03 Jun

Gamification World Congress 2014 (I): Workshop

Entre el 22 i el 24 de maig se celebrava a Barcelona el Gamification World Congress al World Trade Center de Barcelona: hi assistien unes 600 persones. Van ser tres dies molt intensos però el bon ambient i la millor organització van fer que la convocatòria sigués tot un èxit. 


El primer dia, -com a entremès-, es van fer quatre tallers-ponència: empresa, mecàniques, jugadors i legislació. El segon, -plat fort-, vam tenir una intensa jornada de ponències i una festeta al vespre per entregar els Gamification Awards, que premiaven els projectes de gamificació més destacables. El tercer dia es va dedicar al camp de la salut i de l’educació: es van fer tallers, es presentar projectes i van haver-hi taules rodones i debats. Per saber-ne més, podeu xafardejar el hashtag #GWC14

 
Dia 1: Workshop (9h-17h30)
Dia 2: Talks (9h-20h); Party & Awards (20h30-?)
Dia 3: Workshops : G-Education & G-Health (9h30-14h)


MARIO HERGER: “ENTERPRISE GAMIFICATION WORKSHOP”

 
La primera intervenció del dia va córrer a càrrec de Mario Herger, que ens feia una xerrada divulgativa per explicar “a grosso modo” com la gamificació influeix en les persones i en els resultats de les empreses. Herger parlava de motivació, d’implicació, de jocs i emocions, de mestratge, de progrés. I posava alguns exemples d’iniciatives d’èxit mentre advertia que la societat ha canviat i que el joc ja no és tabú sinó una qüestió generacional. 
 
El joc i la feina, doncs, són dues coses compatibles, no excluyents. Segons Herger, la gamificació promet ser una eina per motivar, per normalitzar la cultura del joc a les empreses i apuntar a una millor productivitat i “engagement”. Parlava també Herger de flow, de matisos culturals, de fer trampes al jocs i de shamefication
SERGIO JIMÉNEZ: “GAMIFICATION MODEL CANVAS WORKSHOP”
 
En Sergio Jiménez ens presentava un pràctic enginy: el gamification model canvas que ell mateix va dissenyar: una eina que permet, -sobre paper-, identificar necessitats i gestar projectes de millora descomposant els projectes. Les tres potes del tamburet del canvas són l’estètica, la mecànica i la dinàmica. Segons l’expert, l’estètica ha de ser més pròxima a la diversió; la mecànica, a les regles del joc i a la interacció; i la dinàmica ha de presentar-se més propera al camp de la motivació. 
 
Comentava el ponent que s’ha d’innovar des de la dinàmica i divertir des de l’estètica però que també és important l’storytelling i la iteració, la repetició. Els humans som creatius, som imaginatius i ens encanta que ens expliquin històries…És per això, per pròpia condició humana, que l’storytelling es converteix en una eina poderosa. Per il·lustrar el tema, parla l’expert del cas les enfermeres detectius: una iniciativa que implicava un col·lectiu d’enfermeres i s’usaven tècniques detectivesques per motivar i millorar les seves tasques habituals.

 

ANDRZEJ MARCZEWSKI: “PLAYER TYPES WORKSHOP”
 
L’Andrzej Marczewski és un dels gurús més actius del col·lectiu gamificador. Al seu blog, publica asiduament sobre temes relacionats amb el món de la gamificació. Un dels temes que més toca el ponent és sobre els quatre tipus de jugador de Bartle: col·leccionista, aventurer, assassí i sociabilitzador. Tot i la taxonomia, els tipus de jugador no són rígids i es poden tenir aspectes d’uns i altres. 

D’altra banda, l’Andrzej també ens va parlar de la Self-Determination Theory o la Teoria de l’autodeterminació, que se serveix de la instrospecció personal per identificar emocions, definir motivacions i aconseguir la implicació de les persones per a una millora tan individual com col·lectiva. Aquesta teoria apel·la a la motivació intrínseca i a l’autorrealització. En aquest sentit, la gamificació seria un mecanisme que faria ús dels beneficis de la cultura del joc per a motivar des de l’extrínsec i arribar a l’intrínsec. Per si voleu fer una ullada, l’Andrzej ha tingut la bondat de penjar el material que va fer servir al workshop a slideshare

ALBERTO TORNERO: “FROM IDEAS TO BUSINESS: LEGAL WORKSHOP”

L’Alberto Tornero és advocat i la seva especialització és el camp de la propietat intel·lectual. Qui és el propietari de la informació?, ens interpel·la. Què hi ha rere la informació? Afloren moltes preguntes que convergeixen en la reflexió que hem de ser capaços de tractar la informació: privacitat, propòsit, consentiment…Ara que està tant de moda fer ús del Big Data a les empreses, hem de ser capaços de gestionar la informació i no atemptar contra usuaris vulnerables. 

Ens explica l’Alberto Tornero que el propietari de la informació sempre és l’autor. “La propiedad intelectual es una propiedad rara“, afegeix. I ens explica que a l’Estat espanyol si no cedeixes en exclusiva els drets, es dóna per fet que la cessió no és exclusiva. Així, per defecte. En un exercici de violació dels drets de la propietat intel·lectual, sempre amb rigorositat i humor, ens va fer visualitzar una paròdia del clip de Gotye. En ella podem identificar desenes d’infraccions no només a Gotye sinó també a Star Wars. 


Sincerament, el treball és excel·lent i, a títol personal, m’agrada més la paròdia que l’original…En tot: en les lletres, en la temàtica, en els actors, en la música…Com també m’agrada més veure el Polònia que els discursets dels polítics…La vida, gràcies a l’humor crític, se’m fa més suportable. Llarga vida a les paròdies!

“Don’t Think, Do“, repeteix en més d’una ocasió pujant el to de veu. I afegeix, contundent: “la mejor manera de proteger una idea es que deje de ser una idea”. No hi podria estar més d’acord…Destaca quatre aspectes a considerar: els actius intangibles són estranys perquè impliquen data privacy i propietat intel·lectual; la relació del player ambla plataforma i el contingut, que, a més d’exploració, implica propietat i protecció; la complexitat de la propietat en produccions col·lectives i, finalment, la voluntat de durar en el temps i per tant, la necessitat de fer bé les coses perquè que la nostra empresa no desapareixi.


Va ser una jornada agradable, d’ambient relaxat i engrescat, gairebé familiar. I va ser un plaer tornar a veure a molts dels companys del Gamification Spain Meet_up amb qui vaig compartir equip la jornada dels tallers: tot un luxe gaudir del sempre somrient i motivador Víctor Manrique; de la lucidesa amb potes d’Isidro Rodrigo; de la incombustible Esther Hierro; de l’enginyós i inesgotable Iñaki Huarte; de la precisió i visió de Iosu Recalde; de l’experimentat professor Emiliano Labrador, de l’observació i reflexió de Naxo Rojo

A més, vaig tenir la sort de conèixer i/o desvirtualitazar moltíssimes persones d’arreu del món, de totes les branques, de tots els colors, tots compartint una mateixa passió: la gamificació.Tant aviat com em sigui possible us penjaré les meves impressions del segon i tercer dia de congrés. A tots aquells que el vau fer possible, gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *