21 Mar

El Triquet del Born i el joc de “El cometa”

Un dimarts al mes el centre cultural del Born proposa El Triquet, una iniciativa molt interessant. Tant que jo ja veig un Triquet a cada barri. Trobo que sona molt bé “El Triquet de Sants”. El Triquet era -i torna a ser- un espai per a jugar, i va proliferar als segles XVII i XVIII. Sembla que qualsevol que tingués un pati o un hort, un espai aprofitable, podia muntar un Triquet, on es jugava a cartes, daus o al “joc de la pilota”, una mena de tenis. D’altra banda, hi ha jocs que han fet la seva evolució: en aquesta imatge podem veure un billar ben original.

 
 
Aquest dimarts vaig anar per primera vegada a El Triquet del Born, organitzat per l’Oriol Ripoll i dos ajudants: tocava jugar al joc de El cometa. Deviem ser uns 15 ó 20 i ens ho vam passar molt rebé. El club de jocs es reuneix un dimarts al mes de les 19h a les 20h30. Aquell dia es proposa un joc d’època, es contextualitza, s’expliquen les normes i es juga durant una estona. També, però, s’ofereixen un bon grapat d’altres jocs. A més de El cometa, vaig aprendre a jugar a l’Alquerc, una mena de dames. 
 
Al 2009 es publicava el tercer volum de “Jocs, triquets i jugadors. Barcelona 1700“. La col·lecció s’endinsa a cultura del joc barcelonina i permet comprendre millor els urbanites dels segles XVII i XVIII, que eren 40.000 i tenien una vintena de Triquets. Era un negoci ben lucratiu!
 
HALLEY, EL JOC I EL CARRER
 
El cometa Halley va ser observat per primer cop al 467 aC. És un cometa gran, brillant i periòdic: pot ser observat cada 76 anys de mitjana tot i que el seu període orbital oscil·la entre 74 i 79 anys. El primer que va calcular la seva òrbita va ser Edmund Halley, un científic anglès que va viure entre 1656 i 1742. Desafortunadament, però, ell no va poder ser testimoni de la seva nova aparició, que va predir pel 1758. Al final, però, el cometa, que més tard adoptaria el seu nom, va fer acte de presència un any després.   
 
Ens explicava l’Oriol que, a l’època, a Barcelona, d’una banda, s’esperava el cometa amb expectació i, de l’altra, se seguia fent vida normal i la gent, els diumenges sortien al carrer a la tarda i, amb els veïns feien timbes i jocs. Els de cartes i daus eren molt populars. 
 
Hi havia un carrer on als veïns els agradava molt jugar a “El cometa”. Se sap que hi havia jugat Lluís XIV i que a Barcelona va tenir molt bona rebuda. Segons Amades, va ser gràcies a l’afició per aquest joc que els veïns van batejar el carrer. També explica Amades que és un joc de preferència femenina. El carrer del Cometa es troba dins l’antiga muralla romana, a tocar del centre cívic Pati Llimona. 
 
Entre la correspondència de Voltaire amb la marquesa de Deffand, al 1776, trobem ja al·lusions a aquest joc. També comentava l’Oriol que el joc és semblant al de “la manilla” i que està documentat a la pàgina 265 del llibre de l’Academie Universelle des Jeux, de 1773, de domini públic. 
 
 
COM JUGAR AL JOC DE “EL COMETA”
 
Així, ràpidament, explico la mecànica del joc, sense les apostes:
 
1. S’agafen dues baralles de cartes de pòquer i es tria un color predominant. Es retiren tots els asos. Si triem el negre com a color predominant, totes les cartes seran negres a excepció de El cometa, un nou vermell, ja sigui de cors o diamants, que farà de comodí i podrà ser usat només un cop a cada mà. D’aquí potser que es plasmi la fugacitat del cometa al joc i prengui així el seu nom. 
 
2. Es reparteixen 12 cartes per jugador, és a dir, no es reparteixen totes i el cometa pot quedar fora de joc a qualsevol mà. I es tracta de fer escales per desprendre’s de les cartes. El primer que es queda sense, guanya. És obligat tirar: res de guardar-se cartes!
 
3. Es poden tirar tantes cartes consecutives com es vulgui, superant sempre la carta (o escala) anterior en número: com no hi ha asos, les escales van del 2 a la K. El jugador que tira la K acabant l’escala “tanca la mà”, és a dir, retira les cartes de la taula. El següent jugador perd el torn: tira, doncs, el següent. En cas que no es tingui carta per superar l’anterior tirada es retiren també les cartes de la taula i el següent jugador pot començar amb el que vulgui, ja sigui una sola carta o una bella escala.
 
Si el primer, per exemple, tira un 2 tot sol perquè no té res més lloable, el següent ha de tirar un 3 sol o, si és possible, un 3 i totes les que tingui seguides. I així anar fent fins que s’acaba l’escala o algú no pot tirar, que és quan es retiren les cartes de la taula i s’obre una nova mà. La dinàmica segueix fins que algú es queda sense cartes.
 
La propera trobada del club de jocs “El Triquet del Born” serà el 22 d’abril a les 19h. Per poc que pugui no hi faltaré! Quina curiositat! Quin deu ser el joc que presentarà l’Oriol per a la propera trobada? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *