06 Ago

Història cultural de l’audiovisual (II)

Història cultural de l’audiovisual. Víctor Amela

Primers mitjans de comunicació
Escriptura, alfabet, impremta, internet
Representació del món i recreació : Història de la C, codis i mitjans
Evolució humana en relació als mitjans d’info i C societat masses

ELS MITJANS QUE VAN FER DE MITJANCERS

  • Parla i escriptura

Fabricació objectes lítics-cops-seqüència-so-

transmissió oral at memoria que es relega en l’ús tecnologies

Seqüències Natura: cicles lluna, gestació, estacions

Escriptura=conjunt organitzat de signes i símbols que permeten plasmar el que es pensa o sent o sap i a un altre d’entendre-ho

Primer mitjà globalitzador d’idees

Neix la història

Suports: argila, pedra, papir, cordill, cera, cuir, rotlles

Egipte-papir-jeroglífica

Mesopotàmia-argila-cuneïforme

Alfabet: 1500ac Fenicis. 22 caràcters: hebreu, àrab, grec i llatí

Democratització de l’escriptura

Llegir lleis, participar en política

Rememorització i, en conseqüència, creació

Pergamí i paper (còdex)

Tecnologia i cultura

Suports i difusió limitada fins impremta i paper

Missatgers i copistes

Monestirs-burgesia

Pregoners-llegir a través de l’oïda

Lectura com a acte físic d’efecte tònic espiritual

Impremta 1450

  • L’imprès

Guttenberg-impremta: impressió en sèrie

Del llibre joia al llibre útil (del medieval a la modernitat)

Lectura individual, en silenci

Reforma protestant

Textos en llengua vernacle: tradició cultura singular (nacionalismes)

Enciclopèdia XVIII: difon racionalisme, il·lustració

Premsa

Tirades nombroses. Massiu. Més lectors. Eina de propaganda

Desplaça el pulpit. Intimitat lectura

Connecta individus intel·lectualment no físicament

Baròmetre social

Dibuixos impresos i còmics

Tradició medieval llibres il·lustrats, baix relleus egipcis, còdex precolombins

Sàtira política; premsa groga, cinema, fotoperiodismo

Cartells i fotografies

Jules Chénet XIX. Carles Fontserè

Art en la impressió comercial i industrial

Foto com a comunicadora d’emocions i idees

Influència de l’art pictòric

Retrat realista de la natura

  • La pintura

Coves i tombes

Representar l’entorn: símbols, pintures, escrits

Pintura en moviment: seglar 8 potes

Frescos egipcis, vil·les romanes

Educació visual

Rostres de Déu

Conèixer a través de la representació. Proximitat

Divinitats antropomòrfiques i animals a Egipte

Noves deitats: star system, TV. Encarnació valors

Pintura “reality show”

Vida quotidiana, relacions sexuals

Cristianisme: art sacre, rostres nobles

Renaixement: gent del poble; nous pigments: més llum

Instants de vida capturats : Las Meninas

Intenció costumbrista: Millet

La foto i el cinema fan de la pintura un mitjà d’expressió experimental ja que es pot alliberar del realisme en la seva representació de la Natura

Història a pincellades

Fixar la història: esdeveniments a recordar

XIV Cròniques de Croissant

XIX Goya, Delacroix

XX Guernica

 

  • Les tres dimensions

Dolmens i pirámides: astronomia, funerari

Arquitectura: sentiments i poder

Connexió faraons amb lo sobrenatural

NO-DO en pedra: narren batalles

Arquitectura comunicativa (arc Tit, columna Trajana)

Temples on Déu parla: funció sagrada.

C amb Déu: identitat, vincles

Partenó=símbol dels principals valors de la civilització grega; XIII catedrals gòtiques: univers simbòlic, missatges

Estàtues : Venus prehistòriques (fertilitat), col·losals Antic Egipte (poder), Col·los de Rodes (talassocràcia grega) en relació a l’estatua de la llibertat (Delacroix)

Torres: Babel (actitut humana a la construcció), fars (perill), campanars (missatges tons: hores, angelus, morts, casoris, alarma); XIX prosperitat, progrés (Eiffel) ; XX icona poder capitalista (gratacels i King Kong)

D’Epidaure (350 ANE; 13000 pax) al club de la comedia

Teatre com espectacle de masses: cohesiona esperits, dóna valors i crea una identitat cultural i social

Màscares de les persones

Canvi de les formes teatrals amb l’època (del teatre sagrat al psicodrama)

Pessebres vivents, pastorets, passió

TV i cinema

LA CULTURA DE MASSES

  • Cinema i ràdio

Imatges en moviment

Reproducció mental del món a través d’imatges (i so)

Materialització capacitat innata de crear virtualitat

Prótesis vista i memòria

Concepció de la vida com cinema i com aquest modela actituts i entra en la quotidianitat

Documentar; explicar històries, commoure

Efectes especials, films d’art i star system

Vocabulari d’altres arts: pintura, teatre, foto, literatura, música

Muntatge Eisenstein; decorats pintats, arquitectura

Art viu en continua transformació

Art i indústria

Universalització cultura-art de masses

Cultura AV global

Cinema com a arma ideològica i fàbrica de somnis que  convergeixen en patrons estètics, de conducta, de pensament per tal de modelar la societat i unificar-la sota un mateix paraigües globalitzador

Cinema com a mirall d’una societat

El relat cinematogràfic

Ritme modes i avenços tecnològics: mut, sonor, color, 3D

Influència literatura i pintura i fotografia i reciprocitat

Influència del cinema en l’estètica i el ritme literari

Cubismo i expressionisme Alemany

Griffith (muntatge): pàtria, KKK, Intolerancia 1916 (rev.rusa)

Welles: informació fragmentària que implica a l’espectador

Imaginari col·lectiu del segle XX

 

La radio

L’aire parla i transporta la veu humana i evoca imatges

Popularització anys 20 i C de masses

Informar, emocionar (radionovel·les “soap opera”)

1938 War of the Worlds Welles (panic-primer mani cult masses)

Pròtesi C oral

Arma de guerra-propaganda

1981 “la nit dels transistors”

 

  • TV: el mitjà total

 

De Baird (1926) a la lluna (1969)

Pròtesi òptica

TV europea (model públic) i TV EUA (model privat)

Esport com a espectacle de masses

Totalitarismes

 

TV Espanya

Franquisme. Família=cèl·lula bàsica sistema polític i religiós

TVE serveix a Dios y a la Patria

Transició-TV autonòmiques

TV pública

Monopoli Estat. Informació imparcial. Limitació Estat.

Llibertat expressió no sotmesa econòmicament

Programació cultural més que comercial

TV privada

Pluralitat-llibertat informació i competència

Rebaixa costos a l’Estat; varietat de continguts

Expansió i avenços tecnològics i deformació

Interessos polítics i comercials

Veinatge global: cohesió cultural (Eurovisió, esports…)

TV ha fet de la informació una branca de l’espectacle

Primers programes: concursos (heroi clàssic); intenció educadora

Trampes per captar espectadors (pèrdua innocència)

 

  • La ficció: el telefilm

 

De la sèrie B a la teleserie

Fulletó o telenovel·la com a antecedents

Radio ’30 fa que hi hagi menys espectadors al cine—doble programa

Sèrie B: baix pressupost, reciclatge materials, rapidesa, menys qualitat i èxit al medi rural americà per menys sofisticat (popularització personatges); omple hores televisives amb teleseries

Cine i TV: amor-odi

Sèrie B alimenta TV i aquesta l’acaba matant

Cine en color, pantalla gran, idea espectacle-Gone with the wind

Protagonistes serie B a la TV als 30 i 40

TV explota western (sèries)

Hitchcock-serie terror: possibilitats TV

Teleseries com a baròmetre social

’50 comèdies i a finals: twightlight zone i Bonanza

’60 GF: espies, cursa espacial; telecomèdies domèstiques edulcorades; època magnicidis i herois pacífics (metges)

’70 Post-Vietnam. Hippies. Antibèl·lic (Mash, Kung fu), telecomèdies realistes i de reflexió social; sèries d’acció

’80 Sèries documentals (Hill Street)

’90 Friends, X files, Twin Peaks

Telecomèdia o “sitcom”

Peça teatral; realització senzilla; plans curts i generals

Més diàleg que acció física: gags verbals, rapidesa

Passar l’estona. 30 minuts. Aillat i autoconclusiu

Familiarització personatges i arrencada amb gag per atraure

Miniserie i fulletó

Fulletó: herència literaria i radiofònica. Molts episodis, es complica

Miniserie: creixement linial, una historia, realització poètica: llum, músic

Culebró=visió sudamericana del fulletó; públic femení

Necessitat de compartir emocions

Societat inhibeix desig i la sèrie actua com a catarsis del desig desinhibit

(viu el que no viu)

Homes: esport i pornografia

Accentua la diferència de sexes i reforça els prototips

Remakes: Todd Gitlin “cultura de la recombinación”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *