25 Abr

Flash és Hermes

Per temes de feina estic indagant sobre els superherois i els seus superpoders. La veritat és que controlo poc i he tingut de demanar assistència: merci Sam per la consultoria :) Avui, per acabar d’inspirar-me, estava fent una ullada a imatges del personatge de Flash i he fet una troballa iconogràfica: Flash és Hermes.

CASC I BOTES ALADES

La veritat és que no m’hi havia fixat mai en el personatge de Flash…Semblava una taca vermella així de lluny…Però és que el veus i queda clar, no? Les ales a l’alçada del cap i dels peus tan al personatge actual com al seu original, que data del 1940 i “pa más INRI” porta un pétasos metàl·lic. Per cert, el pétasos és també el barret de Sant Jaume…Quines coses, oi? Però no és moment d’entrar als paral·lelismes entre déus mitològics i santes figures: un altre dia.

A mi el que em deixa fora de joc de la imatge de l’evolució de Flash són els patins del primer Flash…Imagino que estarien de moda als anys 40 o algo perquè dic jo que poc servei fan uns patins de quatre rodes a un paio que va a la velocitat de la llum…En altres imatges, però, porta les botes alades.

Només posant al buscador: “Flash Superhero Hermes” m’apareix en primer un llibre titulat “Superheroes and Gods: A comparative Study from Babylonia to Batman”El llibre va sortir al 2007 però el contingut data dels anys 70 i va ser fruit d’un experiment educatiu als Estats Units. A la pàgina 106…Patapam! The Flash i Hermes! :) Sembla que els seus creadors ja apuntaven al primer capítol que el superheroi Flash era una reencarnació del déu mitològic…Uns altres que s’inventen la sopa d’all.

Una de les particularitats d’Hermes és la capacitat d’anar i tornar dels inferns. Normalment, aquell qui entra no surt, excepte Hermes* que té el privilegi de circular lliurement entre dos mons: els dels vius i el dels morts. És per això que m’ha fet especialment gràcia llegir sobre “Flash of Two Worlds!”, el número 123 publicat al 1961. Més que de món i inframón al còmic sembla que es parla d’universos paral·lels, però bé, trobo que hi ha certa confluència en la recreació de dualitats espai-temporals.

Un parell de curiositats sobre aquest número “Flash of Two Worlds!”: es veu que un exemplar d’aquest número es va vendre al 2004 per 23.000 dòlars. Poca broma…A més, també se li fa un homenatge a The Big Bang Theory.

*No comptem Persèfone, Orfeu o Odisseu. Són figues d’un altre paner ;) Han entrat i sortit però no ho fan amb l’assiduïtat i el “desparpajo” d’Hermes. Un dia baixarem totes plegades als infers i ja veureu quin goig.

BLUE JEANS

Resulta que el Flash dels patins va durar fins al 1949 que es va suspendre la publicació. Uns anys més tard, al 1956 es ressucita el personatge en una nova forma i ja no porta els Blue Jeans que portaven els obrers des de finals del XIX i que, segons versió de la marca, als anys 30 es van establir com a icona de la llibertat i independència.

Comenta la marca que als Estats Units, caps als anys 30 del segle XX, els de l’est anaven a l’oest i portaven pantalons en plan souvenir

Segons el llibre “Dressing Down: Modernism, Masculinity, and the Men’s Leisurewear Industry in California, 1930–1960” (pg. 128), als anys 20 altres empreses comencen a imitar les produccions d’Strauss fabricant roba pels obrers: teixits resistents quan encara no hi havia obsoletisme programat, és clar. En breu començaria a canviar la cosa i el somni americà es tornaria “de usar y tirar” fins ara, que ja s’ha trencat del tot…

D’altra banda, cal recordar que a principis del segle XX Edison intenta monopolitzar el mercat del cinema i accidentalment neix Hollywood…Tot fugint d’Edison, que diguéssim tenia el control de la zona est, aquells que volien escapar de la guerra de les patents es van traslladar a la zona oest…Els terrenys eren barats i hi havia espai per donar i regalar: igualet que ara, suposo.

I enllaçant cinema i moda, als anys 30 ha una revifada del gènere western i els blue jeans contribueixen encara més a la construcció iconogràfica de l’oest americà. El gènere havia estat ben popular a l’època muda però el sonor i el crack del ’29 van portar els musicals per animar al personal…Als 40, però, torna amb força.

FlashEvolution

EL MODEL DE BELLESA MASCULÍ

Per acabar, una petita reflexió: no fa gràcia veure com canvia l’ideal de bellesa masculí al llarg dels anys? Més enllà de la indumentària trobem com les preferències estètiques canvien al llarg del temps: els rostres, la musculatura…

Tan es pot apreciar en el cinema com al còmic o al món de la moda. Jo recordo en Batman de la sèrie televisiva amb els calçotets per sobre els pantalons i una mica molt més fofo que els següents Batmans…però tenia el seu encant. Amb l’evolució d’en Flash la diferència és flagrant entre el primer i el darrer. Jo no sé què els passa a partir dels 80 que estan com hormonats…

En resum, que Flash és Hermes, que sóc una tia dispersa i que, en quant a la construcció de l’imaginari popular, trobo els nord-americans molt sincrètics :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *