11 Oct

Fent “el Salt”: software lliure, patrijocs i alfabetització digital

Escriuré de pressa i corrent que estic migrant i se m’acumula la feina:
 
Estic esparverada i en complet estat de xoc: fa quatre dies m’he adonat que porto certes cadenes invisibles…i em sento tant ignorant…Però sort que la ignorància és una malaltia que té cura…En breu escriuré sobre aquestes cadenes invisibles: sobre les diferències entre el software lliure i el privatiu, sobre la neutralitat a la xarxa, sobre la identitat digital i el petroli del segle XXI, que no són sinó les dades de les persones.

Dades que es donen “voluntàriament” a empreses que les vénen a tercers, per exemple. No t’has preguntat mai com es guanya diners amb les aplicacions gratuïtes? Doncs tot el que no sàpigues podria ser utilitzat en contra teva. Informa’t. Caldrà desaprendre i reaprendre, caldrà temps i esforç…però valdrà la pena. 
D’altra banda, aquest estiu he estat trastejant un parell de programes del MIT per crear minijocs: Scratch i AppInventor. Si bé hi ha un Scratch Junior per criaturetes de 4 anys, Scratch és per a nens i nenes a partir d’uns 8 anys. L’AppInventor el recomanen a partir d’uns 12 anys. El problema d’Scratch és que només té entorn web i els jocs que es creen no es poden visualitzar en un dispositiu mòbil. Per això, he decidit deixar Scratch i apostar per AppInventor, amb el que vull fer jocs culturals relacionats amb el patrimoni de Barcelona a partir del meu llibre, que aquesta és una altra: jo que l’havia desmembrat i n’estava fent rutes culturals i jocs, jo que havia perdut ja l’esma per publicar-lo…Doncs potser es publica i tot…He de confessar que em dol molt aquest llibre: treballar-hi em suposa un esforç emocional que em supera. Espero matar-lo aviat.
 
A més d’AppInventor, també hi ha una altra eina per a crear aplicacions mòbils i que ha sortit aquest estiu a can Mozilla, l’AppMaker. De moment, però, hi ha poca informació al respecte i se’m fa més difícil de comprendre. Les trastejaré les dues tan com pugui. Avui dia, el més tonto ja no fa rellotges, codifica. Avui dia, m’adono que l’alfabetització de les persones ja no es limita a interpretar i reinterpretar sons, és a dir, llegir i escriure. El llenguatge universal no serà l’esperanto, és ja EL CODI i d’aquí la importància de la filosofia del software lliure que, en realitat, és lògica elemental i sentit comú. El coneixement és de les persones i per a les persones. Totes, sense excepció. El coneixement, avui, es tradueix en codi i el codi ha de ser lliure perquè nosaltres també ho siguem.
 
És per això que deixaré d’escriure a Blogger i faré el salt a WordPress; és per això que treuré les quatre xorrades que tinc penjades al Youtube i les posaré a Mediaglobin; és per això que enlloc de Twitter estic començant a fer servir Quitter (tot i que encara està verd però hi estan treballant. Acaben de posar un “escurça-enllaços” collonut. Pels usuaris de Facebook també hi ha alternatives: la silenciosa Diàspora, per exemple, que està d’allò més bé. Ello sembla que no és “trigo limpio” pels temes de capital de risc. Hi ha polèmica al respecte); és per això que també li fotré una patada al Windows 7 (quines ganes) i m’instal·laré una distribució de Linux. Perquè simplement vull ser coherent i, a més, em sento enganyada, decepcionada. 
 
Per què els ordinadors vénen amb el Windows preinstal·lat? Serà que no hi ha opcions…El que no hi ha és màrqueting…Ens haurien d’indemnitzar a tots…quina poca vergonya…Sé que no tinc prou coneixements, sé que no em puc escapar de tot…però per alguna cosa haig de començar…Ser lliure és simplement ser coherent amb un mateix. Doncs bé, per pura coherència, he decidit fer “el Salt” al software lliure en la mesura d’allò que em sigui possible. Per començar pel principi m’he apuntat al MOOC “Introduction to Linux”. Vaig pel capítol tres, estic a punt de canviar el sistema operatiu i reso per no carregar-me res. Segur que és menys dolorós del que em penso i mira, així aprofito per endreçar els discs durs, que tela manela…
Ara bé, em sento com aquell esclau del mite de la caverna que es llibera de les seves cadenes i veu que, més enllà de les ombres, hi ha objectes; que més enllà de l’obscuritat, hi ha una llum cegadora a la que cal acostumar la vista.
 
Llarga vida a La Federació!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *