències de tot tipus, digitals i socials. A més, la programació amb Scratch permet instruir en qualsevol matèria: sigui de lletres o de ciències. Com sempre, però, manca formació i implicació de tots els agents.

La Cèlia Ganga ens parlava del treball cooperatiu realitzat a través de la tecnologia. L’escola Riera de Ribes treballa sense llibres: els infants aprenen per projectes. Aposten per buscar el talent en les persones i posar en valor el coneixement. L’objectiu és ensenyar a pensar personalitzant l’aprenentatge a partir de l’interès de les personetes.

Els infants treballen barrejats i per grups d’interès, i l’avaluació és la presentació dels projectes. A més, tenen la sort de poder comptar amb experts de diferents matèries que els ajuden a entendre millor com funcionen les coses i per què. Per tal de tenir en compte la tecnologia com un tot, se’ls parla de l’evolució de la història de la tecnologia, del seu bon ús, del treball col·lectiu que suposa i del llenguatge de les màquines. Em pregunto si els parlen de les diferències entre software lliure i privatiu…

En Frank Sabaté, que arrencava la ponència tot dient que anar al Citilab era “com jugar a casa”, ens va parlar del projecte Atiramat, una iniciativa que no sorgeix del que els infants volen aprendre sinó del que volen solucionar. Després de donar-hi certes voltes amb pluges d’idees, la classe d’en Frank va descobrir que el parc de La Tamarita tenia certs dèficits: no funcionaven les fonts i no hi havien lavabos. I de seguida es van posar a reimaginar el parc per fer-lo més seu.

Per començar, es van passar una setmana fent enquestes als usuaris del parc i després van introduir i analitzar les dades resultants gràcies a l’ajuda del germà d’en Frank, que és especialista en estudis d’opinió. Després de treballar la competència matemàtica, van treballar la lingüística al fer-li arribar al regidor del Districte una carta explicant el projecte. Després d’ajudar-los amb la correcció lingüística, es van plantar a Correus… Sí, sí, tots 30. Brutal la foto: 30 criatures saturant l’oficina per tal d’entregar una sola carta per al regidor. Entranyable!

Al final, van respondre de l’Ajuntament i, el tècnic, els va demanar que presentessin propostes d’actuació, així que es van dedicar a fer dibuixos i maquetes amb robots per tal d’il·lustrar com volien ells el parc. Un projecte tenia una tirolina, un altre un laberint… La cosa és que es va aprofitar els WEDO per fer les maquetes i aprofitar, amb el gronxador, per introduir conceptes de física en rodes dentades. Un cop van tenir les maquetes, un arquitecte pare d’una de les criatures els va ajudar amb els plànols.

I finalment, van decidir crear un himne i van rebre l’ajuda d’un altre dels pares, que és tècnic de so. Però és que resulta que, com tot s’encomana i, en realitat, ens encanta ajudar, per posar la cirereta al pastís, un altre pare, que treballa en audiovisuals, els va ajudar a fer un videoclip. Espatarrant projecte que en Frank i els seus alumnes, Atiramat: Construïnt el parc somiat! És enganxosíssima la cançó! I la seva lletra explica perfectament tot el que han anat aprenent durant el projecte. Enhorabona un cop més, Frank!

FIRA I SNAPI!

Com cada any, durant el matí hi ha una fira d’invencions: els alumnes d’escoles i instituts vénen al Citilab a mostrar les seves creacions. I és brutal parlar amb ells: tot i la diferència d’edat, tots parlem el mateix idioma: el de la creativitat. És molt molón parlar amb nens de 12 anys sobre com i amb què han programat una app o com han fet un projecte. Hi havia robots futboleros, màquines per alimentar mascotes o radars que feien ús de sensors d’ultrasons, jocs de twister via aplicació mòbil, un canviador intel·ligent per a nadonts i, en fi, una pila de propostes i projectes diverses i sorprenents.

Per tancar la jornada, els tallers. Em vaig apuntar al d’Snapi! perquè trobo fascinant que es puguin fer ús de dades obertes en projectes de tot tipus: tot un món per a descobrir. A més, com ja comentava al principi de l’entrada, tinc moooltes ganes de trastejar Snap!, Snapi! i altres eines que em fascinen com tota una pila de software educatiu que, a més, sol ser software lliure :)

Snapi! és un “tuneo” d’Snap! que permet crear una infinitud de coses que puc intuir però no saber perquè encara no ho trastejo… Tot un món el de les dades obertes, l’IOT, etc… Ara, cosa important: obert no és lliure i lliure no és gratis, però ja faré pedagogia del software lliure que veig que és molt necessari en aquests contextos. Les eines enlluernen i ajuden, però… de qui són les eines? Si és software lliure són del 99% gràcies a la intervenció voluntària de desenvolupadors; si és software privatiu són de 1% i són regals enverinats.

En fi, un any més, gràcies per deixar-me venir! He sortit amb les piles carregadíssimes. I sempre és un plaer retrobar educadors i professionals, que són tan experts com humils: parlo d’en Pau Nin, l’Artur Coll, en Frank Sabaté o tot l’equip de l’Edutec. I de profes megamotivats, com la fascinant Judit Lorita. A tots i totes, gràcies per compartir els vostres coneixements i experiències.

Per cert, aquest any hi ha hagut gairebé 400 persones i gairebé 100 estaven en llista d’espera. Fins l’any que ve i gràcies de nou :)

4 thoughts on “#JPRE16: programació i robòtica educatives (2de2)

  1. Moltes gràcies, Rita, per la teva síntesi del que va ser la Jornada d’ahir! Espero poder veure’ns a la propera altre cop!

  2. De nou invaeixo el teu blog, però es que trobo que has fet una gran feina!. Abans de comentar-te el meu parer (vaig coincidir amb tu a 2 blocs) aclarir-te que el company que va venir amb mi es diu Raül Morera. En un principi li vaig dir que faria jo sol la intervenció (ell pateix molt en aquestes situacions) però és massa responsable i va voler “donar la cara”. Et pots imaginar com es va quedar quan li vaig dir que seríem els “teloners” d’en Frank i ho faríem a l’auditori ;) En aquest mateix bloc em va sorprendre molt la Cèlia, del Frank ja ens esperàvem una bona feina, però amb ella no la coneixia i vaig quedar al·lucinat de la feina que fa amb els seus nens.

    A la nostra intervenció vam parlar del tastet d’Scratch, però també vam dir que ara ja ho fèiem (dos cursos) i que havíem fet tastets d’SNAP! i Beetle Blocks.

    Vaig quedar al·lucinat amb la intervenció de l’Eduard Muntaner. Crec que la feina que fan és brutal!, realment és gràcies a gent com ell que el món és sovint una mica millor. La feina de l’Eduard Masdeu em va agradar tant que ja estic pensant com liar a la profe de música de primària per fer alguna cosa semblant. Respecte el tema de la inclusió la cosa va quedar molt escurçada, al menys aquesta sensació em va fer a mi en aquell moment.

    Com tu vas anar al taller d’SNAPI!, t’explico una mica com va ser el de PELARS. La cosa consistia en utilitzar el talktoo kit d’arduino i monitoritzar alguns dels assistents per veure com feien un petit muntatge i la seva programació. Després havíem d’analitzar els resultats de la monitorització. Va ser un taller molt interessant, dels que et mostren aspectes que no tenies previst veure, i molt intens.

    De nou moltes gràcies per la teva síntesi de la jornada!

    • Mil gràcies pel teu suport!

      Ja he afegit en Raül al post :) Merci per explicar-me el taller de PELARS. Si hi ha una cosa de la que sempre em “queixo” és que no puc assistir a tot. Certament, hi ha molta cosa i s’ha de triar… Quina pila de trastets per experimentar!

      Seguim en contacte! Una abraçada :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *